15 abril 2019
by Nuet
0 comments

Decàleg programàtic de Sobiranistes, en la seva Coalició Electoral amb ERC, a les Eleccions Generals del 28A de 2019


Decàleg programàtic de Sobiranistes, en la seva Coalició Electoral amb ERC, a les Eleccions Generals del 28A de 2019

La crisi que provoca la globalització és devastadora; els rics es
fan més rics mentre s’empobreix a tothom i se saqueja el planeta.
En aquest context l’Estat espanyol viu una situació excepcional
en la qual es precipiten les contradiccions del règim constitucional
monàrquic de 1978. Davant aquesta situació però,
moltes veus s’alcen amb força.
Sobiranistes neix per contribuir a construir nous escenaris,
noves estratègies, noves propostes i noves aliances. Es tracta
de fomentar i enfortir un lideratge de les esquerres, basat en els
grans moviments populars, per desenvolupar polítiques i institucions,
des de la legitimitat ciutadana, que convinguin a la gran
majoria de la població.
L’ideari de Sobiranistes correspon als valors indelebles de
Llibertat, Igualtat i Fraternitat, als que incorporem Solidaritat i
Sororitat, alhora que els del Pa, Terra Sostre i Pau.
La demanda de República Catalana vol dir que la perspectiva
republicana i de processos constituents es fonamenten
en una legitimitat sobirana que impugna la legalitat de la monarquia.
Les esquerres han de ser lúcides per generar les condicions
d’escenaris d’acords i enteses unitàries democràtiques bàsiques.
Ens cal guanyar enfront de les polítiques depredadores,
privatitzadores i d’involució democràtica dels grans poders
financers, econòmics i estatals, incloses les d’una Generalitat
escorada a implementar les polítiques privatitzadores.
Ja no és temps de l’equidistància: hem de triar entre
estar amb la democràcia o girar-li l’esquena. Aquesta tria
farem quan colloquem la papereta d’ERC-Sobiranistes a les
urnes el proper 28 d’abril. La Coalició entre ERC i Sobiranistes
és un primer esglaó en la voluntat d’expressar les necessitats
del 80% de la majoria a Catalunya.

Bases programàtiques

1. Una majoria social i política del 80%
Entorn el 80% de la ciutadania vol un referèndum per decidir, rebutja
la monarquia, el Judici als líders independentistes, la Banca i l’Església
catòlica. A Catalunya el 75,9% vol una República.

2. República catalana, social i democràtica
 Fraternal amb els pobles d’Espanya i Europa
 Lliure decisió per acordar la relació amb els pobles de l’Estat o si
vol esdevenir independent
 Procés constituent des de la base local ciutadana que trenqui el
cadenat del règim del 78
 Constitució catalana
 Processos constituents de Repúbliques lliurement federades

3. La construcció de les sobiranies, de baix cap a dalt
 Llei amb recursos suficients per sanitat, educació, serveis socials
o l’habitatge com a drets subjectius
 Pla de xoc contra la pobresa
 Plans d’Ocupació Pública
 Llei contra la pobresa energètica
 Renda Bàsica universal
 Banca pública i ètica. Retorn dels 90.000Me del rescat bancari
 Control públic dels sectors estratègics de l’economia i dels serveis
bàsics: sanitat, educació, serveis socials i de dependència
 Parc públic d’habitatges, cap desnonament per raons econòmiques
 Increment de la pensió mínima fins a l’SMI
 Tots els ensenyaments públics, del 0-3 a la Universitat gratuïts
 Derogació Llei d’Estrangeria i dret de vot a les persones migrants
 La cultura com un dret social

4. Treball i recuperació econòmica
 Dret a treballar i a salari digne
 Derogació de les dues reformes laborals
 Augment de l’SMI a 1.200e/mes
 Jornada de treball de 35h/setmana
 Una economia basada en el coneixement i la innovació
 Protegir el Delta de l’Ebre i una gestió pública de l’aigua

5. Sobirania energètica
 Lluita contra el canvi climàtic
 Remunicipalització de l’aigua i de l’energia com a dret universal
 Transició energètica cap a un planeta baix en CO2

6. Democràcia
 Modificar la Llei de Transparència
 Plans contra la corrupció i la impunitat de les “clavegueres de
l’Estat“, reforma de la Llei Electoral
 Revisar el funcionament del Tribunal de Comptes i de la Junta
Electoral Central

7. Justícia i seguretat
 Abolir la “Llei Mordassa“
 Reformar l’elecció i el funcionament del Tribunal Constitucional i
del Consell General del Poder Judicial
 Desmilitarització de la Guardia Civil

8. Feminismes
 Implementació de mesures efectives contra la violència de
gènere
 Acabar amb la violència institucional
 Mesures reals i efectives contra les discriminacions salarials
 Drets sexuals i reproductius i dret al propi cos
 Observatori contra l’assetjament LGTBI+

9. Municipalisme
 Derogació de les lleis Montoro
 Consultes vinculants i pressupostos participatius decidits pels veïns
i veïnes
 Municipis feministes, lliures de xenofòbia i racisme
 Municipalització i gestió pública dels serveis bàsics

10. Europa i àmbit Internacional
 Procés constituent per una Constitució europea basada en la
pau, la democràcia, la solidaritat i la cohesió social i ambiental
 Política exterior de DDHH, bon veïnatge i pau
 Aliances internacionals que mirin cap a la mediterrània i abandonin
la dependència cap als Estats Units
 Retirada de l’OTAN
 Limitar el poder de les grans transnacionals

15 abril 2019
by Nuet
0 comments

Decàleg programàtic de Sobiranistes en la Coalició amb ERC a les Eleccions Generals del 28 d’Abril de 2019


Decàleg programàtic de Sobiranistes en la Coalició amb ERC a les Eleccions Generals del 28 d’Abril de 2019

La crisi que provoca la globalització és devastadora; els rics es
fan més rics mentre s’empobreix a tothom i se saqueja el planeta.
En aquest context l’Estat espanyol viu una situació excepcional
en la qual es precipiten les contradiccions del règim constitucional
monàrquic de 1978. Davant aquesta situació però,
moltes veus s’alcen amb força.

Sobiranistes neix per contribuir a construir nous escenaris,
noves estratègies, noves propostes i noves aliances. Es tracta
de fomentar i enfortir un lideratge de les esquerres, basat en els
grans moviments populars, per desenvolupar polítiques i institucions,
des de la legitimitat ciutadana, que convinguin a la gran
majoria de la població.

L’ideari de Sobiranistes correspon als valors indelebles de
Llibertat, Igualtat i Fraternitat, als que incorporem Solidaritat i
Sororitat, alhora que els del Pa, Terra Sostre i Pau.
La demanda de República Catalana vol dir que la perspectiva
republicana i de processos constituents es fonamenten
en una legitimitat sobirana que impugna la legalitat de la monarquia.
Les esquerres han de ser lúcides per generar les condicions
d’escenaris d’acords i enteses unitàries democràtiques bàsiques.
Ens cal guanyar enfront de les polítiques depredadores,
privatitzadores i d’involució democràtica dels grans poders
financers, econòmics i estatals, incloses les d’una Generalitat
escorada a implementar les polítiques privatitzadores.
Ja no és temps de l’equidistància: hem de triar entre
estar amb la democràcia o girar-li l’esquena. Aquesta tria
farem quan colloquem la papereta d’ERC-Sobiranistes a les
urnes el proper 28 d’abril.

La Coalició entre ERC i Sobiranistes
és un primer esglaó en la voluntat d’expressar les necessitats
del 80% de la majoria a Catalunya.

Bases programàtiques

Una majoria social i política del 80%
Entorn el 80% de la ciutadania vol un referèndum per decidir, rebutja
la monarquia, el Judici als líders independentistes, la Banca i l’Església
catòlica. A Catalunya el 75,9% vol una República.

República catalana, social i democràtica
 Fraternal amb els pobles d’Espanya i Europa
 Lliure decisió per acordar la relació amb els pobles de l’Estat o si
vol esdevenir independent
 Procés constituent des de la base local ciutadana que trenqui el
cadenat del règim del 78
 Constitució catalana
 Processos constituents de Repúbliques lliurement federades

La construcció de les sobiranies, de baix cap a dalt
 Llei amb recursos suficients per sanitat, educació, serveis socials
o l’habitatge com a drets subjectius
 Pla de xoc contra la pobresa
 Plans d’Ocupació Pública
 Llei contra la pobresa energètica
 Renda Bàsica universal
 Banca pública i ètica. Retorn dels 90.000Me del rescat bancari
 Control públic dels sectors estratègics de l’economia i dels serveis
bàsics: sanitat, educació, serveis socials i de dependència
 Parc públic d’habitatges, cap desnonament per raons econòmiques
 Increment de la pensió mínima fins a l’SMI
 Tots els ensenyaments públics, del 0-3 a la Universitat gratuïts
 Derogació Llei d’Estrangeria i dret de vot a les persones migrants
 La cultura com un dret social

Treball i recuperació econòmica
 Dret a treballar i a salari digne
 Derogació de les dues reformes laborals
 Augment de l’SMI a 1.200e/mes
 Jornada de treball de 35h/setmana
 Una economia basada en el coneixement i la innovació
 Protegir el Delta de l’Ebre i una gestió pública de l’aigua
Sobirania energètica
 Lluita contra el canvi climàtic
 Remunicipalització de l’aigua i de l’energia com a dret universal
 Transició energètica cap a un planeta baix en CO2
Democràcia
 Modificar la Llei de Transparència
 Plans contra la corrupció i la impunitat de les “clavegueres de
l’Estat“, reforma de la Llei Electoral
 Revisar el funcionament del Tribunal de Comptes i de la Junta
Electoral Central

Justícia i seguretat
 Abolir la “Llei Mordassa“
 Reformar l’elecció i el funcionament del Tribunal Constitucional i
del Consell General del Poder Judicial
 Desmilitarització de la Guardia Civil
Feminismes
 Implementació de mesures efectives contra la violència de
gènere
 Acabar amb la violència institucional
 Mesures reals i efectives contra les discriminacions salarials
 Drets sexuals i reproductius i dret al propi cos
 Observatori contra l’assetjament LGTBI+

6 febrer 2019
by Nuet
Comentaris tancats a Proposta de resolució sobre l’ús del català a l’Administració de Justícia

Proposta de resolució sobre l’ús del català a l’Administració de Justícia


A LA MESA DEL PARLAMENT
Susanna Segovia Sánchez, portaveu, Elisenda Alamany Gutiérrez, diputada, Joan Josep Nuet i Pujals, diputat del Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem, d’acord amb el que estableixen els articles 167 i 168 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre l’ús del català a l’Administració de Justícia, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Justícia, amb el text següent:
Exposició de motius
El passat 29 de novembre de 2018 es va presentar a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya la Memòria del 2017 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on es recull, entre altres dades, quin és l’ús de la llengua catalana als òrgans judicials de l’àmbit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La situació del català a l’Administració de Justícia és molt preocupant: l’any 2017 només 18.346 sentències finals van ser redactades en aquesta llengua del total de 224.220 dictades durant el 2017 al territori català, el que significa que menys del 10% (un 8,20%) dels tràmits davant òrgans judicials de l’àmbit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van ser duts a terme en català.

Aquestes dades reflecteixen, doncs, un gran problema, i és que hi ha un baix ús, tant d’entrada com de sortida, del català en aquests tràmits judicials, però també deixa al descobert mancances de l’anàlisi, i és que ens falta informació i recerca pel que fa a ús oral. Cal remarcar, a més, el descens preocupant i, sobretot, continu, de l’ús del català a la Justícia: des dels efectes del Pla Pilot per a la Normalització Lingüística als Jutjats i Tribunals catalans, promogut pel Departament de Justícia, el descens ha estat imparable i sense aturador: del 21% de l’ús de la llengua a sentències i resolucions de tràmit l’any 2004, s’ha arribat a xifres del 12,72% el 2012 i al 8,2% el 2017.

Si ens fixem en altres àrees de l’àmbit del Dret, com és el cas de les oficines notarials, també es poden comprovar els problemes en l’ús del català. L’“Estudi de l’ús del català a oficines notarials de Catalunya” (març del 2018), elaborat per la Plataforma per la Llengua, ens aporta els punts principals a considerar per tal de resoldre les mancances detectades: en molts casos (68% dels estudiats) no s’ofereix l’opció d’elecció de la llengua, el que acaba generant una desproporció del castellà, visible en la dada que només un 25% de les escriptures es redacten en català. I aquestes mancances que genera no informar de la possibilitat d’escollir la llengua es poden també comprovar en el fet que, quan s’informa sobre la possibilitat d’elecció, el resultat del català millora, tot i que segueix sense arribar al 50% en dades globals, sense distingir entre catalanoparlants o castellanoparlants (en el cas de catalanoparlants, se supera el 50% per poc). L’estudi, a més, estudia les causes més comunes per les quals les escriptures es realitzen en castellà, malgrat ser catalanoparlants els clients: per la manca d’informació de la possibilitat d’elecció, per la mateixa inèrcia en el treball del notari malgrat poder estar duent a terme la interacció amb el client en català, o per tractar-se de continuació de tràmits i escriptures elaborats en castellà.

Segons les dades d’un altre informe de Plataforma per la Llengua, l’“Informe de queixes lingüístiques” de l’any 2017, les administracions són el sector amb més queixes tot i tenir una normativa molt més garantista dels drets lingüístics, gràcies a través de drets com el d’opció lingüística, aplicable a tots els nivells administratius (local, autonòmic i central) a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El 2017 hi va haver 63 queixes referides a l’administració catalana (un 41,2% del total de queixes referides a l’Administració), i 61 referides a l’administració central espanyola (un 39,9%). Si s’atén a les queixes per discriminació explícita o intencionada, és a dir, a aquelles que fan referència a fets no relacionats amb negligències o descuits, sinó a situacions on l’exclusió és totalment intencionada, es pot veure com és quelcom més freqüent al sector públic que no pas al privat (un 38,6% de les denúncies referents al sector públic són per discriminació explícita o intencionada), i és més freqüent en l’administració central espanyola. Entre les administracions amb més queixes, hi trobem el Ministeri de Justícia (amb 8).

L’administració catalana no pot quedar-se aturada davant les dades presentades a la Memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i ha de treballar per tal de garantir que els drets lingüístics de la ciutadania de Catalunya, com és el cas del dret d’opció lingüística, siguin respectats. Es constata un esgotament del pla pilot de la Generalitat per tal de fomentar l’ús del català a la Justícia, que ja compta amb 15 anys d’antiguitat, així com es constata una falta d’informació a la ciutadania sobre els seus drets lingüístics.
També l’administració estatal ha d’actuar decididament per acabar amb la discriminació lingüística a Jutjats i Tribunals de les persones parlants de llengües oficials diferents al castellà, exigència que ve reconeguda a les obligacions assumides per Espanya en el seu instrument de ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Per això, cal instar la modificació de diversos preceptes de la Llei Orgànica del Poder Judicial, perquè es reconegui el dret de tramitació dels processos en català, perquè les persones funcionàries de justícia coneguin el català i perquè aquest deixi de ser un simple mèrit (com també ho és el coneixement del Dret civil català) a l’hora d’endreçar l’assignació de destins un cop les places ja han estat adjudicades i passi a ser preceptiu.

Una font d’inspiració pot ser el model belga de plurilingüisme a la zona de Brussel·les, on els tribunals han de ser paritaris (la meitat dels jutges han de ser francòfons, mentre que l’altra meitat han de ser neerlandesos) i on algunes places de jutges han de ser, forçosament, per a jutges bilingües; pel que fa a la relació amb els ciutadans, aquests tenen el dret d’opció lingüística en tot el territori, és a dir, que si un ciutadà vol emprar el francès en les seves intervencions orals en un procediment judicial que té lloc en regions de parla neerlandesa, els tribunals faciliten un intèrpret; per últim, en l’àmbit penal les garanties del ciutadà estan encara més reforçades.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Col·laborar amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per tal de millorar les dades d’ús del català a la Justícia, així com insta a posar a disposició dels òrgans judicials tots els mitjans necessaris per a assolir aquest objectiu, en col·laboració amb el poder judicial.
2. Millorar el seguiment de les estadístiques d’ús del català, tant orals com escrites, incloent-hi dades disgregades per partits judicials i per cada jutjat i per totes les jurisdiccions i també l’ús que en fa la Fiscalia i les dades del registre de demandes al portal eJustícia.
3. Elaborar un informe anual sobre vulneracions drets lingüístics dels ciutadans catalans als tribunals, registres, notaries i registres de la propietat, mercantil i de béns mobles. Publicar l’informe i enviar-lo als organismes responsables de la prevenció d’aquestes conductes.
4. Reprendre el pla de foment del català al torn d’ofici, en conveni amb els Consells catalans de col·legis d’Advocats i Advocades i de Procuradors i Procuradores.
5. Proposar de nou a les Corts espanyoles la modificació de l’article 231 de Llei Orgànica del Poder Judicial per sol·licitar que la ciutadania tingui dret a la tramitació dels procediments judicials en català així com dels articles 431, 483, 521 i 530 de la mateixa llei, per sol·licitar que el coneixement del català (i l’occità, en el cas de la Vall d’Aran) sigui un requisit per a jutges/esses, magistrats/ades, fiscals, lletrats/des de l’Administració de Justícia i personal al servei de l’Administració de Justícia amb, si s’escau, un període d’adaptació no superior a sis mesos.
6. Autoritzar la convocatòria de places funcionarials als diferents cossos de l’Administració de Justícia sobre els quals la Generalitat té competència només quan s’hagi assolit una millora substancial del nombre de places en què la capacitació lingüística estigui garantida.
7. Cooperar amb les universitats catalanes per assegurar que l’oferta docent garanteix la possibilitat de cursar els graus de Dret i Relacions Laborals plenament en català així com els diferents postgraus jurídics, en especial el màster d’accés a l’advocacia.
8. Garantir l’existència de manuals jurídics actualitzats en llengua catalana.
9. Elaborar un pla d’actuació que inspeccioni que les notaries, els registres de la propietat, mercantil, de béns mobles i també les entitats financeres ofereixen de manera clara als clients en quina llengua volen tramitar els diferents documents i no condicionen la tria lingüística. El pla hauria d’incloure mesures correctores dels possibles incompliments.
10. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de promoure una reforma legal que protegeixi el dret d’opció lingüística en tots els processos.
11. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de promoure que la publicació de les normes al BOE sigui simultània en castellà i en català i inclogui la publicació de versions consolidades de totes les normatives també en català, revertint el decalatge de gairebé 6 mesos entre la publicació en castellà i la publicació en català.
12. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de formar i sensibilitzar els funcionaris, tant de l’Estat com del Poder Judicial i de la Generalitat, en el coneixement de totes les llengües oficials i dels drets lingüístics. A aquest efecte, convé assegurar el compliment dels protocols de respecte del dret d’opció lingüística
13. Interlocutar amb el govern de l’Estat per assegurar que els òrgans jurisdiccionals situats fora del domini lingüístic que coneixen de recursos d’apel·lació, cassació o de procediments judicials per raó de matèria a la ciutadania o persones jurídiques residents a Catalunya garanteixin els mateixos drets lingüístics que els tribunals situats en territori català.
14. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de promoure que l’Escola judicial ofereixi la seva formació també en llengua catalana tant a nivell oral com de materials escrits.
15. Proposar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reiteri una vegada a l’any, tal com es va fer el 2014, que no es poden vulnerar els drets lingüístics.

Palau del Parlament, 23 de gener de 2019
Susanna Segovia Sánchez Elisenda Alamany Gutiérrez
Portaveu del GP CatECP Diputada del GP CatECP
Joan Josep Nuet i Pujals
Diputat del GP CatECP

5 febrer 2019
by Nuet
Comentaris tancats a Proposta de Resolució sobre la col.laboració del Mossos amb empreses com Desokupa, Evictión o Élite Control

Proposta de Resolució sobre la col.laboració del Mossos amb empreses com Desokupa, Evictión o Élite Control

A LA MESA DEL PARLAMENT
Susanna Segovia Sánchez, portaveu, Joan Josep Nuet i Pujals, diputat del Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem, d’acord amb el que estableixen els articles 167 i 168 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de reso-lució sobre la col·laboració entre les empreses de desallotjaments extra-judicials i els Mossos d’Esquadra, per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Interior, amb el text següent:
Exposició de motius
El 29 de gener de 2019, TV3 va fer públiques unes imatges d’uns fets ocorreguts uns dies abans, concretament el 15 de gener de 2019, en un bloc de pisos del Poble-sec, a Barcelona. En aquestes imatges destaca, per una banda, com uns Mossos d’Esquadra entren per la força a un domicili, ocupat il·legalment 3 dies abans, sense cap tipus d’ordre judicial, operació que va acabar significant un desallotjament. Aquesta ocupació ja havia estat denunciada judicialment per una patrulla del cos dos dies abans, poques hores després que es produïs aquesta ocupació. Tot i el que es veu a les imatges, els portaveus policials van informar que havien acudit al lloc dels fets degut a un avís per disturbis, i que és el segon element que destaca en les imatges: la presència de treballadors de l’empresa ‘Desokupa’, tant en el moment de l’entrada al pis, com una vegada s’han produ-ït les detencions (moment que aprofita un dels caps per tal de realitzar un vídeo promocional), així com ja a l’exterior, quan la policia va realitzar un cordó per a separar als treballadors de l’empresa de les entitats veïnals i de defensa de l’habitatge digne que eren al voltant de l’edifici.

La bona sintonia exhibida entre alguns agents del cos de Mossos d’Esquadra i treballadors de l’empresa Desokupa, visible a les imatges, resulta més que con-flictiu amb el mandat parlamentari que la Comissió d’Interior va acordar en data de 23 de novembre de 2016 (sessió 12 de la passada legislatura), i que responia als molts dubtes que les empreses que ofereixen serveis de desallotjaments ex-trajudicials plantegen en les seves actuacions per ser al límit de la legalitat, i de-nunciades per associacions de veïns i veïnes i de defensa de l’habitatge digne per agressions, intimidacions, vexacions i estafa. Així doncs, la proposta de resolu-ció aprovava “instar el Govern a dur a terme les actuacions necessàries per a as-segurar que l’actuació de l’empresa Desokupa s’ajusta a dret, incloent-hi, entre d’altres, l’aplicació, si escau, de la potestat inspectora i sancionadora del Go-vern”, així com “sol·licitar que les autoritats competents investiguin l’actuació de l’empresa Desokupa per a determinar si ha lesionat drets i llibertats, si ha comès algun delicte, si es tracta d’una associació il·lícita i si té vincles amb grups d’extrema dreta”.

La col·laboració i bona sintonia entre treballadors de Desokupa i alguns agents dels Mossos d’Esquadra és una imatge que no es pot tornar a repetir. La Policia de Catalunya no pot establir cap mena de relació amb empreses que ofereixen aquests serveis (més enllà de Desokupa, altres com Eviction o Elite Control) i que operen al límit de la legalitat i que, tal com exposàvem anteriorment, han estat denunciades per estafa, intimidació, agressions i vexacions.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem presenta la següent:
Proposta de resolució
1. Insta el Govern de la Generalitat a efectuar les gestions necessàries per tal d’assegurar que les accions dutes a terme per aquestes empreses que ofereixen serveis de desallotjament extrajudicial s’ajusten a dret, podent incloure-hi l’exercici de la potestat inspectora i sancionadora del Govern si així es requereix.
2. Sol·licita que les autoritats competents investiguin l’actuació de l’empresa Desokupa del passat 15 de gener amb l’objectiu de determinar si s’ha comès algun delicte o s’ha vexat a les persones detingudes.
3. Insta el Govern de la Generalitat a investigar aquells casos on hi hagi pogut haver algun tipus de col·laboració entre aquestes empreses i els Mossos d’Esquadra per tal d’evitar que es pugui produir aquesta col·laboració.

Palau del Parlament, 1 de febrer de 2019
Susanna Segovia Sánchez Joan Josep Nuet i Pujals
Portaveu del GP CatECP Diputat del GP CatECP

26 novembre 2018
by Nuet
Comentaris tancats a La qüestió nacional i el PSUC, article al Diari de Girona del Jordi Serrano i Blanquer

La qüestió nacional i el PSUC, article al Diari de Girona del Jordi Serrano i Blanquer


La qüestió nacional i el PSUC
Posted on 23 Novembre 2018

En la revista clandestina Treball del PSUC de l’any 1967 s’explicava la posició dels comunistes envers la qüestió nacional: «Moltes vegades ens trobem amb persones de bona fe -algunes amb idees sincerament democràtiques- que es mostren sorpreses que els comunistes siguin defensors del dret d’autodeterminació de les nacions catalana, basca i gallega. Es pregunten: Com una qüestió creada per la burgesia pot ser incorporada a les reivindicacions populars? Les persones que es fan aquesta pregunta no es plantegen correctament la qüestió. El fet de que la burgesia s’hagi servit, instrumentalment, de la nació per als seus fins de classe no vol pas dir que hagi creat la nació del no-res. Els comunistes saben bé que el sentiment nacional no ha nascut del no-res i que l’únic mitjà d’arribar a la comprensió internacional és, precisament, desenrotllar del tot, fins al màxim, les nacions que han estat oprimides i les llengües nacionals. El cas de Catalunya no és artificial; la realitat nacional catalana salta tant als ulls que qualsevol foraster, per més que ignori aquest problema, al cap de quatre dies de viure a Catalunya ja se’n ha adonat (…). Per això els comunistes entre les reclamacions democràtiques exigim el reconeixement dels drets del poble català, drets que no són artificials sinó fundats en les essències més populars de Catalunya.»

Fem un gran salt i vegem què ens deia quasi pòstumament, el gener de 2013, Miquel Caminal, un dels grans erudits del federalisme i militant del PSUC i que va realitzar la tesi doctoral sobre Joan Comorera: «L’obligació de tot federalista és promoure la unió en la diversitat, però quan això no és possible, també assumeix el deure i el dret a promoure la secessió o independència, encara que sigui l’última opció, quan totes les altres han resultat ermes o impossibles. L’autodeterminació en el seu sentit federal es fonamenta en la consulta democràtica i pluralista, s’orienta cap a la unió de pobles lliures i accepta la possibilitat de la independència o secessió quan no hi ha una altra sortida democràtica.» Els federalistes haurien de reflexionar sobre aquests arguments.

El menyspreu sobre la cultura i l’estudi fa que periòdicament tornem a discutir coses que al llarg del temps moltes persones i organitzacions s’hi han referit. La postmodernitat, la voluntat de voler pensar les coses des de zero, sense atendre a una rica tradició d’esquerres, ens fa repetir un cop i un altre els mateixos errors. I el que és pitjor, hem de sentir les mateixes ximpleries un cop i un altre. No es tracta d’eixamplar les bases de l’independentisme sinó de dissenyar una aliança republicana catalana pels propers anys. Si es vol dirigir el desafiament català, cal estar al davant.

21 novembre 2018
by Nuet
Comentaris tancats a Sobre la Llei Integral de Memòria Democràtica de Catalunya, per aclarir quins tràmits legislatius encarem

Sobre la Llei Integral de Memòria Democràtica de Catalunya, per aclarir quins tràmits legislatius encarem

LLEI INTEGRAL DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

Avui intervinc al ple del Parlament per parlar de la Llei de Memòria presentada pel PSC i clarificarem la situació de l’aspecte legislatiu a Catalunya pel que respecta al tema de Memòria Històrica.
Cal destacar que cal una llei integral que integri les tres Lleis de Memòria que fins ara s’han tramitat al Parlament, les de l’època del tripartit, la de Memorial Democràtic i la de Fosses i la de la darrera legislatura, la de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme. Això és concreta en aquest moment en dues iniciatives legislatives de Llei, la que proposa el PSC i la que està tramitant el Govern de la Generalitat que està en periode de memòria de l’Avantprojecte de Llei, cal constituir doncs, ponència parlamentaria i portar les dues lleis a la mateixa i fer un projecte definitiu per ser aprobat aquesta legislatura. Cal incorporar temes pendents com nadons robats, situació dels antics guerrillers, represaliats de tota mena no reconeguts fins el moment, etc.

Us deixo un fragment del preambul de la llei que proposa el PSC que crec es prou afortunat per descriure alguns dels crims del franquisme i la crítica de Nacions Unides i Consell d’Europa a l’oblit que en temes de memòria acumulen les institucions de l’Estat Espanyol, especialment pel que fa a la interpretació que el poder polític i judicial fa de la Llei d’Amnistía com a llei de punt final als crims del franquisme, seguim.

Una llarga dictadura que combinà elements del feixisme amb un nacionalcatolicisme de propi encuny va reprimir durament col·lectius i individus per raó de les seves idees polítiques o socials, per les seves creences o conviccions, per la seva llengua i identitat, per la seva orientació sexual o mode de vida, i també per raó de la seva ètnia
Moltes facetes i modes té aquesta repressió on cal esmentar de les desaparicions forçades fins a la sostracció de menors, passant per les execucions directament extrajudicials o bé per mediació de simulacres de tribunals, que només poden ser qualificades d’assassinats, la creació de camps de concentració i el constrènyer milers de persones a treballs forçats, la tortura, la censura, la presó, el confinament o el desterrament, l’exili, la depuració de funcionaris i treballadors públics, la persecució aferrissada de determinats col·lectius o grups socials, l’intent d’imposar una identitat i una llengua uniformement a un Estat plurinacional i plurilingüe, o la col·laboració necessària en la deportació de republicans i republicanes als camps de concentració i extermini del règim nazi.
L’Informe de 22 de juliol de 2014 de Pablo de Greiff, Relator Especial de les Nacions Unides per la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, saluda positivament el significat i el progrés que va suposar la legislació estatal en matèria de reconeixement i ampliació de drets de les víctimes del franquisme, però també assenyala els dèficits de les actuacions dels poders públics en matèria de memòria democràtica, tot reiterant que la Guerra Civil i els quaranta anys de Dictadura que van seguir van deixar un saldo colossal de víctimes de violacions greus dels drets humans i del dret humanitari. Les greus i massives violacions als drets humans durant aquest període de la història han estat també assenyalats pel Grup de Treball de Desaparicions Forçades o Involuntàries del Consell de Drets Humanos de Nacions Unides en l’informe de la seva missió a Espanya de 2 de juliol de 2014, en el que es destaca la inexistència fins la data d’una xifra oficial del número de persones desaparegudes
D’altra banda, l’informe del Comissari pels Drets Humans del Consell d’Europa sobre persones desaparegudes i víctimes de desaparició forçada a Europa de 29 de novembre de 2016 fa referència a la documentació de 114.226 víctimes de desaparició forçada entre el 17 de juliol de 1936 i el desembre de 1951, i a la xifra de 30.960 infants, fills de detinguts, raptats i entregats a famílies que recolzaven el règim franquista, i la identitat dels quals va ser canviada al Registre Civil. D’aquesta manera, sobre la base dels fets corroborats pel Consell d’Europa i els diferents organismes i experts de Nacions Unides, es pot afirmar amb major coneixement de causa que mai que durant la dictadura franquista van ser comesos crims de lesa humanitat i crims de guerra, tal i com han estat definits pels diversos instruments internacionals reguladors d’aquestes tipologies penals. Aquests delictes que ni podien ni poden ser objecte d’amnistia, que per la seva gravetat no prescriuen, han deixat una ferida la superació de la qual requereix una efectiva política de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

18 novembre 2018
by Nuet
Comentaris tancats a Han començat el treballs d’elaboració d’una Llei Integral de la Memòria Democràtica de Catalunya, aquí teniu la Memòria preliminar de l’avantprojecte, cal participar-hi

Han començat el treballs d’elaboració d’una Llei Integral de la Memòria Democràtica de Catalunya, aquí teniu la Memòria preliminar de l’avantprojecte, cal participar-hi


Memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei integral de la memòria democràtica de Catalunya

El Govern de la Generalitat va aprovar el passat 12 de setembre la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei integral de la memòria democràtica de Catalunya. L’objecte d’aquesta normativa és impulsar una política pública de memòria històrica per harmonitzar i actualitzar les normes vigents; integrar en una sola llei la normativa reguladora dels ens públics de memòria democràtica, i disposar d’un marc normatiu clar que millori la coherència i la transparència.

1. Els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa
Catalunya és un país amb una llarga tradició de reivindicacions democràtiques, entre elles la del
dret a la memòria. Tot i així, no té una llei de memòria democràtica global, i d’aquí sorgeix la
necessitat de disposar d’un instrument que reguli adequadament aquest àmbit. La primera
Moció aprovada al Parlament és la 217/VI, del 27 de març de 2003, la qual va instar a desplegar
una actuació interdepartamental centrada en la cerca de persones desaparegudes i va donar
lloc a la primera versió del mapa de fosses. Així mateix, Catalunya també és de les primeres
comunitats autònomes que recull en el seu Estatut d’autonomia de l’any 2006, en l’article 54, la
memòria històrica com a principi rector. La Generalitat de Catalunya és el primer Govern en
l’Estat que es dota d’una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, per desplegar
les polítiques públiques de la memòria, amb la Llei 13/2007, del 31 d’octubre, del Memorial
Democràtic, l’objecte de la qual no cobreix totes les necessitats que precisament es pretenen
amb aquesta iniciativa.
Sota el manament estatutari esmentat s’han desenvolupat tres lleis a Catalunya: la ja
esmentada Llei 13/2007, del 31 d’octubre, del Memorial Democràtic, la Llei 10/2009, del 30 de
juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil
i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes, i la Llei 11/2017, del 4 de juliol,
de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Més enllà d’aquestes lleis, des de l’any
2000 s’han desplegat un seguit de decrets i resolucions per regular diversos aspectes
relacionats amb la memòria democràtica, com són les indemnitzacions als ex-presos polítics de
la dictadura, la creació del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el
Consorci del Museu Memorial de l’Exili (MUME), o l’Ordre IRP/91/2010, de 18 de febrer, per la
qual es crea la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.
Des dels primers anys 2000, doncs, els poders públics catalans han mostrat un compromís amb
les polítiques públiques de memòria democràtica. Aquesta diversitat, tant de rangs com de
períodes en què s’ha legislat, dificulta una visió integrada de les polítiques de memòria i la seva
gestió i limita l’impuls de noves polítiques.

Si considerem les xifres, estem parlant dels aspectes següents:
– Hi ha localitzades a Catalunya 505 fosses comunes de diverses magnituds i repartides
pràcticament per tot el territori; es calcula, tot i que es fa difícil de quantificar, que hi deu
haver més de 20.000 persones enterrades en aquestes fosses.
– En el Cens de persones desaparegudes que la Generalitat gestiona des de 2003 es
compten ara més de 5.500 persones desaparegudes que tenen famílies al darrere que
els busquen. Així, i tenint en compte que cada família consta de diverses persones que
estan involucrades en la recerca, la repercussió en la societat és considerable.
– Aquests familiars, i altres persones interessades o implicades en la recuperació de la
memòria democràtica, s’agrupen en associacions. Algunes d’aquestes associacions
tenen una activitat social rellevant, tant en la difusió del Cens i la col·laboració en la
recerca de desapareguts com en l’organització d’esdeveniments per donar a conèixer la
memòria recent. A Catalunya hi ha avui aproximadament un centenar d’associacions
memorialistes actives.
– La Generalitat de Catalunya ha atorgat, des de l’any 2000, més de 39.000
indemnitzacions a persones que han sofert privació de llibertat per motius polítics,
gràcies a la publicació de dos decrets que ho han permès. Tot i així, aquests decrets
limiten els supòsits d’indemnització i fan que moltes persones que varen estar a la presó
durant la Guerra Civil, la dictadura franquista i la primera transició democràtica quedin
fora d’aquest dret.

Així, els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa són:
– La limitació en el desplegament de noves polítiques que no estan recollides en el marc
normatiu actual, i que impedeixen el reconeixement de drets a la ciutadania. Entre
aquestes, destaquem especialment el cas dels nadons robats, que actualment no estan
inclosos en cap norma legal vigent, o el de les persones que varen estar privades de
llibertat per raons polítiques que no entren en els supòsits actuals.
– La necessitat de coordinar una política pública global d’accés a la informació que faciliti
la tasca de recerca de persones desaparegudes. Això inclouria l’accés als arxius i altra
documentació dispersa i la possibilitat de publicar relacions de noms i cognoms de
persones desaparegudes amb finalitats de recerca i reparació, com a excepció a les
previsions de la legislació en matèria de protecció de dades personals.
– La impossibilitat de legislar sobre la simbologia franquista en el territori, tant pel que fa a
monuments i manifestacions artístiques en espais públics com a altres mostres del
passat feixista com els nomenclàtors dels carrers o l’organització d’actes o la publicació
de llibres o altres materials en record o enaltiment de personatges relacionats amb el
règim feixista.
– La necessitat d’actualitzar i harmonitzar els estatuts dels organismes públics de memòria
(Memorial Democràtic, MUME i COMEBE), tant pel que fa a l’actualització dels objectius
i les funcions com pel que fa referència a l’adaptació del seu funcionament a les
exigències derivades de l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de
racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (“LRSAL”), doncs amb anterioritat a
aquesta norma, els Consorcis com el MUME i el COMEBE es trobaven sotmesos a la
Llei de Bases de règim local (Llei 7/1985, de 2 d’abril) però amb la modificació efectuada
per la LRSAL es preveu que els Consorcis o Entitats finançades de manera majoritària
per l’Administració tinguin la consideració d’Entitats dependents del sector públic.
– La importància de desplegar, juntament amb el Departament d’Ensenyament i els
organismes que correspongui, una política educativa que, tot fent memòria dels fets
recents de la nostra història, transmeti a les generacions més joves les conseqüències
dels conflictes armats, els valors de la pau i del respecte als drets humans i la
importància que fets com els que es van viure a Catalunya no es tornin a repetir.
– La necessitat de garantir el compliment dels principis de la justícia transicional
promoguts per les Nacions Unides (dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties
de no repetició) en els termes que ho expressa aquest organisme internacional.
– Finalment, la importància d’assegurar una gestió coordinada de les diferents
administracions públiques en matèria de memòria democràtica, entenent que és una
política transversal que afecta el passat i el futur del país i que, per tant, requereix la
participació, en diversos graus i nivells, de tota la societat. En el mateix sentit i atenent la
seva afectació transversal, es requereix la previsió dels mecanismes de coordinació i
avaluació corresponents entre els diferents departaments de la Generalitat que per una
o altra qüestió es vegin afectats per la matèria.

2. Els objectius de la iniciativa
Atesos els problemes als quals s’ha fet referència a l’apartat anterior, els objectius de la
iniciativa legislativa serien:
– Impulsar una política pública integrada de memòria història, de manera que s’actualitzin i
harmonitzin les normes vigents, integrant en una sola llei la normativa reguladora dels
ens públics de memòria democràtica i que, alhora es pugui disposar d’un marc normatiu
clar que millori la coherència i la transparència de la política.
– Assolir la reparació efectiva de les víctimes i les seves famílies, mitjançant l’ampliació i
reconeixements dels seus drets legítims.
– Garantir el compliment dels principis de la justícia transicional promoguts per les Nacions
Unides (dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició).
– Assegurar la gestió coordinada de les administracions públiques en matèria de memòria
històrica, així com, dintre de l’Administració de la Generalitat, la dels diferents
departaments que l’integren i que resulten afectats per l’àmbit d’aplicació de la norma.

3. Les possibles solucions alternatives regulatòries i no regulatòries
a) Opció de no fer res o mantenir la situació actual
En el supòsit que no s’aprovés l’alternativa proposada, el Govern veuria limitades les
capacitats d’actuació en aquest àmbit, amb les afectacions que això comportaria pel
reconeixement i garantia dels drets dels afectats, a més d’un incompliment de les
recomanacions internacionals relatives a l’aplicació dels principis de justícia transicional
esmentats.
b) Opció normativa preferida
L’opció normativa que proposem és la de rang de llei, que incorpori nous drets per a les
víctimes i les seves famílies, que actualitzi i faciliti nous mecanismes i eines per al
desenvolupament de polítiques públiques i harmonitzi i cohesioni el corpus legal existent
i contribueixi a garantir l’aplicació dels principis de justícia transicional.
S’ha de tenir en consideració que es varen valorar les opcions de modificar els textos
actualment vigents que es refereixen a qüestions relacionades amb la matèria de
memòria històrica, com ara, la Llei 13/2007, de 31 d’octubre, del Memorial Democràtic,
així com les Lleis 10/2009, de 30 de juny, sobre localització i identificació de les
persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i la dignificació
de les fosses comunes i la Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les
víctimes del franquisme.
No obstant això, l’objecte de les esmentades normes tracten aspectes concrets que,
encara que relacionats amb la memòria històrica, no donen respostes a les necessitats
que sorgeixen, segons han quedat exposades, i que determinen la conveniència de la
iniciativa que es proposa.
Per una altra banda, la necessitat d’una única norma que integri tota la matèria deriva de
l’existència d’altres normes amb diferents rangs i que, atenent l’època en què varen ser
aprovades, determinen la seva manca d’idoneïtat per respondre a les necessitats
actualment existents.

4. La necessitat i l’oportunitat de l’aprovació de la norma, si ja es disposa d’una alternativa
normativa preferida.
Amb aquesta finalitat, cal analitzar de forma preliminar els impactes més
rellevants:

4.1.Valorar si l’adopció d’aquesta alternativa tindria una incidència significativa des de les
perspectives següents
a) Impacte sobre l’Administració de la Generalitat (l’organització, el personal i el pressupost).
D’entrada, la Generalitat de Catalunya ja té atribuïdes competències en matèria de memòria,
concretament en l’article 54 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de l’any 2006, que defineix la
memòria històrica com a principi rector. En aplicació d’aquesta norma, la Generalitat ha creat
una estructura que actualment està emmarcada dins del Departament de Justícia, amb la
Direcció General de Memòria Democràtica, i les entitats adscrites: el Memorial Democràtic, el
Consorci del Museu Memorial de l’Exili (MUME) i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla
de l’Ebre (COMEBE), el personal que ja té assignat i el pressupost previst. Aquesta estructura i
aquest pressupost es corresponen amb el marc legal actual; amb la llei que proposem, i en
funció de les polítiques a aplicar, s’haurà de sospesar si és procedent el redimensionament tant
pel que fa al personal com al pressupost assignat.
Així mateix, i atès que la qüestió a regular té una afectació transversal, són diversos els
departaments que, per les seves competències, es veuran afectats per la norma i per tant
determinarà que es puguin prendre mesures al respecte.
b) Impacte sobre les administracions locals (l’organització, el personal i el pressupost) i, en
particular, sobre el règim especial del municipi de Barcelona.
Les administracions locals tenen actualment un paper important, però voluntari, en el
desenvolupament de les polítiques de memòria, ja que participen, si així ho consideren oportú,
en el desplegament de la Xarxa d’Espais de Memòria en tot el territori, en la retirada de la
simbologia franquista i en l’organització i la difusió d’actes d’homenatge i foment de la memòria,
entre altres accions. A banda, hi ha ajuntaments implicats de manera directa en la constitució
dels organismes i consorcis vinculats a la Direcció General de Memòria Democràtica (MUME i
COMEBE).
La nova llei, doncs, haurà de definir el marc competencial del Govern de la Generalitat i també
de les administracions locals en matèria de memòria democràtica. La definició d’aquest marc
competencial s’haurà de dur a terme en coordinació amb el departament competent en matèria
d’administració local.
No té cap impacte específic sobre el règim especial del municipi de Barcelona, més enllà del
que s’ha dit als paràgrafs anteriors pel cas de les administracions locals.
c) Impacte sobre les mesures d’intervenció administrativa, i des de la perspectiva de la
simplificació i la reducció de càrregues administratives per a les empreses i la ciutadania.
L’impacte de la llei de memòria proposada és bàsicament de tipus social i de drets individuals i
col·lectius: el dret de les persones i els pobles a conèixer la seva història.
En aquest punt s’ha de considerar que, atès que al llarg dels anys, la invisibilitat i l’absència de
les dones a la Història ha estat una constant, i la seva participació en la construcció de la
societat democràtica ha estat minimitzada i estereotipada, s’ha de tenir en consideració
l’impacte social d’aquesta llei concretament en el col·lectiu de les dones, amb l’objecte
d’incorporar la perspectiva de gènere i de les dones per recuperar la condició de subjecte actiu
de les dones i la seva participació en el procés de formació de la societat.
Des del punt de vista de la simplificació o reducció de càrregues administratives per a les
empreses i la ciutadania no se’n considera cap impacte.
d) Impacte sobre l’ordenament jurídic vigent, i des de la perspectiva de la simplificació normativa
(normativa que resultaria modificada o derogada).
En aquest sentit, l’aprovació d’aquesta Llei i del reglament de desplegament posterior, si escau,
simplificaria el tractament jurídic de les polítiques de memòria democràtica a Catalunya.
La normativa de rang divers, doncs, que per l’aprovació d’aquesta Llei es preveu que quedaria
modificada o derogada, és la següent:
– El Decret 288/2000, de 31 d’agost, pel qual s’estableixen els requisits per regular les
indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits previstos a la Llei 46/1977, de 15
d’octubre, d’amnistia, i excloses dels beneficis de la disposició addicional divuitena dels
pressupostos generals de l’Estat per als períodes 1990 i 1992.
– El Decret 330/2002, de 3 de desembre, pel qual es regulen les compensacions econòmiques
de les persones menors de 65 anys el 31 de desembre de 2000 que van patir privació de
llibertat i que es troben incloses en els supòsits previstos a la Llei 46/1977, de 15 d’octubre,
d’amnistia.
– Els Estatuts del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, aprovats per Acord del
Govern de 10 de desembre de 2002, i publicats al DOGC mitjançant la Resolució
PRE/950/2003, de 3 d’abril (avui modificats i transformat en entitat de dret públic adscrita a la
Generalitat de Catalunya).
– La Llei 13/2007, de 31 d’octubre, de creació del Memorial Democràtic (com a entitat de dret
públic dotada de personalitat jurídica pròpia i finançada íntegrament per la Generalitat de
Catalunya).
– Els Estatuts del Consorci del Museu Memorial de l’Exili, aprovats per l’Acord de
GOV/122/2008, de 25 de juny (avui modificats i transformat en entitat de dret públic adscrita a la
Generalitat de Catalunya).
– La Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones
desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses
comunes (“llei de fosses”).
– L’Ordre IRP/91/2010, de 18 de febrer, de creació de la Xarxa d’Espais de Memòria
Democràtica de Catalunya.
– El Decret 111/2010, de 31 d’agost, pel qual es desenvolupa reglamentàriament la Llei 10/2009,
de 30 de juny.
– La Resolució IRP/4072/2010, de 15 de desembre, per la qual s’aproven els protocols
d’aplicació a les actuacions previstes en la Llei 10/2009, de 30 de juny, i en el Decret 111/2010,
de 31 d’agost.
– La Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (que anul·la
els consells de guerra duts a terme durant la dictadura franquista).

4.2 Identificar i valorar els principals impactes econòmics, socials i ambientals que es preveu
que generi aquesta opció (excepte els analitzats a l’apartat 4.1).
Les polítiques de memòria de la Generalitat de Catalunya, més enllà de l’aprovació d’una nova
llei, hauran de tenir, si es vol complir amb els compromisos explicitats en el Pla d’obertura de
fosses, el Programa d’identificació genètica, la Xarxa d’Espais de Memòria i altres polítiques, un
increment en el pressupost assignat actualment.
Cal deixar constància que, des de l’any 2011 fins al 2016, les dotacions pressupostàries
destinades a memòria democràtica van patir una reducció molt considerable, amb un impacte
negatiu i de retrocés en l’aplicació d’aquestes polítiques, fins al punt que alguns dels programes,
com el d’obertura de fosses, van quedar reduïts al mínim.
Convé afegir que el Govern de l’Estat, des del 2011, no ha destinat cap partida dels
pressupostos generals de l’Estat per al desenvolupament de la Llei 52/2007, de 26 de
desembre, per la qual es reconeixen i s’amplien drets i s´estableixen mesures a favor dels qui
van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura.

Un cop aclarits aquests antecedents pressupostaris, els principals impactes econòmics, socials i
ambientals que es preveuen són:
– Amb l’aprovació de la Llei, i en funció dels nous drets ciutadans que s’hi recullin, caldrà
preveure un increment en el pressupost dedicat a les polítiques de memòria. Un exemple molt
clar és que a la nova Llei es proposa l’ampliació del concepte de víctima, que pot comportar el
reconeixement de nous drets, per exemple, en el cas dels nadons robats, amb una xifra que
avui no està encara quantificada, o en el del col·lectiu LGTBI durant la dictadura franquista, i
també en la reivindicació expressada fa molts anys dels exiliats refugiats en camps francesos
que no tenen cap suport ni reconeixement efectiu, a diferència de les persones que van estar
empresonades a Catalunya.
– L’impacte social de l’aplicació d’aquesta Llei és molt rellevant:
o A Catalunya es calcula que hi ha aproximadament 20.000 persones sense identificar en
fosses.
o A data d’avui gairebé 6.000 familiars s’han inscrit al Cens de persones desaparegudes,
amb un abast superior de persones atès que afecta famílies senceres.
o No hi ha dades exactes sobre bebès robats.
o No hi ha dades exactes dels exiliats/refugiats en camps francesos.
o No hi ha dades exactes de les persones LGTBI víctimes durant el franquisme.
No es preveu que tingui impacte ambiental.

4.3 Indicar les raons per les quals és l’alternativa preferida de les opcions possibles
Sense perjudici de l’avaluació d’impacte normatiu ex ante aprofundida que es durà a terme en
una fase més avançada, en la qual s’aportarà evidència sobre els aspectes indicats, s’estima
que la iniciativa legislativa proposada és la millor. Aquesta alternativa es considera viable per
solucionar els problemes detectats i la més adequada per abordar els nous objectius fixats per a
les polítiques de memòria. A més, entenem que afavorirà la transparència de cara a la
ciutadania, la simplificació normativa i la coherència global d’aquestes polítiques.

5. La procedència d’efectuar una consulta pública prèvia a l’elaboració de la norma o, si escau,
la justificació de l’excepció o les excepcions legalment previstes
Es considera procedent sotmetre la iniciativa a consulta pública prèvia, atès el grau d’afectació
que l’adopció de l’opció preferida pot tenir sobre els drets de les víctimes i els familiars, així com
sobre les entitats memorialistes i la ciutadania en general.
Atesa la rellevància social i política de la iniciativa es proposa un termini de consulta de 30 dies.
En aquesta adreça hi podeu participar: https://participa.gencat.cat/processes/memoriademocratica

24 octubre 2018
by Nuet
Comentaris tancats a Mi intervención en la presentación de la plataforma política “Comunes Soberanistas” y “Manifiesto” de la misma

Mi intervención en la presentación de la plataforma política “Comunes Soberanistas” y “Manifiesto” de la misma

Intervención de Joan Josep Nuet en la presentación de la plataforma política “Comunes Soberanistas”
1. Bienvenida. Hoy aquí hay mucha gente de Cataluña en Común y mucha que no participa de este sujeto político pero siente simpatía por el espacio de los comunes, que se siente común de una manera u otra, con varios acentos plurales no uniformables.
Hoy hacemos este paso para decir que no somos los suficientes, que queremos contar con tanta y tanta gente común dispuesta a aportar en formatos abiertos, que no ofrecen los partidos clásicos y que, si o si, debe ofrecer Cataluña en Común.

2. La República que soñamos, la que queremos construir
Incluye todas las soberanías
La soberanía de tener una casa donde vivir dignamente
La soberanía de tener trabajo digno, con derechos laborales del siglo XXI
La soberanía de tener un sistema de salud o un sistema educativo público y de calidad
La soberanía como pueblo para, libremente, decidir el futuro de Cataluña
Todas estas soberanías forman parte del ideario de Cataluña en Común y hoy hacemos este paso también para garantizarlas todas ellas y muchas otras.

3. Esta iniciativa no va contra nadie, nos comprometimos a hacer aportaciones y aquí estamos, en tono constructivo para mejorar cómo funcionamos y lo que proponemos a la sociedad.
4. El Manifiesto que presentamos está en construcción, no estamos recogiendo firmas, mucha gente nos ha pedido tiempo para leerlo, para pensarlo y seguro que es mejorable, de hecho hoy sólo iniciamos un camino con un primer encuentro que irá creciendo con el tiempo.

5. Ahora pasamos un vídeo para inspirarnos y después intervendrá la compañera Elisenda Alamany.

Manifiesto
Somos Comunes, somos soberanistas
Una fuerza soberanista nueva, de progreso y de cambio democrático, gana unas
elecciones generales en Cataluña el 21 de diciembre de 2015, y de nuevo, el 26
de junio de 2016. Es así como se revive la victoria de las municipales de mayo en
Barcelona. La gente común hacemos el paso a las instituciones para ponerlas al servicio
de la gente. Este paso se hace en el contexto de un país que ha sufrido múltiples crisis
en los últimos diez años y donde se manifiesta el fin de una época: límites de recetas
políticas y económicas caducas; unas instituciones y unas maneras de
hacer cada vez más alejadas de la ciudadanía; recortes a nuestros derechos
sociales y laborales; y un bloqueo constante a las demandas para decidir y construir
de forma colectiva el futuro de Cataluña.
Los comunes nos convertimos en una realidad política que se explica por el momento que vive el país. Una realidad generacional que vive con ilusión y esperanza la irrupción del movimiento del 15M y la indignación por cómo las élites políticas y económicas
estaban hipotecando nuestro futuro. Somos gente común, algunos con trayectoria
política, muchos otros provenientes de los movimientos sociales, de las luchas por los
derechos sociales y laborales, del mundo profesional o de la academia. gente común
que decidimos dar el paso para cambiar las cosas. Los comunes trasladamos a la
institución nuevas realidades y nuevas propuestas políticas de acuerdo con lo que hemos vivido los últimos años y lo hacemos desde un soberanismo de base ciudadana, y progressista y sin supeditaciones a visiones conservadoras o los grandes partidos
políticos tradicionales.
En abril de 2017 se constituía Cataluña en Común. Esta debía ser la herramienta para representar los valores de los y las comunes. Un instrumento político
capaz de canalizar la diversidad del país, con una clara vocación de mayorías
y que debía extenderse por el territorio, con realidades específicas para cada
municipio siguiendo una lógica superadora.
Entendemos que empezar una nueva época en nuestro país pasa, también, por
construir una nueva política. Nuevas maneras de hacer más cercanas a las necesidades
de una sociedad compleja, que se parezcan más a una sociedad que
ha cambiado y que en los últimos años ha vivido demasiado alejada de partidos y
instituciones. Nuevas formas de relación entre las instituciones y la ciudadanía. Y
nuevas formas de funcionamiento de los partidos políticos que nos permitan sumar
a la política institucional de nuestro país nuevas caras que hasta ahora no se habían
sentido llamadas por los partidos tradicionales.
Sin embargo, hasta ahora no hemos sido capaces de superar las dificultades, los
vicios y las inercias de los partidos tradicionales -negociacions entre aparatos, repliegues, tentación de homogeneización, pactos de despacho-. La herramienta de la que nos dotamos, Cataluña en Común, no ha sido, en este sentido, bastante fiel a
los objetivos fundacionales. Había que construir una fuerza de cambio, y no un partido tradicional; una fuerza política ciudadanista que entendiera que era necesario llevar a cabo nuevas políticas y nuevas soluciones para un mundo diferente. Una fuerza política
central para una nueva época y una nueva Cataluña.
El contexto en el que nace Cataluña en Común está marcado por el debate nacional.
Este ha sido precisamente la expresión y la reacción a agotamientos múltiples
que ha vivido la sociedad catalana debido a la crisis social, política, económica,
ambiental y nacional que hemos vivido. Desgraciadamente, la intensidad
política de los últimos tiempos y la lógica binaria del procesismo han contribuido
a un cierto repliegue por parte de algunos sectores de Cataluña en Común y nos
han alejado de nuestros objetivos fundacionales. Demasiado a menudo se ha dejado de
reivindicar el soberanismo, a pesar de ser uno de nuestros valores originales. Así es como la pluralidad del espacio, que fue uno de los atributos que hizo ganador el proyecto de los comunes, podría estar, actualmente, en riesgo. Hoy, muchos soberanistas se sienten completamente huérfanos dentro de este espacio político.
Los comunes hemos sido protagonistas cuando hemos sabido conectar con el momento
que vivía el país. En este sentido, debemos entender que el 1 de octubre y el 3
de octubre marcaron un antes y un después en nuestra historia política y
son la expresión de una clara y amplia oposición, no sólo a la represión vivida,
sino al régimen del 78 en su conjunto. A ojos de todo el mundo, los catalanes y catalanas
nos ganamos el derecho a decidir y construir nuestro futuro.
El momento del país nos pide ahora trabajar por un proyecto nacional que
apele a mayorías amplias y plurales, porque sabemos que es desde los grandes consensos que somos más fuertes. En definitiva, tenemos ante nosotros el reto de un país para construir y la responsabilidad de construirlo ofreciendo oportunidades a nuestra gente, dando respuestas a sus necesidades, retos y demandas desde
todos los territorios. Necesitamos un proyecto soberanista con voluntad de tejer
alianzas republicanas aquí y en todas partes y que dibuje un país que valga la
pena ser vivido, y aquí nos toca ser protagonistas. Los comunes hemos de contribuir para que sea un soberanismo progresista y feminista lo que construïa el futuro de nuestro país en los próximos años. Y es, precisamente por eso, que no podemos dejar perder los valores de los comunes, porque ahora son más necesarios que nunca para representar una nueva Cataluña. És la hora de recuperar los valores originales, aquellos que nos hicieron ganadores. Para ello hay que enderezar el rumbo y emprender nuevos caminos que nos permitan interpelar una mayoría social más amplia en el conjunto del país. Necesitamos revisar los instrumentos de que nos hemos dotado y buscar nuevas herramientas que, efectivamente, nos permitan avanzar hacia un nuevo soberanismo, una nueva política y una nueva agenda de políticas progresistas. Necesitamos nuevas herramientas del cambio para una nueva época en nuestro país. Hoy, más que nunca, somos comunes. Somos Sobiranistas. Y queremos un nuevo futuro en común.

4 octubre 2018
by Nuet
Comentaris tancats a Debat de Política General del Parlament de Catalunya 2018, defensa de les resolucions de Catalunya en Comú Podem

Debat de Política General del Parlament de Catalunya 2018, defensa de les resolucions de Catalunya en Comú Podem


Debat de Política General del Parlament de Catalunya 2018, defensa de les resolucions de Catalunya en Comú Podem
Aquest ple de Política General arriba en una situació d’excepcionalitat democràtica. Això és evident, i cal recordar-ho dia sí i dia també. Arriba en un moment en què tenim presos i preses polítiques, i persones fora de Catalunya que s’enfronten a penes de presó de fins a 30 anys. I això marca, desgraciadament, tota la legislatura.
Una excepcionalitat que, com no podia ser d’una altra manera, també es plasma a les propostes de resolució que avui, com a grup, presentem.
Des de Catalunya en Comú Podem creiem que Catalunya necessita avançar. I ho ha de fer en tots els àmbits. El país ha d’avançar i obrir una nova etapa en matèria nacional, en la recerca dels grans consensos que ens fan forts com a país i com a societat.
Necessita avançar en matèria social després d’una dècada fosca que va començar el 2008 amb les pitjors retallades socials ordenades al servei de l’austeritat. Revertir les retallades, donar als treballadors públics les pagues extres que són seves i que encara no se’ls han retornat, complir el mandat d’aquesta cambra d’abaratir un 30% les taxes universitàries o fer tot el possible per acabar amb la crisi de l’habitatge i la pobresa energètica són alguns dels punts que, creiem, són imprescindibles per fer que Catalunya acabi amb una situació d’emergència social que ja dura massa.
I en tercer lloc, creiem que el país necessita avançar també en la protecció dels drets de les persones i del territori. Actuar de forma decidida, prioritària i urgent contra les violències masclistes ha d’esdevenir, avui i aquí, una prioritat de país, amb més recursos i més atenció per part de les administracions. 5 dones han estat assassinades aquest any a Catalunya. És una epidèmia a la qual el Parlament i el Govern s’han de comprometre a fer tot el possible per combatre’l.
El país necessita abordar el conjunt de prioritats democràtiques, socials i nacionals sense subordinar aquestes prioritats. Per això, hem presentat un conjunt de PR’s per proposar un debat nacional sobre el model de país.
Eix nacional
● PR 1: Sobre un model de relació bilateral
És evident que nova relació de bilateralitat entre Estat i Generalitat és una bona notícia per a tots els catalans i catalanes perquè obre un període de diàleg institucional i de distensió. I perquè és un primer pas cap a una situació de normalitat democràtica.
Però no n’hi ha prou, cal que aquesta nova etapa assumeixi els diagnòstics compartits per grans majories socials. A saber:
-que el model autonòmic està esgotat als ulls d’una gran majoria de catalans i catalanes.
-que cal assolir un nou estatus polític per a Catalunya que respongui al desig de major sobirania.
-que el diàleg amb l’Estat sigui condició de possibilitat de més avenços democràtics. La bilateralitat s’ha de basar si o si en el principi d’igualtat institucional.
● PR 2: Sobre un pacte de claredat
Ho hem dit sempre; Catalunya ha de poder decidir el seu futur. Però per això cal un acord polític, social i nacional. Un acord fruit d’un diàleg a Catalunya.
Cal que la política catalana sigui clara, tingui un rumb i una agenda política. Els intents a corre cuita per a generar marcs plebiscitaris, com l’ultimàtum del President Torra, ens fan menys i més dèbils.
El pacte de claredat que proposem és per ser més i més forts per a construir una nova realitat política. El pacte de claredat ens ha de servir per debatre com seria legítim per al conjunt de catalans i catalanes, i no sols una part, la realització d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Perquè el més necessari, el més important, és com arribem a acords a Catalunya que expressin una voluntat transversal àmpliament compartida.
Massa sovint tenim debats nacionals que de forma incomprensible eviten tractar el model de país que volem, i encara més, eviten parlar sobre el com. El pacte de claredat ha de ser una eina de construcció nacional amb una orientació estratègica.
Estratègica per acordar amb èxit el que proposem en aquesta PR què és ni més ni menys que:
-la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.
-i un acord entre l’àmplia majoria de forces polítiques de Catalunya: procediment, pregunta, condicions de realització i d’interpretació del resultat.
Eix social
La nostra proposta nacional no evita el debat sobre el model de país que vol la gent, també sobre els patiments col·lectius;
-de les 116.000 famílies que estan esperant un pis de protecció oficial.
-dels nens i nenes en situació de pobresa, que a Catalunya són el 28’5%.
-del desgast dels i les treballadores de l’Administració Pública i de les seves famílies que en aquests anys han vist com els seus salaris s’encongeixen un 25% per les retallades.
-de les nostres universitats públiques, que des de 2010 han vist el seu pressupost retallat en un 30%.
-dels 500.000 catalans i catalanes tot i treballar es troben en la pobresa.
-de la manca de preocupació d’aquest govern per les dones, fins al punt que no reverteix la reducció de casi un 30% en polítiques d’igualtat.
Per això proposem un conjunt de PRs per començar a posar fil a l’agulla:
❏ per fomentar el treball autònom en condicions dignes i per això reclamem la constitució del Consell Català del treball autònom [PR 3].
❏ per a defensar la universitat pública [PR 4] fent complir els acords del Parlament en matèria de taxes i introduint:
-un mecanisme en el sistema de preus universitaris que estableixi pels i les estudiants de graus i màsters públics, una bonificació del 99% per al curs següent.
-i fent efectiva la rebaixa general del preu de les matrícules universitàries equivalent al 30% i l’equiparació dels preus dels màsters amb els graus.
❏ protegir el territori [PR 5] començant per la Costa Brava que ara es troba sota l’amenaça de especulació urbanística. Per això cal que el govern escolti a la gent del territori i que en aquest cas es reuneixi amb la plataforma SOS Costa Brava
❏ Per solucionar el problema més que evident de seguretat pública que pateix Catalunya [PR 6]. No estem parlant de les càrregues policials d’aquest dilluns sinó del fet que la manca d’efectius al territori i a la costa posa en perill la seguretat ciutadana.
➔ A les comarques gironines la situació és “insostenible” segons denuncien els sindicats policials.
➔ La precarietat laboral i la pròpia seguretat dels efectius impedeix garantir l’ordre cívic als carrers de la costa brava especialment afectats pel turisme.
➔ Aquest estiu sols hi havia una dotació policial per a Roses i Empuriabrava, 2 agents per a l’Escala (que a l’estiu supera els 11.000 habitants), i sovint un únic efectiu per Blanes i Lloret de Mar (poblacions que a l’estiu augmenten la seva població fins als 40.000 i 37.000 habitants).
➔ Fins i tot alcaldies d’ERC i del PDeCat del litoral s’han queixat de la manca d’efectius i de l’insuficient desplegament durant l’estiu. Per als sindicats policials el Pla estival de costes ha estat un “nyap”.
➔ La seguretat ciutadana és una competència de la Generalitat i ja és hora que l’exerceixi. La Conselleria ha de fer una profunda autocrítica i començar a treballar, començant pels 1.500 efectius que calen, com a mínim per garantir l’ordre cívic al conjunt del territori.
Cal una reprovació al Conseller Buch, per això votarem a favor de la PR de la CUP, nosaltres defensem una visió crítica mes ample, no només pels desastrosos operatius del 29 de setembre i 1 d’Octubre, s’acumulen les queixes al territori, Alcaldes de tots els colors polítics, als sindicats policials, als GP de l’oposició. Així no Conseller, escolti i rectifiqui.
❏ Catalunya es mereix una Administració Pública eficient i professional i la millor manera d’aconseguir-ho és garantit als i les treballadores del sector públic unes condicions laborals dignes i segures [PR 8]. I no pas mantenint la reducció d’un 25% dels sous. Per això un primer pas necessari és:
➔ retornar les pagues extra pendents de 2013 i 2014 als treballadors i treballadores públiques de la Generalitat durant l’any 2019.
❏ Tenint més d’un 28% de pobresa infantil i més de 116.000 famílies en la precarietat esperant un pis de protecció oficial dur els fills i filles a l’escola bressol pública no ha de ser un luxe i un privilegi sinó un dret i una eina que ajudi a pal·liar la pobresa infantil i faciliti la situació de les famílies. Per això proposem una PR [PR9] amb mesures de xoc per a abordar el finançament de les escoles bressol:
– establint la tarifació social per motius de renda familiar
– restituir les partides destinades al foment i al funcionament de les llars d’infants municipals no retornades als Ajuntaments des de 2012.
– Equilibrar territorialment l’oferta de places d’escola bressol
❏ [PR 10] Tenir accés a llum, aigua, electricitat i calefacció és un dret. No pot ser que el govern sols hagi gastat un 60% del pressupost per fer front a la pobresa energètica. Aquesta és una emergència social que cal abordar immediatament:
– demanant la retirada del recurs d’inconstitucionalitat.
– aplicar amb fermesa les mesures contra la pobresa energètica: assumint el deute de les famílies vulnerables.
❏ [PR 11] Violència masclista
Segur que podem estar totes d’acord en que la violència masclista és un dels principals problemes als quals els enfrontem com a societat. Un problema que afecta a la meitat de la població i que no pot esperar més perquè, literalment, ens hi va la vida. Aquest tema ha de ser, per tant, un tema prioritari a tots els nivells. Aquest 2018 hem vist com el moviment feminisme ha omplert els carrers i les dones hem dit prou. Perquè no volem més mortes, com tampoc volem seguir caminant amb por a les nits, suportant desigualtats a la feina ni veient com una denúncia no ens protegeix, sinó tot el contrari, ens exposa i revictimitza.
Ara, per tant, cal que les institucions estiguem a l’alçada de les seves demandes i cal ser conscients que perquè puguin ser una realitat cal més que un pacte nacional contra la violència masclista, que el president Torra va anunciar de forma escueta en la seva intervenció de dilluns. Cal compromís polític per avançar ràpid i sobretot cal prioritzar recursos econòmics que ens permetin dur a terme les reformes i mesures necessàries. Per això instem a la Generalitat a augmentar la partida per l’abordatge de les violències masclistes als pressupostos de l’any vinent un 35%, revertint així les retallades que aquesta partida ha suportat des de l’any 2008 i millorant el finançament en la lluita contra les violències masclistes.
I cal també que avancem ràpid en la lluita contra les violències sexuals que, d’una manera o una altra, amb una intensitat o una altra, totes les dones patim. Unes violències sexuals que segueixen més que presents en la nostra societat, tot i que sovint són invisibilitzades o menystingues, i que necessiten d’un abordatge integral, amb equitat territorial i, un cop més, els recursos necessaris. Un model que creiem que cal implementar amb urgència i que ha d’anar, per tant, més enllà d’informes i diagnosis, calen mesures per protegir dones i infants.
I, per últim, com a mesures urgents per lluitar contra les violències masclistes també instem al govern de la Generalitat de Catalunya a un increment de la dotació pressupostària dels SIADs, els serveis d’informació i atenció a les dones, i de tota la xarxa de violències masclistes que tenim arreu del territori, per tal de poder millorar l’atenció que es dóna a les dones. Un cop més les entitats i professionals ens diuen que es podria fer molt més però que per això calen més recursos i per tant, voluntat política.
Cal impulsar totes aquestes mesures, i moltes d’altres contra les violències masclistes i sexuals perquè només així estarem construint un país més

❏ [PR 12] El cas dels Menors no acompanyats en Comissaries és una mostra de la inacció d’aquest govern i de la manca de política d’acollida. Aquesta situació és inacceptable i l’autocrítica del president Torra no té cap valor si sols serveix per justificar la passivitat:
➔ per això plantegem mesures de xoc que solucionin aquesta situació extraordinària.
❏ [PR 13] La situació de la sanitat pública està pitjor que mai, la precarietat que pateixen els i les nostres professionals clama al cel. Les retallades i la desorientació d’aquest govern no pot ser una excusa per a dignificar el nostre sistema de salut pública, començant pels CAP’s
❏ [PR 14] Per últim, la nostra televisió pública es mereix una posta a punt i cal renovar immediatament l’ens de la CCMA per això hem proposat per a garantir també l’estabilitat de la CCMA amb un nou contracte programa.

14 maig 2018
by Nuet
Comentaris tancats a Opinió sobre l’elecció de Quim Torra com a President de la Generalitat

Opinió sobre l’elecció de Quim Torra com a President de la Generalitat

Opinions sobre l’elecció de Quim Torra com a President de la Generalitat:
✅ S’ha perdut l’oportunitat de tenir un President progressista i així s’ha d’entendre l’hostilitat d’una part de la Catalunya popular que no accepta un moviment que diu que millorarà el pais però de facto retalla i empitjora les seves condicions materials de vida.
✅ S’ha de denunciar el discurs etnicista i identitari que exclou per motius de llengua, origen o sentit de pertinença i que fomenta el nacionalisme conservador, nacionalisme conservador que sempre va col.laborar amb la dreta espanyola front els avenços de les classes populars.
✅ L’única dada positiva és que hi ha President i haurà Govern, però creiem que dificilment un bon Govern. Estarem amatents als fets i seguirem demanant polítiques socials, polítiques econòmiques redistributives i una nova estratègia per afrontar les relacions entre Catalunya i Espanya, tot recordant que la franternitat entre pobles té un potencial superador del caracter reaccionari que pot presentar l’Estat Espanyol.
✅ No oblidarem la lluita pels drets i llibertats fonamentals, exigint justicia i la fi del presos polítics, alhora que situarem al centre de la nostra acció als més vulnerables, veritables oblidats de les polítiques públiques dels darrers anys.