El Bloc de Joan Josep Nuet

Coordinador General d'EUiA i Diputat de Catalunya Sí Que es Pot

17 febrer 2016
by Nuet
Comentaris tancats a La meva intervenció al Parlament a la 1ra. compareixença del Conseller d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Raul Romeva

La meva intervenció al Parlament a la 1ra. compareixença del Conseller d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Raul Romeva

La presidenta
Gràcies, senyor diputat. És el torn del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que és Pot i, en el seu nom, l’il·lustre diputat Joan Josep Nuet.
Joan Josep Nuet i Pujals
Gràcies, presidenta. Si no li sap malament, el nostre grup dividirà la intervenció, també, amb el diputat i, per tant, farem dues intervencions dins del mateix temps. Bé, jo també saludar la presència del conseller i de tot l’staff de la conselleria. Crec que avui és el dia on posem de llarg l’estratègia de la conselleria.
Fem el primer debat estratègic de, globalment, quines són les ambicions, quin és el projecte i, després, evidentment, l’anirem avaluant de mica en mica i, possiblement, també tros a tros, perquè, evidentment, és una conselleria immensa, amb moltes responsabilitats i, per tant, de cada una d’elles podrien merèixer, per si sola, quasi un debat monogràfic, no? Però sí cinc aspectes que volia destacar. La primera: a nosaltres ens trobarà sempre en la defensa de l’acció exterior del Govern de Catalunya, i creiem fermament, pensem, que és una competència estatutària, pensem que tenim una llei d’acció exterior a desenvolupar i, a més, la mateixa Llei d’acció exterior de l’Estat espanyol aprovada a la passada legislatura deix ben clar que hi ha d’haver una coordinació entre l’acció exterior de l’Estat i l’acció exterior de les comunitats autònomes. Per tant, estem complint res més que el mandat estatutari i el mandat constitucional. És la nostra obligació fer això i fer-ho bé i, per tant, en aquest aspecte, doncs, que vagi per endavant aquesta declaració de principis, important i necessària en aquest moment en què alguns i algunes volen sembrar dubtes. Per nosaltres no n’hi ha cap; el que hi ha és un debat polític, legítim, on cada u té la seva opinió, però el Govern de Catalunya ha de fer el que li toca.
En segon lloc, el nostre patriotisme no es mesura en funció de la dimensió de la bandera. El nostre patriotisme està molt lligat a resoldre els anhels i les necessitats de la gent que viu a Catalunya i d’aquells catalans i catalanes que viuen arreu del món i, per tant, aquest és el nostre concepte primigeni de l’acció exterior.
Estem aquí per ajudar a la gent de dins cap enfora, com vostè ha dit, i de fora cap endins, perquè avui, en el món globalitzat, tot està interrelacionat i, per tant, l’acció política al nostre país és impensable sense una relació contínua i positiva amb l’entorn exterior. I sí, hi han 128 comunitats de catalans i catalanes arreu del món, en 41 països, i necessiten l’acció exterior del Govern de la Generalitat. I dir també, en aquest sentit, que aquesta acció exterior no la veiem com una competència amb accions exteriors d’altres. Quines? La del Govern de l’Estat espanyol i la de la Unió Europea. Perquè hem de ser conscients que l’Estat espanyol té, evidentment, una acció exterior, una estructura exterior: unes ambaixades, uns consolats, unes delegacions permanents; i la Unió Europea, també. I, per tant, la primera obligació que, sens dubte, té el Govern i la conselleria d’Acció Exterior és coordinar-se amb l’acció exterior dels altres agents polítics, com a mínim, els més propers: l’Estat espanyol i la Unió Europea. I, sens dubte, aquest és un debat i un diàleg complex, perquè a vegades tenim governs que no ens agraden, però no el de l’Estat espanyol, és que el de la Unió Europea, Déu n’hi do: construint el projecte europeu de forma molt oligàrquica, d’esquena a la ciutadania de la Unió Europea. I, per tant, a vegades, crítiques que alguns i algunes troben normals vers l’acció de govern de l’Estat espanyol amb la majoria absoluta del Partit Popular, no entenem com no les reprodueixen amb igual intensitat amb accions del govern de la Unió Europea governats pels mateixos partits en l’àmbit europeu. Perquè són les mateixes pràctiques d’opacitat i de Govern d’esquena a la gent. Per tant, col·laboració.
Amb nosaltres sempre hi trobarà col·laboració, no competència. No hem de fer la competència, i els debats polítics s’han de fer on toca però, evidentment, el que no hem de fer és una confrontació política amb altres governs d’altres institucions a partir de l’acció exterior del Govern de la Generalitat, perquè aquí perdrem esforços i esmerçarem uns esforços que no són adequats. El que hem de fer és criticar el Govern de l’Estat espanyol quan els ambaixadors d’Espanya donen respostes esbiaixades al que veritablement està passant a Catalunya, i criticar això. Però, torno a dir-ho: vostè sap que hi ha líders europeus que manifesten la mateixa opinió en el marc de la Unió Europea, i també això ho hem de criticar. Per tant, aquest és el nostre punt de vista. Miri, nosaltres desitgem que li vagi. Així de clar, que li vagi bé. Com més bé li vagi, millor per a tots, i, per tant, els seus fracassos seran uns fracassos de Catalunya i dels interessos de la majoria de catalans i catalanes. I, en tot cas, si hi han accions concretes al seu govern que no ens agraden, ja ho direm.
No el jutjarem per les seves intencions, que d’entrada dir-li que la música que ens ha presentat sona bé, però vostè sap que volem lletra. I la lletra l’anirem explicant amb el temps. Acabo amb dos aspectes. El primer: ens preocupa molt la cooperació. Han sigut cinc anys de desert. I no sé si vostè està en condicions de plantar ara algunes flors. Ho volem saber. Ens ha ofert un pla, un pla 2015-2018 amb un objectiu de pujar, en els recursos propis de la Generalitat, el 0,4; parlem-ne. Ens interessa la música, però quan arribin els pressupostos sabrem si la seva lletra connecta amb la música del seu discurs. Ho sabem, esperem que sí i desitgem que això li surti bé. I, finalment, sí, volem ser referència en drets humans, en pau i en memòria històrica, davant de la comunitat internacional explicant el que fem a Catalunya, i que ho podem fer millor o més bé que d’altres. I, per tant, és important desenvolupar aquest tema. És important que en el tema de drets humans, pau i memòria històrica, siguem un referent al món i que es conegui el que fa el Govern de Catalunya, el que fa Catalunya, especialment la seva societat civil. Pensi que tant en el tema de la cooperació, com el tema drets humans, com el tema pau, la societat civil catalana és una gran ambaixadora al món.
Ens coneixen, a vegades, més pel que fa el Govern, pel que fan algunes organitzacions no governamentals, alguns instituts de referència internacional. S’han de cuidar. Necessiten recursos, necessiten diàleg, necessiten que el Govern els ajudi en moments de dificultat econòmica.
I res més, i li passo la paraula al meu company.

17 febrer 2016
by Nuet
Comentaris tancats a La meva intervenció al Parlament davant la 1ra. compareixença de Raul Romeva, Conseller d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya

La meva intervenció al Parlament davant la 1ra. compareixença de Raul Romeva, Conseller d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya

La presidenta
Gràcies, senyor diputat. És el torn del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que és Pot i, en el seu nom, l’il·lustre diputat Joan Josep Nuet.
Joan Josep Nuet i Pujals
Gràcies, presidenta. Si no li sap malament, el nostre grup dividirà la intervenció, també, amb el diputat i, per tant, farem dues intervencions dins del mateix temps. Bé, jo també saludar la presència del conseller i de tot l’staff de la conselleria. Crec que avui és el dia on posem de llarg l’estratègia de la conselleria.
Fem el primer debat estratègic de, globalment, quines són les ambicions, quin és el projecte i, després, evidentment, l’anirem avaluant de mica en mica i, possiblement, també tros a tros, perquè, evidentment, és una conselleria immensa, amb moltes responsabilitats i, per tant, de cada una d’elles podrien merèixer, per si sola, quasi un debat monogràfic, no? Però sí cinc aspectes que volia destacar. La primera: a nosaltres ens trobarà sempre en la defensa de l’acció exterior del Govern de Catalunya, i creiem fermament, pensem, que és una competència estatutària, pensem que tenim una llei d’acció exterior a desenvolupar i, a més, la mateixa Llei d’acció exterior de l’Estat espanyol aprovada a la passada legislatura deix ben clar que hi ha d’haver una coordinació entre l’acció exterior de l’Estat i l’acció exterior de les comunitats autònomes. Per tant, estem complint res més que el mandat estatutari i el mandat constitucional. És la nostra obligació fer això i fer-ho bé i, per tant, en aquest aspecte, doncs, que vagi per endavant aquesta declaració de principis, important i necessària en aquest moment en què alguns i algunes volen sembrar dubtes. Per nosaltres no n’hi ha cap; el que hi ha és un debat polític, legítim, on cada u té la seva opinió, però el Govern de Catalunya ha de fer el que li toca.
En segon lloc, el nostre patriotisme no es mesura en funció de la dimensió de la bandera. El nostre patriotisme està molt lligat a resoldre els anhels i les necessitats de la gent que viu a Catalunya i d’aquells catalans i catalanes que viuen arreu del món i, per tant, aquest és el nostre concepte primigeni de l’acció exterior.
Estem aquí per ajudar a la gent de dins cap enfora, com vostè ha dit, i de fora cap endins, perquè avui, en el món globalitzat, tot està interrelacionat i, per tant, l’acció política al nostre país és impensable sense una relació contínua i positiva amb l’entorn exterior. I sí, hi han 128 comunitats de catalans i catalanes arreu del món, en 41 països, i necessiten l’acció exterior del Govern de la Generalitat. I dir també, en aquest sentit, que aquesta acció exterior no la veiem com una competència amb accions exteriors d’altres. Quines? La del Govern de l’Estat espanyol i la de la Unió Europea. Perquè hem de ser conscients que l’Estat espanyol té, evidentment, una acció exterior, una estructura exterior: unes ambaixades, uns consolats, unes delegacions permanents; i la Unió Europea, també. I, per tant, la primera obligació que, sens dubte, té el Govern i la conselleria d’Acció Exterior és coordinar-se amb l’acció exterior dels altres agents polítics, com a mínim, els més propers: l’Estat espanyol i la Unió Europea. I, sens dubte, aquest és un debat i un diàleg complex, perquè a vegades tenim governs que no ens agraden, però no el de l’Estat espanyol, és que el de la Unió Europea, Déu n’hi do: construint el projecte europeu de forma molt oligàrquica, d’esquena a la ciutadania de la Unió Europea. I, per tant, a vegades, crítiques que alguns i algunes troben normals vers l’acció de govern de l’Estat espanyol amb la majoria absoluta del Partit Popular, no entenem com no les reprodueixen amb igual intensitat amb accions del govern de la Unió Europea governats pels mateixos partits en l’àmbit europeu. Perquè són les mateixes pràctiques d’opacitat i de Govern d’esquena a la gent. Per tant, col·laboració.
Amb nosaltres sempre hi trobarà col·laboració, no competència. No hem de fer la competència, i els debats polítics s’han de fer on toca però, evidentment, el que no hem de fer és una confrontació política amb altres governs d’altres institucions a partir de l’acció exterior del Govern de la Generalitat, perquè aquí perdrem esforços i esmerçarem uns esforços que no són adequats. El que hem de fer és criticar el Govern de l’Estat espanyol quan els ambaixadors d’Espanya donen respostes esbiaixades al que veritablement està passant a Catalunya, i criticar això. Però, torno a dir-ho: vostè sap que hi ha líders europeus que manifesten la mateixa opinió en el marc de la Unió Europea, i també això ho hem de criticar. Per tant, aquest és el nostre punt de vista. Miri, nosaltres desitgem que li vagi. Així de clar, que li vagi bé. Com més bé li vagi, millor per a tots, i, per tant, els seus fracassos seran uns fracassos de Catalunya i dels interessos de la majoria de catalans i catalanes. I, en tot cas, si hi han accions concretes al seu govern que no ens agraden, ja ho direm.
No el jutjarem per les seves intencions, que d’entrada dir-li que la música que ens ha presentat sona bé, però vostè sap que volem lletra. I la lletra l’anirem explicant amb el temps. Acabo amb dos aspectes. El primer: ens preocupa molt la cooperació. Han sigut cinc anys de desert. I no sé si vostè està en condicions de plantar ara algunes flors. Ho volem saber. Ens ha ofert un pla, un pla 2015-2018 amb un objectiu de pujar, en els recursos propis de la Generalitat, el 0,4; parlem-ne. Ens interessa la música, però quan arribin els pressupostos sabrem si la seva lletra connecta amb la música del seu discurs. Ho sabem, esperem que sí i desitgem que això li surti bé. I, finalment, sí, volem ser referència en drets humans, en pau i en memòria històrica, davant de la comunitat internacional explicant el que fem a Catalunya, i que ho podem fer millor o més bé que d’altres. I, per tant, és important desenvolupar aquest tema. És important que en el tema de drets humans, pau i memòria històrica, siguem un referent al món i que es conegui el que fa el Govern de Catalunya, el que fa Catalunya, especialment la seva societat civil. Pensi que tant en el tema de la cooperació, com el tema drets humans, com el tema pau, la societat civil catalana és una gran ambaixadora al món.
Ens coneixen, a vegades, més pel que fa el Govern, pel que fan algunes organitzacions no governamentals, alguns instituts de referència internacional. S’han de cuidar. Necessiten recursos, necessiten diàleg, necessiten que el Govern els ajudi en moments de dificultat econòmica.
I res més, i li passo la paraula al meu company.

24 desembre 2015
by Nuet
Comentaris tancats a Resolución del Consell Nacional de EUiA sobre los resultados del 20D

Resolución del Consell Nacional de EUiA sobre los resultados del 20D

RESOLUCIÓN DEL CONSELL NACIONAL DE EUiA DE VALORACIÓN DE
LOS RESULTADOS DE LAS ELECCIONES GENERALES DE 20 DE
DICIEMBRE DE 2015
. (Aprobada el 22 de Diciembre de 2015, con 47 votos a favor,
2 abstenciones, y ningún voto en contra).
1-EUiA felicita a En Comú Podem por la clarísima victoria en Catalunya en estas
elecciones generales, y agradecer a 927.940 catalanes y catalanas que hayan
confiado en nuestra candidatura.
Por primera vez en este período democrático, una fuerza transformadora gana unas
elecciones en Catalunya. Felicitamos a todas las personas y actores confluyentes que
hemos sido capaces de generar, en tan poco tiempo y con recursos escasos, la ilusión
necesaria para hacer entender a casi 1 millón de catalanes y catalanas, que nuestras
propuestas de cambio social, democrático, y nacional, eran las mejores para las clases
populares de este país.
Así mismo, valoramos positivamente el aumento de la participación en Catalunya
hasta un 70,98%, 5,82 puntos más que en 2011, y en el conjunto del Estado, que llegó
hasta el 73,20%, 4,26 puntos más que en 2011, aunque nos sigue preocupando que
una parte de la población, sistemáticamente, se abstiene en cualquier contienda
electoral.
Continue Reading →

15 novembre 2015
by Nuet
Comentaris tancats a Carta del Secretari General de Comunistes de Catalunya, a la militància del partit.

Carta del Secretari General de Comunistes de Catalunya, a la militància del partit.

image
CdC 4
Carta de Joan Josep Nuet, Secretari General de Comunistes de Catalunya, a la militància del partit.

Ara farà 30 anys que vaig començar la meva militància comunista, un període que et comença a permetre tenir una certa perspectiva dels esdeveniments històrics, de la mateixa evolució de persones i idees.

Ara fa un any del “Congrés d’Unitat Comunista” d’1 de novembre de 2014 on va néixer Comunistes de Catalunya i fa setmanes de la darrera reunió del Comitè Central d’octubre on vam acordar convocar una Conferència politicoorganitzativa del Partit a començament de 2016.

Encara que fa només un any del Congrés i 10 mesos de l’informe d’estratègia política per l’any 2015, “Ruptura Democràtica i Lluita de Classes” pot semblar que el que allí vam discutir i acordar queda molt més lluny en el temps i podria pensar-se que la política del Partit en poc temps ha quedat desfasada i fins i tot superada pels esdeveniments.

La crisi capitalista actual provoca temps de gran volatilitat, el que James K. Galbraith anomena “El final de la normalitat” on les certeses del passat recent desapareixen i s’estan reconstruint nous paradigmes, on l’oligarquia va de bòlit assajant nous i millors mecanismes d’explotació i intentant que no quallin les experiències més o menys organitzades de lluita política que qüestionen els mecanismes de reproducció del seu poder. Aquí és on els i les comunistes han de mantenir la tensió entre la seva experiència històrica i les noves formes en què apareixen les concrecions organitzades de lluita política.

Els comunistes no podem quedar sorpresos per aquestes noves contradiccions que la lluita política presenta, i no es una opció el replegament de renúncia a la unitat i el canvi que dibuixin escenaris alternatius a la sortida, amb dolor sostingut, que la crisi capitalista té planificat per la classe treballadora i les classes populars.

Els problemes i les contradiccions no ens poden portar a qüestionar la política d’unitat i confluència i avançar en la teoria reaccionaria que precisament la unitat i la confluència són l’origen del mal, són la renúncia al projecte revolucionari i transformador.

És cert, ho dèiem al darrer informe del Comitè Central, algunes coses del que s’anomena “nova política” han presentat un comportament decebedor “Van tenir-se poc en compte aspectes com la manca de mobilització, el fet que una part de l’activisme social va traspassar part de la seva energia al cicle polític i especialment als nous actors polítics. També va menystenir-se la capacitat del sistema capitalista, una vegada passat el primer cicle de la mobilització (vagues generals, 15M i marees), de crear respostes assimilables pel mateix, que criticaven determinats aspectes com la corrupció i rejovenien la imatge, però acceptaven plenament les polítiques neoliberals, especialment en els aspectes de política econòmica i model social. Aquest fenomen explica l’aparició de Ciutadans. 

També cal destacar que els nous fenòmens polítics van ràpidament créixer gràcies a les xarxes socials i a la cultura televisiva i que a vegades això significava desenvolupar unes formes de fer política excessivament superficials, basades en el culte al líder televisiu, una excessiva transversalitat que desdibuixava els compromisos i l’adscripció ideològica a l’esquerra i la manca d’organització i estructuració.”

Però crec fermament que el fet essencial que havíem afirmat fa 10 mesos encara és plenament vigent, dèiem a l’informe del Comitè Central de 31 de gener de 2015:

Han aparegut nous fenòmens socials fruit de la crisi del model econòmic, polític i territorial…, el 15-M, les mobilitzacions per la salut pública, l’habitatge, l’ensenyament públic o el dret a decidir han polititzat a amplis sectors socials de forma diferent a com generacions anteriors van participar de la mobilització i de la política… Apareix un debat en les esquerres plurals catalanes i espanyoles entre resistir amb els instruments actuals de què disposem i esperar que passi l’efervescència dels nous subjectes polítics en aquest 2015, o apostar de forma decidida per inserir-nos en el corrent de canvi cercant noves formes organitzatives flexibles. L’esperit del Nou Espai sempre va pretendre no deixar ningú enrere (allò de sumar sumant i no restant) però de forma decidida caminar en una redimensió de l’espai de l’esquerra transformadora que es veia inevitable i desitjable per reconnectar amb la nova repolitització que ja apareixia de forma evident. Així doncs cal apostar de forma decidida per la participació en la ruptura política i començar a dimensionar les formes i les adaptacions necessàries perquè això sigui possible. No podem establir amb els actors polítics i socials un diàleg circumscrit a les formes polítiques clàssiques i cal trobar noves formes organitzatives.

http://bloc.comunistes.cat/2015/02/ruptura-democratica-i-lluita-de-classes.html#catala

I dèiem a l’informe del Comitè Central de 17 d’octubre de 2015:

Ara afrontem tant els comunistes catalans com els comunistes gallecs si els espais de confluència desenvolupats en aquests dos territoris històrics han d’adaptar-se o no al desacord anteriorment expressat. Cal també la possibilitat de preservar el preacord gallec i català… Cap de les decisions que prendrem estan exemptes de contradiccions, però caldria combinar 2 preceptes;
1. Mantenir el marc de Projecte Federal amb IU, com a referència estatal, tot tenint en compte que IU es veu, ara si, definitivament obligada, després del 20D, a concretar la refundació tantes vegades afirmada però tantes vegades de facto negada.
2. Preservar l’espai unitari català aconseguit, que provisionalment s’anomena Cat sí que es pot, al qual s’incorporaria BCN en Comú. Pels Comunistes de Catalunya aquest nou instrument que formarien persones independents, BCNComú, ICV, Podem, Equo i EUiA hauria d’anar esdevenint un nou subjecte polític i electoral clau en la fase de refundació de l’esquerra transformadora i dels nous espais polítics i que superi els errors, desenfocs i sectarismes acumulats fins al moment.

La concreció electoral dels acords unitaris per les llistes del 20D haurien de respectar els dos preceptes i fer-los compatibles tal com assenyala l’acord del CPF d’IU del 3 d’Octubre.

http://bloc.comunistes.cat/2015/10/informe-del-comite-central-de.html

Així doncs, un partit comunista no pot participar de forma exitosa en concrecions de lluita política que són forçosament contradictòries sense amarrar els seus aspectes estratègics amb perspectiva revolucionària a mig i llarg termini, tal com vam fer al gener, fa ara 10 mesos. Imagino ara el debat per exemple entre la militància del PCP a Portugal, després de la decisió del Partit de participar en un Govern d’esquerres que de ben segur presentarà noves oportunitats però també noves contradiccions.

El canvi que nosaltres defensem necessita (en això el consens és absolut) els quadres i la militància, les idees i la ideologia que els comunistes atresorem, però difícilment aconseguirem aquesta participació qualitativa a les taules de negociació. Cal un nou impuls de participació per convertir-nos en persones i estructures útils per noves generacions de persones que donen el primer pas per fer política. Els prejudicis històrics i les sinergies negatives que el capitalisme en crisi imposa als comportaments i formes d’organitzar la política només podran ser superades amb altes dosis de lleialtat i esperit unitari i d’això els comunistes n’hem estat sempre plens i plenes al llarg de la nostra llarga història, estic segur que ara no serà diferent, Salut i República.

Joan Josep Nuet i Pujals
Secretari General de Comunistes de Catalunya

Versión en Castellano

Carta de Joan Josep Nuet, Secretario General de Comunistas de Cataluña, a la militancia del partido

Ahora hará 30 años que empecé mi militancia comunista, un periodo que te empieza a permitir tener una cierta perspectiva de los acontecimientos históricos, de la misma evolución de personas e ideas.

Hace un año del “Congreso de Unidad Comunista” del 1 de noviembre de 2014 en la que nació Comunistes de Catalunya y hace semanas de la última reunión del Comité Central de octubre donde acordamos convocar una Conferencia político-organizativa del Partido a principios de 2016.

Aunque hace sólo un año del Congreso y 10 meses del informe de estrategia política para el año 2015, “Ruptura Democrática y Lucha de Clases” puede parecer que lo que allí discutimos y acordamos queda muy lejos en el tiempo y podría pensarse que la política del Partido en poco tiempo ha quedado desfasada e incluso superada por los acontecimientos.

La crisis capitalista actual provoca tiempos de gran volatilidad, lo que James K. Galbraith llama “El final de la normalidad” donde las certezas del pasado reciente desaparecen y se están reconstruyendo nuevos paradigmas, donde la oligarquía anda de cabeza ensayando nuevos y mejores mecanismos de explotación e intentando que no cuajen las experiencias más o menos organizadas de lucha política que cuestionan los mecanismos de reproducción de su poder. Aquí es donde los y las comunistas deben mantener la tensión entre su experiencia histórica y las nuevas formas en que aparecen las concreciones organizadas de lucha política.

Los comunistas no podemos quedar sorprendidos por estas nuevas contradicciones que la lucha política presenta, y no es una opción el repliegue de renuncia a la unidad y el cambio que dibujen escenarios alternativos a la salida, con dolor sostenido, que la crisis capitalista tiene planificada para la clase trabajadora y las clases populares.

Los problemas y las contradicciones no nos pueden llevar a cuestionar la política de unidad y confluencia y avanzar en la teoría reaccionaria que precisamente la unidad y la confluencia son el origen del mal, son la renuncia al proyecto revolucionario y transformador.

Es cierto, lo decíamos en el último informe del Comité Central, algunas cosas de lo que se denomina “nueva política” han presentado un comportamiento decepcionante “Tuvieron poco en cuenta aspectos como la falta de movilización, el hecho de que una parte de la activismo social traspasó parte de su energía al ciclo político y especialmente a los nuevos actores políticos. También se menospreció la capacidad del sistema capitalista, una vez pasado el primer ciclo de la movilización (huelgas generales, 15M y mareas), de crear respuestas asimilables por él mismo, que criticaban determinados aspectos como la corrupción y rejuvenecían la imagen, pero aceptaban plenamente las políticas neoliberales, especialmente en los aspectos de política económica y modelo social. Este fenómeno explica la aparición de Ciudadanos. También cabe destacar que los nuevos fenómenos políticos rápidamente creció gracias a las redes sociales ya la cultura televisiva y que a veces esto significaba desarrollar unas formas de hacer política excesivamente superficiales, basadas en el culto al líder televisivo, una excesiva transversalidad que desdibujaba los compromisos y la adscripción ideológica a la izquierda y la falta de organización y estructuración. ”

Pero creo firmemente que el hecho esencial que habíamos afirmado hace 10 meses aún es plenamente vigente, decíamos en el informe del Comité Central de 31 de enero de 2015:

Han aparecido nuevos fenómenos sociales fruto de la crisis del modelo económico, político y territorial …, el 15-M, las movilizaciones para la salud pública, la vivienda, la enseñanza pública o el derecho a decidir han politizado a amplios sectores sociales de forma diferente a como generaciones anteriores participaron de la movilización y de la política … Aparece un debate en las izquierdas plurales españolas entre resistir con los instrumentos actuales de que disponemos y esperar que pase la efervescencia de los nuevos sujetos políticos en este 2015, o apostar de forma decidida por insertarnos en la corriente de cambio buscando nuevas formas organizativas flexibles. El espíritu del Nuevo Espacio siempre pretendió no dejar a nadie atrás (lo de sumar sumando y no restando) pero de forma decidida caminó en una redimensión del espacio de la izquierda transformadora que se veía inevitable y deseable para reconectar con la nueva repolitización que ya aparecía de forma evidente. Así pues hay que apostar de forma decidida por la participación en la ruptura política y empezar a dimensionar las formas y las adaptaciones necesarias para que esto sea posible. No podemos establecer con los actores políticos y sociales un diálogo circunscrito a las formas políticas clásicas y hay que encontrar nuevas formas organizativas.

http://bloc.comunistes.cat/2015/02/ruptura-democratica-i-lluita-de-classes.html#catala

Y decíamos en el informe del Comité Central de 17 de octubre de 2015:

Ahora afrontamos tanto los comunistas catalanes como los comunistas gallegos si los espacios de confluencia desarrollados en estos dos territorios históricos han de adaptarse o no al desacuerdo anteriormente expresado. Hay también la posibilidad de preservar el preacuerdo gallego y catalán … Ninguna de las decisiones que tomaremos están exentas de contradicciones, pero habría que combinar dos preceptos;
1. Mantener el marco de Proyecto Federal con IU, como referencia estatal, teniendo en cuenta que IU se ve, ahora sí, definitivamente obligada, después del 20D, a concretar la refundación tantas veces afirmada pero tantas veces de facto negada.
2. Preservar el espacio unitario catalán conseguido, que provisionalmente se llama Cat Sí que es Pot, al que se incorporaría BCN en Comú. Para los Comunistas de Cataluña este nuevo instrumento que formarían personas independientes, BCNComú, ICV, Podemos, Equo y EUiA debería ir convirtiéndose en un nuevo sujeto político y electoral clave en la fase de refundación de la izquierda transformadora y los nuevos espacios políticos y que supere los errores, desenfocar y sectarismos acumulados hasta el momento.

La concreción electoral de los acuerdos unitarios para las listas del 20D deberían respetar los dos preceptos y hacerlos compatibles tal como señala el acuerdo del CPF de IU del 3 de Octubre.

http://bloc.comunistes.cat/2015/10/informe-del-comite-central-de.html

Así pues, un partido comunista no puede participar de forma exitosa en concreciones de lucha política que son forzosamente contradictorias sin amarrar sus aspectos estratégicos con perspectiva revolucionaria a medio y largo plazo, tal como hicimos en enero, hace ahora 10 meses. Imagino ahora el debate por ejemplo entre la militancia del PCP en Portugal, tras la decisión del Partido de participar en un Gobierno de izquierdas que seguro presentará nuevas oportunidades pero también nuevas contradicciones.

El cambio que nosotros defendemos necesita (en esto el consenso es absoluto) los cuadros y la militancia, las ideas y la ideología que los comunistas atesoramos, pero difícilmente conseguiremos esta participación cualitativa en las mesas de negociación. Es necesario un nuevo impulso de participación para convertirnos en personas y estructuras útiles para nuevas generaciones de personas que dan el primer paso para hacer política. Los prejuicios históricos y las sinergias negativas que el capitalismo en crisis impone a los comportamientos y formas de organizar la política sólo podrán ser superadas con altas dosis de lealtad y espíritu unitario y de eso los comunistas hemos estado siempre llenos y llenas a lo largo de nuestra larga historia, estoy seguro de que ahora no será diferente, Salud y República.

Joan Josep Nuet y Pujals
Secretario General de Comunistas de Cataluña

28 octubre 2015
by Nuet
Comentaris tancats a Resolució alternativa de CSQP: Priorització d’un Pla de rescat ciutadà i l’inici d’un procés constituent

Resolució alternativa de CSQP: Priorització d’un Pla de rescat ciutadà i l’inici d’un procés constituent

Resolució de Priorització d’un Pla de Rescat Ciutadà i l’inici d’un Procés Constituent

Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot

Ref.: 250JCC27101500002
A LA MESA DEL PARLAMENT

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

1. Que a Catalunya vivim una situació d’emergència que requereix posar en marxa un procés de ruptura social, democràtica i nacional amb el sistema polític nascut de la transició, que avui es manifesta esgotat, per tal de garantir un sistema que tingui com a principals objectius la solidaritat, la llibertat i la igualtat, després d’anys de polítiques autoritàries, socialment regressives i recentralitzadores.
Aquesta ruptura ja ha començat a veure la llum en forma de diverses formes de mobilització social, en defensa del dret a l’habitatge, a l’ocupació, a la sanitat i a l’educació públiques, del medi ambient i d’un model econòmic alternatiu basat en diferents formes de cooperació social. Ara, cal que prengui forma política a partir d’una ruptura institucional i, per això, cal impulsar l’inici d’un PROCÉS CONSTITUENT.
2. Que, en un context de globalització econòmica, en el que els poders financers han usurpat una bona part de la sobirania popular exercida a través dels estats i les seves institucions, aquest procés està profundament imbricat amb les necessàries dinàmiques de transformació dels actuals models d’estat, a Espanya i a la Unió Europea, que ja no poden garantir amb suficiència els drets de la ciutadania. En aquest sentit, des del respecte de la diversitat i la no subordinació entre aquests diferents processos, cal sumar sinergies amb totes les forces que, a l’Estat espanyol com a Europa, estan treballant per construir alternatives i espais de govern polític de l’economia que retornin a la ciutadania el dret a decidir sobre les seves vides. Així, doncs, manifestem el rebuig al TTIP i un pronunciament clar del Parlament de Catalunya en contra de la seva signatura per part de la Unió Europea.
3. Que, de manera simultània a la construcció d’aquest procés constituent, el nou marc institucional sorgit de les eleccions del 27S ha de situar en el centre de l’activitat del Parlament de Catalunya i del Govern català les següents prioritats polítiques:
• Apostar per una racionalització de la despesa que prioritzi les polítiques socials i acabi amb els processos de privatització de l’estat social.
• Promoure un procés de reestructuració del deute públic de la Generalitat de Catalunya que permeti a les institucions catalanes disposar de més recursos per atendre a la situació d’emergència social.
• Millorar les polítiques fiscals amb l’objectiu de reduir els nivells de desigualtat i pobresa que viu la societat catalana i millorar l’eficiència de la seva economia.
• Incorporar tots els mecanismes necessaris per eradicar la corrupció de la vida política i social.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot presenta la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya acorda:

1. La presentació urgent dels Pressupostos de la Generalitat per l’any 2016 amb la priorització d’un PLA DE RESCAT CIUTADÀ que contingui les polítiques i els recursos necessaris per encarar la situació d’emergència social que pateixen amplies capes de la societat catalana.

2. L’inici d’un PROCÉS CONSTITUENT que necessita assentar-se en el pronunciament democràtic de la ciutadania catalana per mitjà d’un referèndum d’autodeterminació.
Per a materialitzar la convocatòria de referèndum i possibilitar l’exercici democràtic del Dret a decidir durant l’any 2016, el Parlament de Catalunya presentarà durant el primer trimestre del 2016 i davant de les Corts Generals que sorgeixen de les eleccions del 20D una Proposició de Llei de Reforma de la Llei Orgànica 2/1980 de Referèndums.
3. Per donar suport a aquesta exigència democràtica de convocatòria d’un referèndum, si en finalitzar l’any 2016 quedés bloquejada políticament aquesta opció, el Parlament de Catalunya cridaria a posar en marxa nous i més enèrgics processos de mobilització social i ciutadana

Palau del Parlament, 27 d’octubre de 2015

24 octubre 2015
by Nuet
Comentaris tancats a Informe al Consell Nacional d’EUiA d 24 d’octubre sobre les Eleccions del 20D, aprovat x 67 Sí, 1 No i 7 Abstencions

Informe al Consell Nacional d’EUiA d 24 d’octubre sobre les Eleccions del 20D, aprovat x 67 Sí, 1 No i 7 Abstencions

INFORME AL CONSELL NACIONAL D’EUiA DE 24 D’OCTUBRE DE 2015
Volem començar el Consell Nacional amb un record del company Jordi Miralles

Aquest Consell nacional ha estat convocat de forma extraordinària per avaluar la proposta d’EUiA davant la convocatòria d’Eleccions Generals pel proper 20 de desembre. S´ha discutit aquest informe a la Comissió Nacional del passat 19 d’octubre.

1. Recordem la valoració dels resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 27S aprovada al Consell Nacional del passat 2 d’octubre que adjuntem de forma annexa (1).

2. En la mencionada valoració vam definir la situació en que es troba Catalunya després dels resultats i ara passem a desenvolupar les següents propostes:

• Constitució del Grup Parlamentari de Catalunya sí que es pot, amb les funcions de President, Portaveu, Portaveus adjunts i mesa. Constitució de la Direcció Política de Grup. Distribució de Comissions Parlamentaries.
• Constitució del Parlament de Catalunya. Mesa
• Període per l’elecció del President/a de la Generalitat de Catalunya.
• Període per la constitució del Govern de la Generalitat,

Adjuntem de forma annexa (2) el document de prioritats parlamentaries de CSQP on voldríem destacar:

• Pla de Rescat Social.
• Augment dels recursos públics, fiscalitat, fre i reversió de privatitzacions.
• Procés Constituent i Referèndum d’Autodeterminació.

(Informació oral sobre calendari i perspectiva)

3. Davant la convocatori d’Eleccions Generals el 20D cal tenir en compte:
• El document d’Unitat Popular aprovat pel CPF d’IU del 3 d’octubre, annexat (3)
• Els acords de la reunió conjunta entre dues delegacions d’IU i EUiA el passat dimecres 21 d’octubre.
Per això es proposa treballar per aconseguir:
A) Mantenir i reforçar la relació i el Projecte Federal conjunt antre EUiA i IU. Dialogar i acordar l’estratègia electoral conjunta pel 20D. Traçar conjuntament també l’estratègia de recomposició de l’esquerra transformadora a Catalunya i a la resta de l’Estat per després del 20D.

B) Seguir desenvolupant l’estratègia de la 6à Assemblea Nacional d’EUiA de “Nou Espai”. Aprendre de les mancances de CSQP, positivitzar les experiències dels espais unitaris municipalistes i així desenvolupar una nova candidatura de suma que superi les males pràctiques comeses.

Convocar pels dies 30 i 31 d’octubre un referèndum a tota la militància i amics/es d’EUiA per referendar o no, l’acord a que s’arribi en la negociació engegada entre BCNComú, ICV, EquoCat, Podem, Independents i EUiA.

C) Treballar per:

• Una Coalició Catalana que obtingui un Grup Parlamentari propi al Congrés.
• Una Coalició que sigui expressió pública de tots els seus components o d’un sol component representatiu del conjunt.
• Que asseguri un lloc de sortida per EUiA. Que desenvolupi un acord pel Senat.
• Una Coalició amb un acord de finançament de les parts i del conjunt.
• Un acord que sigui dialogat/acordat amb IU.
(s’ofereix informació oral)

16 octubre 2015
by Nuet
Comentaris tancats a Paraules que he llegit avui en record del Jordi Miralles

Paraules que he llegit avui en record del Jordi Miralles

En record del Jordi Miralles

Jordi Miralles era un revolucionari, de jove a la joventut comunista, els Col.lectius de Joves Comunistes (CJC) dels que va ser Secretari General i també al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) del que va ser membre del CC, Comitè Executiu i Director del setmanari Avant.

Persona de profundes conviccions va saber combinar com pocs la lluita revolucionaria de la classe treballadora catalana amb la d’emancipació nacional de Catalunya i sempre va saber mantenir unides aquestes dues reivindicacions de classe i de poble.

Persona metòdica i organitzada va ser exemple per amples generacions de militants comunistes que van aprendre amb ell la política del partit però també la constància organitzativa. Sabia treure el millor de la gent, fer-nos traspassar la frontera de la militància política com una forma d’entendre la vida.

Va ser Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Diputat del Parlament de Catalunya i en els darrers temps regidor del municipi on residia, Castelldefels.

No es només la seva important trajectòria política la que ens causa admiració, també la seva actitud conseqüent amb les idees del comunisme i el socialisme, amb les reivindicacions de les classes populars catalanes, que ell, com ningú, sabia que necessitaven constància i sobre tot, organització.
No perdem només un camarada, un company, perdem una referencia de les esquerres catalanes i dels espais revolucionaris que va saber des de la Joventut Comunista organitzar la “Unitat de la Joventut” per passar al Partit i a EUiA a organitzar la “Unitat dels Treballadors” i la “Unitat de les Esquerres”.

Una referència imprescindible, estic convençut que el millor que podem fer per mantindre viu el seu somriure es lluitar per allò que ell va lluitar i seguir organitzats en allò i per allò on ell va organitzar-se. La lluita continua, però, amic, camarada, et trobarem a faltar. Salut i República

8 octubre 2015
by Nuet
Comentaris tancats a Podemos e Izquierda Unida, dos proyectos para un solo final

Podemos e Izquierda Unida, dos proyectos para un solo final

PODEMOS E IZQUIERDA UNIDA, DOS PROYECTOS PARA UN SOLO FINAL
Joan Josep Nuet i Pujals

Hace tres años y medio, en junio de 2012, la 6a Asamblea de Esquerra Unida i Alternativa desarrollaba con fuerza la idea de un Nuevo Espacio como concepto de nuevo instrumento político de ruptura y transformación. Con ello queríamos anunciar el inicio de un camino de suma cualitativa de componentes políticos y sociales que superaran sin destruirlas las experiencias acumuladas en los últimos 10 años de la Coalición entre Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) y Esquerra Unida i Alternativa (EUiA).

Evidentemente la apuesta era teórica pero después de una experiencia práctica positiva de años que mostraba su agotamiento, y hablábamos de ese nuevo proyecto con ilusión sin tener en cuenta, tal vez, que la realización concreta de los proyectos siempre presenta concreciones reales y aspectos imprevistos de su formulación inicial.

Cuando EUiA abordó el debate de las elecciones Europeas de 2014 ya lo hacía con ese debate hecho y por ello sabíamos que, o se abordaba una transformación de nuestros instrumentos políticos, o podría llegar el caso que con las herramientas con que contábamos y los métodos que utilizábamos, corríamos el peligro de no poder representar a todas las energías de cambio e indignación que la crisis estaba lanzando a la calle y a la nueva politización en España. Bajo ese punto de vista, Podemos no tenía que haber nacido, había liderazgos, fuerza e ideas para que la izquierda transformadora existente entendiera los mensajes y adaptase formas y fondo sin perder sus principios e historia revolucionaria. Ya sabemos que el resultado de las europeas marcó un ito y desde entonces nada ha sido igual en la política española.

De forma crítica cabe señalar que parte la la movilización y del activismo ha confiado ciegamente en el ciclo electoral (2014-2015) como factor de cambio y que ello ha provocado una clara reducción del flujo de conflictos. De forma crítica también cabe señalar que algunos de los debates políticos han apelado, en una situación de uso i abuso de nuevas y viejas formas comunicativas, al espectáculo televisivo y a la política consumo con hiperliderazgos de bajo contraste de proyecto y programa. De forma crítica hemos comprobado cómo después del susto inicial con la irrupción del 15M, la nueva política y las opciones reales de cambio electoral, el sistema ha contraatacado generando productos como C’s, capaces de penetrar en electorados cansados del bipartidismo, la corrupción y que pueden sorprender combinando el discurso de la regeneración democrática con el de la recreación de identidades contrapuestas a las que ha querido generar una parte del independentismo para borrar el debate sobre modelo social y eje izquierda-derecha.

Todo eso lo hemos comprobado y por tanto afirmar que el bipartidismo o sus muletas estaban muertos fue un exceso y un atrevimiento, aunque sigo pensando que está realmente herido. Hacer política con el uso excesivo de las encuestas y con las “expectativas” se ha comprobado que es arriesgado sobretodo cuando los mecanismos que domina el sistema para modular a la opinión pública son poderosos (medios de comunicación, instituciones nacionales e internacionales, líderes de opinión, etc.).

A pesar de todo ello, puede aún hecharse más madera al fuego, que Podemos e Izquierda Unida no hayan llegado al acuerdo de presentar listas conjuntas en toda España en las Elecciones Generales del 20D es, no una muy mala noticia, sino mucho peor. Evidentemente las dos fuerzas políticas plantean formas y estratégias políticas contradictorias a pesar de usar en ocasiones el mismo concepto de Unidad Popular para definirlas, pero eso no quita; 1. La necesidad objetiva de sumar electoralmente y la posibilidad programática objetiva de hacerlo en un porcentaje elevado, no del 100% claro. 2. Las posibilidades que ofrece la complejidad electoral para ordenar listas y acuerdos juridico-económicos que den seguridad y transparencia.

He asistido en mi experiencia a acuerdos entre verdes y comunistas o entre nacionalistas de izquierda y federalistas y afirmo que “gente” e “izquierda” no son incompatibles sobretodo cuando hay que definir no sólo programas sino también relato, discurso e imágenes. De momento la imagen de la división no cautiva a nadie. Los acuerdos no sólo son la letra, son también el espíritu con que se acude al encuentro, la perspectiva de hacia dónde se camina y yo preguntaría a los que se alegran del desencuentro entre Podemos e IU, ¿hacia dónde vais compañeros?.

Mi compromiso con el proyecto federal de Izquierda Unida sigue firme, por eso valoró la inteligencia del Consejo Político Federal y de Alberto Garzón cuando el pasado sábado 3 de Octubre reafirmaban su acuerdo con la estrategia de EUiA de mantener la confluencia que significa Catalunya sí que es pot, fuera cual fuera el desenlace del diálogo con Podemos.

Creo que el camino de EUiA no debe apartarse de la construcción del Nuevo Espacio y hoy en Catalunya creo que en esa dirección camina Catalunya sí que es pot. Sin duda estamos aprendiendo de los errores cometidos y muchas cosas pueden y deben mejorar (empezando por sumar actores políticos que no estuvieron el 27S), pero romper ese espacio no sólo significaría no avanzar, sino que representaría retroceder en lo positivo que aportó ICV-EUiA, volver al año 2000 hoy solo es una opción para descargar la rabia que sentimos cuando las cosas no suceden como habíamos esperado y los revolucionarios deben mantener la cabeza fría especialmente en los momentos difíciles.

No podemos convertir el 20D en nada más que en lo que espera la gente de nosotros, unidad, lucha y determinación para que la esperanza del cambio siga firme.

30 setembre 2015
by Nuet
Comentaris tancats a Que ha pasado el 27S en Catalunya y que puede pasar ahora

Que ha pasado el 27S en Catalunya y que puede pasar ahora

QUE HA PASADO EL 27S EN CATALUÑA Y QUE PUEDE PASAR AHORA
Joan Josep Nuet i Pujals
Cuentan que la primera internacional socialista, a meses del estallido de la primera
Guerra Mundial, aspiraba a que los trabajadores de los distintos países, en caso de
conflicto bélico, no tomasen las armas sino que declarasen una huelga general
revolucionaria que derrocase a sus gobiernos ya que de ninguna manera podían luchar
para defender los intereses de las potencias imperialistas que no eran los suyos.
La realidad de lo que verdaderamente pasó es conocido, una vez el Káiser, el Zar, el
Rey, el Presidente… alzaron sus banderas y llamaron a la guerra los hombres de los
distintos países mataron sin tregua a sus hermanos proletarios de los países vecinos, y
todos, murieron a millones.
En Catalunya el pasado 27 de septiembre las banderas de unos y de otros han hecho
olvidar a demasiada gente buena que sufre el paro, la precariedad, los recortes sanitarios
o educativos, la corrupción… que esas cosas les estaban pasando. Algunos han sentido
miedo ante lo desconocido, ante las incertidumbres que provocaba la separación de sus
identidades compartidas. A muchos trabajadores y autónomos, profesionales liberales,
tenderos y pequeños empresarios las banderas agitadas les han creado una ilusión
positiva, que con la independencia, se resolverán sus dificultades, casi
independientemente de las políticas de uno u otro signo que se desarrollasen.
Al final el escenario plebiscitario se ha impuesto, unos han votado sí, con ilusión o
tapándose la nariz y otros han votado no, sin preocuparse demasiado qué políticas
económicas y sociales contenían esas opciones. Todo consistía en reducir a un sí a la
independencia o un no a ella todo el debate del 27S y las campañas de la mayoría de
opciones y prácticamente todos los medios de comunicación públicos y privados, en
catalán y en castellano han jugado a esa opción que, recordemos, era la propuesta
electoral de Artur Mas para superar lo que le pasó a CiU en 2012. A esa interpretación
acudía día tras día tanto TV3 como La Sexta y claro quién se oponía a ese enfoque tenía
muy difícil salirse con la suya, la tierra de nadie, en ese contexto no da votos.
El espacio para un discurso social no ha conseguido sobresalir por encima de esa
dualidad absorbente del sí o no y tampoco el referéndum como solución democrática ya
que esa propuesta requiere de la pausa, el diálogo y la reflexión cuando lo que imperaba
era la independencia ya, incluso sin preguntar específicamente por ello, o la unidad sin
opción de poder elegir tampoco. Es cierto que Catalunya sí que es pot ha planteado el
discurso social y autodeterminista por convicción, pero en esta campaña el relato
comunicativo estaba secuestrado por la capacidad o no de crear sensaciones, no
reflexiones, o te ilusionaba la independencia o al contrario té aterraba la ruptura con el
resto de España, el espacio para una propuesta matizada de encuentro se ha ido
reduciendo en la medida que la polarización ha ido aumentando.
Este es el resumen fundamental de porque las expectativas de Catalunya Sí que es Pot
se han reducido a un 9% cuando hace dos meses eran el doble, el aumento de la
participación del no ha engordado el voto a Ciutadans y al PSC, personas que querían
votarnos pero finalmente no lo han hecho por miedo a la independencia. El sí a la
independencia se mantiene estable alrededor de dos millones de personas desde el 9N
de 2014 e incluso el discurso provocador de dirigentes del PP o de líderes sociales de la
iglesia o la patronal no han hecho otra cosa que fortalecer al independentismo y
ofrecerle una pátina de voto de protesta y de rebeldía ante tanta caspa centralista.
Por supuesto nuestro discurso social y nuestra propuesta de radicalidad democrática y
rupturista con el régimen del 78 y el inicio de un proceso constituyente con un
referéndum de autodeterminación definitorio que otorgue legitimidad a la decisión
evitando la ruptura civil de la sociedad catalana y que desarrolle una nueva relación con
el conjunto de pueblos de España ha tenido el apoyo estimable de más de 366.000 mil
personas, pero aspirábamos a mucho más.
Con todo el respeto a los que cargan las responsabilidades en los logotipos, el formato
de los actos de campaña, la popularidad del candidato, el lema de la campaña o incluso
en los errores políticos cometidos por la premura de articular una alianza de suma, todas
esas cosas son mejorables sin duda, algunas más importantes que otras, nos podían
haber ayudado y hay que aprender de esos errores cometidos, pero no determinan
mayoritariamente, bajo mi punto de vista, es el marco de polaridad el que ha impuesto
las reglas y el resultado.
Un nuevo escenario aparece a partir de ahora, pero lejos de pensar que han crecido las
certidumbres y que los caminos se han clarificado pienso todo lo contrario, el frentismo
se ha reforzado y esa no es una buena noticia para las clases populares catalanas que
necesitan de un Govern que con firmeza lance una batería de acciones que ayuden al
Rescate Ciudadano como medida urgente para paliar las peores consecuencias humanas
de una crisis que se prolonga ya cerca de ocho años. De un Junts pel Sí dominado por la
visión liberal conservadora de CDC y una oposición liderada por la visión liberal
conservadora de C´s no esperemos más que un empate infinito de enfrentamiento de
identidades contrapuestas con las mismas visiones económicas y sociales, un bloqueo
permanente de banderas enfrentadas que ya evidenció el grito en cada una de las sedes
la noche electoral, o gritas Independencia o gritas Viva España.
Sería necesario un Govern que significase un cambio de políticas tanto en los aspectos
económicos y sociales como en temas cruciales de regeneración democrática y
diputados y diputadas independientes y de ERC de Junts pel Sí, la CUP, el PSC y
Catalunya Sí que es Pot deberían liderar una propuesta que desencalle la situación de
bloqueo a la que podemos quedar abocados.
Al mismo tiempo hace falta mantener una amplia mayoría parlamentaria y social que de
nuevo reconstruya la suma por el derecho a decidir y ponga ese objetivo en su
frontispicio. Esa nueva mayoría debe cuestionar el marco del 78 que no nos permite
encontrar soluciones a la crisis económica, social, política y de modelo de Estado que
padecemos.
Posiblemente el 13 de diciembre tendremos elecciones generales y necesitamos desde
Catalunya y desde el resto de pueblos de España que el PP y C’s no sumen mayoría
absoluta, para eso será necesario en primer lugar poner por delante del partidismo el
futuro real de las siguientes generaciones que no entenderán de excusas de que no se
sumen las fuerzas del cambio y transformación. Un cambio en España ayudaría tanto al
cambio en Catalunya como al cambio en la UE para que deje esta de estar presidida por
los mandatos de una troica sin legitimidad democrática