14 novembre 2019
by Nuet
Comentaris tancats a Article publicat a Cuarto Poder: Perspectivas después del 10N

Article publicat a Cuarto Poder: Perspectivas después del 10N


Perspectivas después del 10N
“Para que haya legislatura, el PSOE debe abandonar el discurso electoral de criminalización del movimiento soberanista e independentista en Catalunya”
“Entre Madrid y Barcelona debe funcionar el teléfono rojo del diálogo de forma constante y debe apaciguarse la politiquería, el partidismo electoralista, la mirada corta y los egos personales”

Joan Josep Nuet El jueves, 14 de noviembre de 2019

Del 28 de abril al 10 de noviembre hay mucho mas que seis meses, las oportunidades presentes en el resultado electoral de la primavera han estado a punto de desaparecer en otoño con el crecimiento del PP y el ascenso de la ultraderecha de Vox, todo por culpa de la frivolidad de Pedro Sánchez y parte del equipo que le indujo a la repetición electoral. Esos cambios constantes de criterio van a pesar a la hora, ahora, de dar continuidad a la legislatura y a los acuerdos políticos imprescindibles para que esta nazca. Una estrategia no se improvisa a golpe de sondeo electoral ni de manías personales, nos jugamos demasiado.

Estamos en medio de una fase política de transición, con final de un periodo de crisis económica que puede convertirse de nuevo, con la desaceleración económica actual, en una nueva crisis, en la cual hay que impedir que se repita la fórmula de generalizar la precariedad, los recortes sociales y la devaluación salarial como forma de afrontarla, los índices de pobreza y exclusión social están ya al limite en nuestro país y la respuesta a la movilización social que ello conlleva no puede ser, de nuevo, la Ley Mordaza y la criminalización de la disidencia política y social como impuso el PP ante el 15M y el sindicalismo de clase después del 2008.

Estamos en una nueva fase en Catalunya, la injusta sentencia del Tribunal Supremo es el final de una etapa donde los tiempos se vivían aceleradamente. Ahora se impondrá una estrategia donde el medio y el largo plazo (con su acumulación de fuerzas incluida) irán configurando la salida democrática al conflicto que, sin duda, modificará las bases constitucionales del 78 ya que para una mayoría de catalanes, el Estado de las Autonomías es algo superado y un corsé inaguantable para sus aspiraciones nacionales. Pero, no nos equivoquemos, también para un modelo económico y social alternativo, esa es en parte la grandeza de la revuelta catalana.

Hay que analizar de nuevo los resultados electorales en Catalunya del 10N. El soberanismo no afloja, al contrario, refuerza sus posiciones y más temprano que tarde la mayoría social y política que pretende: 1-Abordar el conflicto desde bases democráticas de dialogo y no desde la represión policial y judicial; 2-Desjudicializar el debate, sacar a los presos políticos de la cárcel y recuperar a los exiliados; 3-Someter el debate político y social a las urnas, aceptando el resultado que estas proclamen, irá creciendo y convenciendo a mas y mas catalanes. A pesar del desplome de CS en Catalunya y su seguro traspase de votos al PSC, este ha perdido igualmente 171.000 votos, el discurso antiindependentista del PSOE debilita al PSC y le impide jugar un papel político relevante, en ser parte de la solución y no del 155.

Para que haya legislatura, el PSOE debe abandonar el discurso electoral de criminalización del movimiento soberanista e independentista en Catalunya, solo tiene que recuperar lo que ya dijo en otros momentos, me refiero (si vamos un poco mas lejos) al relato del PSC que defendía un referéndum acordado en su programa electoral en la etapa de Pere Navarro de Primer Secretario, a la propuesta de dialogo sin cortapisas con una figura de relator que defendía la Vicepresidenta Carmen Calvo hace unos meses o a las palabras de José Luis Rodríguez Zapatero condenando el uso del término “golpista” con que la derecha criminalizaba a un movimiento masivo y democrático.

Noviembre no es abril, el PSOE que nos ha hecho perder tiempo, esfuerzo y confianza con su errática posición no va ahora a meternos prisa, y si la tiene que se aplique a desandar parte de los errores cometidos. Como ha dicho el Vicepresidente de la Generalitat, Pere Aragonés, volvamos a la Declaración de Pedralbes como punto de inicio y empecemos a hablar para recuperar la confianza maltrecha.

Necesitamos perspectiva de miras y para ello algunos puntos son imprescindibles para sortear los momentos a corto plazo que pueden hacer naufragar el cambio progresista y democrático que queremos blindar:

1. Una agenda social, ambiental y feminista ambiciosa que comporte hechos concretos y mensajes alternativos ante los retos sociales y climáticos, que plante cara al patriarcado estructural y lo desmorone.
2. Una agenda antifascista y antirracista, no permitamos el neofranquismo, pero cuidado con la extrema derecha de palabras y gestos amables que habla de los problemas cotidianos de la clase trabajadora, el populismo racista penetra de forma silenciosa si el estado del bienestar desciende. No blanqueemos ni normalicemos su existencia.
3. Una agenda catalana de diálogo, que interprete la ley en favor de las soluciones políticas y no como martillo de herejes independentistas. El fin de la criminalización es imprescindible, la búsqueda de soluciones ante presos políticos y exiliados por sus ideas y acciones políticas. El fin de la criminalización del movimiento popular independentista y su represión policial y judicial.
En Madrid y en Barcelona deben imponerse estos criterios, con los cambios necesarios en cada lugar para hacerlos posibles. Entre Madrid y Barcelona debe funcionar el teléfono rojo del diálogo de forma constante y debe apaciguarse la politiquería, el partidismo electoralista, la mirada corta y los egos personales.

Es posible, está en nuestras manos, pero ya sabemos que el ser humano puede llegar a tropezar incluso tres veces en la misma piedra y en mayo del próximo año igual no hay una piedra sino un definitivo foso lleno de estacas.

21 octubre 2019
by Nuet
Comentaris tancats a Comunicat de l’Equip Impulsor de la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista del 14D sobre la sentència del Tribunal Suprem i la mobilització popular de resposta

Comunicat de l’Equip Impulsor de la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista del 14D sobre la sentència del Tribunal Suprem i la mobilització popular de resposta


COMUNICAT DE LA CONVENCIÓ 14D SOBRE LA SENTÈNCIA DEL SUPREM I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES

L’Equip Impulsor de la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista que se celebrarà a la UPF de Barcelona el proper 14 de desembre, reunit avui 21 d’octubre vol comunicar:
1. Rebutgem el contingut de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders socials i polítics sobiranistes per les seves actuacions al setembre i octubre de 2017, més que un acte de justícia ens trobem davant una acció de càstig i venjança.
2. Reclamem l’amnistia dels condemnats i de la resta de causes judicials obertes contra tots els presos polítics que van sumant-se els darrers dies. La repressió judicial i policial de l’Estat és l’única resposta que de moment s’ha implementat davant del conflicte polític amb Catalunya. Manifestem la nostra solidaritat amb els centenars de persones agredides i ferides. La criminalització del jovent català i del moviment sobiranista representen una resposta violenta i per això exigim el replegament dels cossos policials front la mobilització democràtica, la sortida de la Policia Nacional i la Guardia Civil i la depuració de responsabilitats en els Mossos d’Esquadra i el Departament d’Interior.
3. Només l’exercici del dret d’autodeterminació podrà canalitzar democràticament els desitjos de justícia i llibertat que anhela la majoria de la societat catalana i estem convençuts que tard o d’hora això acabarà produint-se a pesar de les resistències existents.
4. Ens marquem com a perspectiva la construcció d’una República Catalana Social i Democràtica i cridem a la mobilització pacífica, sostinguda i popular com el camí per a fer-la possible.
Amnistia, Autodeterminació i República Catalana és la resposta
Equip Impulsor de la Convenció 14D
Barcelona 21 d’octubre de 2019

14 octubre 2019
by Nuet
Comentaris tancats a Declaració de “Sobiranistes” davant la sentència del Suprem: Lluita Unitària, Amnistia i Autodeterminació

Declaració de “Sobiranistes” davant la sentència del Suprem: Lluita Unitària, Amnistia i Autodeterminació

Davant de la Sentència

Lluita unitària, Amnistia i Autodeterminació
 
La Sentència del Tribunal Suprem ha condemnat a les persones líders del moviment autodeterminacionista, republicà i independentista amb contundència: Per Sedició i Malversació penes de Presó i Inhabilitació.
 
Junqueras: 13 anys presó i inhabilitació. Romeva, Turull i Bassa: 12 anys presó i inhabilitació. Forcadell: 11 anys i 6 mesos i inhabilitació. Forn i Rull: 10 anys i 6 mesos i inhabilitació. Cuixart i Sánchez: 9 anys de presó i inhabilitació. Vila, Borràs i Mundó: multa.
 
Es una mesura irreparable de repressió i càstig a les persones i al moviment popular de sobirania democràtica a Catalunya.
 
Sobiranistes rebutgem aquesta sentència destinada a encadenar la sobirania, les llibertats i la voluntat de decidir i votar d’un poble. Ens solidaritzem amb les persones condemnades, amb les exiliades, amb les set empresonades recentment dels CDR i amb totes les imputades.
 
El Tribunal Suprem ha hagut de fer-se enrere en l’acusació de rebel·lió, però sosté la ficció tumultuària i de violència, malgrat que hagi estat la Policia nacional i la Guàrdia Civil els causants per la repressió a la mobilització pacífica.
 
Sobiranistes alertem de la involució democràtica que representa aquesta condemna. Hi ha un retrocés continu en els drets i llibertats democràtiques arreu de l’Estat, és una regressió política que nega i reprimeix les llibertats de pensament, expressió, premsa i manifestació. Una deriva dretana per sostenir el règim i la monarquia enfront de la ciutadania i els pobles. Així es mostra la incapacitat del règim, la monarquia i el govern pel diàleg i per resoldre els problemes polítics amb solucions polítiques.
 
La condemna de l’Estat obre una nova etapa de lluita per l’Amnistia, l’Autodeterminació amb l’exercici del dret a decidir i a fer el referèndum, i per les llibertats i valors de futur constituent republicà.

Sobiranistes animem i cridem a les mobilitzacions, a omplir els carrers d’il·lusió de futur lliure, a tots els pobles i ciutats, a buidar les aules, i a fer imponents les Marxes de la llibertat.
 
Direcció de Sobiranistes
 
14 d’octubre de 2019

4 octubre 2019
by Nuet
Comentaris tancats a Avui a Paris he llegit aquestes paraules en francès: Neus Català, la vida és lluita (amb motiu del Carrer Neus Català de la ciutat)

Avui a Paris he llegit aquestes paraules en francès: Neus Català, la vida és lluita (amb motiu del Carrer Neus Català de la ciutat)


Neus Català, la vida és lluita

Neus Català era una dona extraordinària, militant comunista, dona catalanista i demòcrata, una gran lluitadora antifeixista.
Ella ens va recordar que “lluitar” no vol dir agafar un arma sinó unir-se, per defensar una idea.
També ens va ensenyar que en la trinxera antifeixista no se li pregunta al company del costat d’on ve, sinó, si es demòcrata i antifeixista i si està disposat a donar-ho tot per aquesta lluita.
Per això avui, encara que ens ha deixat, el seu nom traspassa fronteres i agermana pobles en la unitat contra el feixisme i la intolerància, Avui la posa com exemple tant la generació dels republicans espanyols que van ajudar alliberar París del nazisme com les joves generacions que trien el seu nom per anomenar els seus centres educatius.
Els ideals republicans de llibertat, igualtat i fraternitat s’han de seguir defensant, s’han de seguir lluitant i conquerint dia a dia i al recordar la Neus, el seus patiments però també els seus somnis i els seus ideals els fem vius i ajudem a reproduir-los.
Ens va dir que l’única mort que l’espantava era la de l’oblit de la memòria, per això va dedicar bona part de la seva vida a no oblidar a les lluitadores antifeixistes que la van acompanyar a Rabensbruk i avui de forma solem-ne amb aquest carrer que porta el seu nom a la ciutat de París dieu ben fort i clar que no oblidarem mai el seu exemple.
Gràcies París, gràcies República

Joan Josep Nuet
Diputat al Congrés espanyol i Secretari General de Comunistes de Catalunya, el partit de la Neus.

Neus Català, la vie est une lutte

Neus Català était une femme extraordinaire, membre du parti communiste, catalaniste et démocrate, elle fut une grande combattante antifasciste.
Elle nous rappela à de nombreuses reprises que «combattre» ne signifie pas saisir une arme, mais se rassembler, pour défendre une idée.
Elle nous enseigna également que dans la tranchée antifasciste on ne demande pas au compagnon d’où il vient, mais, s’il est démocrate et antifasciste et s’il est prêt à tout donner pour cette lutte.
C’est pourquoi aujourd’hui, bien qu’elle nous ait quittées, son nom va au-delà des frontières et rassemble les peuples dans l’unité contre le fascisme et l’intolérance. Aujourd’hui elle est l’exemple de la génération des républicains espagnols qui ont aidé à libérer Paris du nazisme ainsi que des jeunes générations qui choisissent son nom pour nommer leurs écoles et centres éducatifs.
Les idéaux républicains de liberté, d’égalité et de fraternité doivent continuer d’être défendus, et nous devons continuer de nous battre pour les conquérir jour après jour. C’est avec le souvenir de Neus, de ses souffrances ainsi que de ses rêves et de ses idéaux que ceux-ci redeviennent vivants et nous contribuons à qu’ils se reproduisent.
De son vivant elle nous fit savoir que la seule mort qui l’effrayait était celle de l’oubli de la mémoire, et de ce fait, elle consacra une grande partie de sa vie à ne pas oublier les combattantes antifascistes qui l’accompagnèrent à Rabensbruk. Aujourd’hui et de façon solennelle, nous continuons cette tache de mémoire avec cette cérémonie et l’existence de cette rue portant son nom dans la ville de Paris. Élevons nos voix pour dire clairement et fermement que nous n’oublierons jamais son exemple.
Merci à Paris et merci à la République

Monsieur Joan Josep Nuet
Parlementaire, membre du Congreso de los Diputados espagnol et Secrétaire Général des Communistes de Catalogne, le Parti de Neus Català.

11 setembre 2019
by Nuet
Comentaris tancats a Prepárense republicanos, artículo publicado el 11 de septiembre de 2019 en el Huffington Post

Prepárense republicanos, artículo publicado el 11 de septiembre de 2019 en el Huffington Post


Prepárense republicanos
Joan Josep Nuet

En este 11 de septiembre de 2019, en Catalunya estamos pendientes de conocer la sentencia del Tribunal Supremo a los líderes soberanistas que permanecen ya cerca de dos años en prisión preventiva. La sensación mayoritaria en nuestra sociedad es que la sentencia quiere ser una especie de castigo, una advertencia a navegantes que se opongan al mantenimiento de todos los cerrojos del régimen constitucional de 1978, demostrando, de facto, que no es cierto que se pueda hablar políticamente de todo en ausencia de violencia. Con las “cosas de comer” el régimen no permite ni el debate parlamentario ni la especulación pública y, utilizando de ariete al poder judicial, doblegará interpretativamente la legalidad hasta donde haga falta para cercenar cualquier atisbo de disidencia.

Prepárense, republicanos, sindicalistas, feministas, altermundistas y resto de radicales democráticos, la jurisprudencia del Tribunal Supremo está a punto de sentar cátedra sobre la única interpretación posible; la acción popular masiva y mayoritaria (evidentemente no violenta) no podrá cambiar nada ya que inmediatamente será tachada de violenta, rebelde y sediciosa, como forma de dejar claro que sus ideas no tienen ninguna posibilidad, no ya de triunfar, sino simplemente de formar parte del debate público de una democracia madura.

Es posible que en el debate político en Madrid, la capital del reino, sigan a lo suyo; posiblemente intentaran que la sentencia del Supremo no represente un problema excesivo para su atolondrada agenda, seguiremos observando cómo el PSOE maneja la coyuntura de forma absolutamente frívola con la única perspectiva que la electoralista y partidaria (los problemas de la gente y sus soluciones son, como mucho, un aderezo de la propia y permanente campaña electoral), y a las tres derechas intentando utilizar el tema de Catalunya como ariete de oposición para desgastar al PSOE criminalizando, sin rubor, a demócratas que ya lo eran cuando esta misma derecha flirteaba con el franquismo o ahora con Salvini, Orban o Le Pen.

Se espera más de la izquierda de tradición obrera o hija del 15M, se espera que no acepte acríticamente la hegemonía del pensamiento conservador cuando piensa en el Estado español, sus pueblos, su pluralidad y su futuro democrático, porque un proyecto común es posible pero solo, como decía un clásico del federalismo, si se basa en el respeto y el reconocimiento entre iguales, el “pacto entre iguales”. Y, hablando de clásicos, en España es evidente aquello de que “un pueblo que oprime a otro pueblo no puede ser libre”. Se utilizará el sesgo reaccionario que proclaman partidos e instituciones contra la mayoría social catalana, contra la izquierda y los demócratas españoles una vez estos consigan la movilización popular y los objetivos de cambio de régimen que en Catalunya hemos acariciado.

En fin, un poco de perspectiva de fondo haría que no jugásemos a la repetición electoral y al regate corto, jugaríamos a intentar estabilizar un diálogo entre la izquierda y entre demócratas para frustrar a la derecha y recordar que los problemas de la democracia moderna se solucionan con más democracia y no con corralitos judiciales.

En Catalunya se inicia una nueva etapa después de la sentencia del Tribunal Supremo, etapa que requiere de análisis y reflexión y que no puede reproducir las mismas claves que nos han llevado hasta aquí, en que la hegemonía del proceso soberanista en demasiadas ocasiones ha pivotado sobre la derecha conservadora catalana, dificultando la entrada de sectores populares relevantes en nuestro país.

Queda pendiente conseguir una mayoría en Catalunya mucho mayor de la que disponemos, que deberá ir ligada a un modelo social avanzado, libre de corrupción, democráticamente participativo, municipalista, feminista y consciente del reto climático, que haga ilusionante y deseable para toda la sociedad catalana el modelo republicano que defendemos. Para ello, necesitamos un foro de diálogo de la izquierda soberanista, un entendimiento y colaboración amplia del conjunto del soberanismo republicano rupturista para combatir la estrategia de las fuerzas políticas e instituciones que trabajan para cerrar la ventana de oportunidad de cambio que el 15M y el proceso soberanista han representado.

8 juliol 2019
by Nuet
Comentaris tancats a Intervención en la Festa Realitat 2019 (5 y 6 de julio)

Intervención en la Festa Realitat 2019 (5 y 6 de julio)


Intervención en la Festa Realitat 2019 (5 y 6 de julio) del Secretario General de Comunistes, Joan Josep Nuet

Quiero saludar en primer lugar a los organizadores y organizadoras de la Festa, a los que la montaron ayer y la desmontaran hoy, gracias camaradas por vuestro esfuerzo año a año.
Saludar a varias delegaciones invitadas que nos acompañan, a la delegación de venezolanos y venezolanas encabezados por el Cónsul de Venezuela en Barcelona, el compañero Ricardo Capella, a la compañera Dolors Sabaté exalcaldesa de Badalona por Guanyem Badalona, gracias por impedir que Xavier García Albiol sea alcalde de esa maravillosa ciudad, nunca te estaremos suficientemente agradecidos, a la delegación de la Aurora-Organización Marxista, al camarada Francesc Matas que la encabeza, gracias por vuestra lealtad y colaboración de tantos años, a la delegación del PC de Portugal encabezada por la camarada Rita Janeiro, responsable Internacional de la Festa do Avante a la que tanto nos une y a la que de nuevo una numerosa delegación del Partido acudirá este mes de septiembre para organizar el estand de Catalunya.
Finalmente dejadme un saludo especial al alcalde que fue desalojado por una indigna moción de censura por PSC, Convergència y PP en el municipio de Sentmenat y que ha vuelto por la puerta grande ganando las elecciones en el municipio, el gran Marc Verneda.
La Fiesta de este año está llena de iniciativa y propuesta política, hemos debatido en ella de los 40 años de ayuntamientos democráticos y hemos homenajeado a una generación de alcaldes y concejales que en 1979 entro en los ayuntamientos de la mano del PSUC y otros partidos provenientes de la lucha sindical, vecinal, para democratizar las instituciones de este país. Hemos debatido de Venezuela por que somos internacionalistas, el sufrimiento de otros pueblos es nuestro sufrimiento y las cosas buenas que hacemos y nos pasan aquí queremos que le pasen también al resto de pueblos libres del mundo, eso es el internacionalismo, formar parte de una causa común, de una lucha emancipatoria compartida.
Hemos debatido sobre memoria democrática y aprovecho el recuerdo vivo de Neus Català, la luchadora antifascista que nos ha dejado recientemente. Ella pudo resistir, también, gracias a lo que aprendió en la JSU, en el PSUC y en el sindicato, entonces la UGT, formaba parte de una lucha colectiva, no era una persona aislada. Ella respondía a la pregunta de que es luchar con una frase que me acompaña, que nos acompaña constantemente, decía Neus que luchar no es coger un arma, luchar es juntarse, organizarse para defender una idea.
Esta es la esencia de un partido comunista, organizarse para luchar mejor, de forma mas eficaz y con un mayor conocimiento de causa. Atender y conocer las razones profundas de nuestra explotación, de la desigualdad que sufrimos y combatir esas causas profundas de forma organizada y colectiva.
Este mes de septiembre el Partido va a recuperar la campaña de organización y crecimiento que interrumpimos a causa de la agitada agenda electoral, ahora es un gran momento para empezar a militar o para militar de nuevo, en tiempos de contradicciones crecientes, ¿alguien cree que podemos individualmente comprender mejor porque se toman las decisiones que se toman en la política y la economía?
El Partido nos ayuda a pensar y a actuar, pone en nuestro conocimiento la experiencia pasada y también la de otros y otras organizados como nosotros.
¿Alguien cree que el PSOE de Pedro Sánchez actúa frívolamente a la hora de negar un gobierno de Coalición con Unidas Podemos y “echar los tejos” cada día a Albert Rivera y Ciudadanos?
Recordemos que paralelamente después del resultado de las Elecciones Europeas del 26 de mayo se han juntado en la misma mesa los liberales europeos liderados por Macron, el presidente francés, Pedro Sánchez en nombre de la socialdemocracia europea y Ángela Merkel en nombre de los conservadores, finalmente estas tres familias europeas se han repartidos los cargos y el poder institucional de la UE consagrando las políticas de recortes y austeridad y un modelo opaco construido a las espaldas de los ciudadanos. Pedro Sánchez quiere para España lo mismo que ha hecho en la UE, consolidar un modelo neoliberal en lo económico y Otanista en la política exterior.
El PSOE quiere colaborar en cerrar la brecha de oportunidad que se abrió en la política con la crisis del 2008, quiere liderar una verdadera “Restauración” para que todo vuelva a ser como antes, para que el nuevo bipartidismo, como en Europa; sea el de siempre pero ahora con la incorporación de los liberales europeos, aquí el partido de derechas llamado, Ciudadanos.
Eso nos jugamos estos días, tener o no tener un ministro en el Gobierno, eso es anecdótico y secundario, lo importante es si con las fuerzas de la transformación y del soberanismo de izquierdas condicionamos que la brecha de cambio no se cierre sin nuevas conquistas (o sin nuevas derrotas) para los sectores de las clases sociales populares trabajadoras.
El Partido nos permite percibir la estrategia de unos y otros en el aparente circo en que se ha convertido la política, ser comunista es ir más allá y ver más allá de lo aparente.
Los instrumentos que prometieron el cambio están en crisis, algunos aparecieron fulgurantemente y de la misma forma desaparecerán, el Partido seguirá estando aquí un año tras otro, una crisis tras otra.
Queremos seguir haciendo pedagogía en el conjunto del Estado Español, recordar que el movimiento soberanista de izquierdas es un aliado de las clases trabajadoras y de los pueblos del conjunto de España, entre unos y otros aspiramos a poner al Régimen del 78 en crisis, en mantener esa crisis abierta que PP, PSOE y Cs se obstinan en cerrar. Y eso es posible porque en Catalunya es clave unificar la lucha social y la lucha nacional, ya que las dos luchas para nosotros son solo una, no hay proyecto social sin proyecto nacional y viceversa.
Aquellos que se obstinen en construir en Catalunya experiencias que disocien lo social y lo nacional están condenados al fracaso, que significa desatender el aspecto medular de la lucha de clases en nuestro país en los últimos decenios y que se verá reforzado en los próximos lustros, abandonar los preceptos históricos del PSUC y del catalanismo popular como brújula, seria estar condenados a la crupusculización y regalar la hegemonía al nacionalismo conservador.
Si en Catalunya ya ganamos la batalla de ser “un solo pueblo”, no vamos a regalar ahora esa idea unificadora de la clase trabajadora. Ya en la Creación de las CCOO, en Catalunya fuimos y somos la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, CONC.
Camaradas, acabo. En el Partido debatamos todo, con profundo sentido crítico, fuera del Partido preservemos esta pieza fundamental para los trabajadores y trabajadoras.
Os dejo con la camarada Rita Janeiro, de la dirección ejecutiva del Partido Comunista Portugués. Adelante Rita

11 juny 2019
by Nuet
Comentaris tancats a El final d’un cicle

El final d’un cicle


El final d’un cicle
Aquest divendres deixaré de ser formalment coordinador general d’EUiA i també deixo la militància a l’organització, que espero reprendre en un futur pròxim
Joan Josep Nuet
Als inicis de l’any 2011, a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) vam començar a teoritzar la necessitat d’un “Nou Espai” de l’esquerra catalana. Ja havíem acumulat l’experiència de la coalició d’ICV-EUiA que el 2002 havia sumat un espai polític i electoral trencat des del 1981, i que va presentar diversos episodis unitaris sense continuïtat: IC el 1987 (suma de PSUC, PCC i ENE), IC- Els Verds el 1994 (suma d’IC, Els Verds i PCC) i EUiA el 1998 (suma de PSUC Viu, PCC, PASOC, POR i Grup Llibertari).
L’esgotament de la fórmula de coalició electoral d’ICV-EUiA, però, era evident. La reconversió que proposava EUiA de desenvolupar una “coalició política” on no s’establís una dicotomia de domini de l’aparell i la política institucional d’ICV sobre el conjunt, sinó passar a un comportament de “moviment polític”, no de partit, on les prioritats polítiques i les formes organitzatives transversals com les dels moviments socials es convertissin en una nova estructura política superadora, va obtenir la negativa de la direcció d’ICV. Aquesta seguia centrada a seguir absorbint bona part del prestigi i els recursos unitaris en el manteniment de l’aparell partidari i molt temorós d’iniciar dinàmiques veritablement rupturistes en la política i l’organització, fora del control institucional.
El 2011, EUiA ja proposava una nova estructura política superadora que va obtenir la negativa de la direcció d’ICV
Va representar un encert final la celebració de la jornada “Ara és Demà” l’1 de febrer del 2014, coorganitzada per ICV i EUiA, però la tardança a materialitzar-la i la manca de continuïtat van fer perdre definitivament a aquest espai la iniciativa política del canvi com a resposta a la crisi. L’esperit 15-M ja impregnava la política de transformació, la CUP havia fet el salt dels municipis al Parlament, apareixia amb força el moviment “Procés Constituent” i Podem entraria en escena a les Eleccions Europees de maig del mateix 2014. Ens vam quedar per a vestir sants.
Paral·lelament, l’anomenat Procés Sobiranista ja tenia vida pròpia. El 2010 es posava en marxa amb la sentència retalladora de l’Estatut, i el setembre del 2012 amb la massiva manifestació als carrers esclatava el crit d’independència que fins al moment era una proclama minoritària. Però la CiU d’Artur Mas, que venia d’una experiència de govern retallador a Catalunya amb el suport del PP d’Alícia Sánchez Camacho (el “Govern del Millors” de 2010 a 2012), i que intentava pujar precipitadament al cavall del moviment independentista, va reduir el seu nombre de diputats demostrant que la crisi social influïa de forma notòria en l’opinió política dels catalans, que no oblidaven el cel retallador del seu govern.
EUiA realitzava el 2013 una important aposta política en la seva Conferència d’octubre, “Un Procés Constituent per a Catalunya”, amb la proposta d’una “República Catalana, social, democràtica i lliurament federada” que intentava sintetitzar una iniciativa que compatibilitzés la sobirania amb
la fraternitat entre pobles. Era una proposta per competir per l’hegemonia del procés sobiranista des d’una lectura de classe, popular, inclusiva i solidària, que connectava la realitat del moment amb les tradicions republicanes, federalistes i del catalanisme popular, de les quals la socialdemocràcia no només se n’havia allunyat sinó que les havia pervertit en el seu viatge al centralisme socioliberal.
El 2014 la crisi territorial que la sentència del TC havia fet esclatar esperonava la necessitat d’un referèndum d’autodeterminació
L’esperança de molts, aquell 2014, era aprendre de la nova politització que es desenvolupava i poder sumar-la a tres fets ja constatables: el primer, la crisi econòmica i social que colpejava als sectors més vulnerables de la societat; el segon, la crisi de representació democràtica que feia agenollar-se als parlaments davant dels poders oligàrquics de les finances i la seva corrupció; i finalment, la crisi territorial que la sentència del TC havia fet esclatar i que esperonava la necessitat d’un referèndum d’autodeterminació.
Al conjunt de l’Estat, Izquierda Unida, que durant decennis va monopolitzar l’organització política de l’alternativa a l’esquerra del PSOE, va respondre tard i amb desconfiança davant dels sectors que volien impugnar les regles del joc i presentar-se al combat electoral inspirats pel 15-M, i posteriorment a les eleccions europees de maig del 2014 va perdre la iniciativa política, que va passar a Podem.
El 2014 i el 2015 Catalunya esdevenir el laboratori per a la creació d’un model polític i organitzatiu que representés els anhels majoritaris de la societat catalana. De reüll seguíem el desenvolupament de Podem i els debats d’Izquierda Unida, però teníem clar que calia un nou subjecte català amb capacitat política i jurídica pròpia que pogués mantenir una relació fraternal amb altres projectes de l’Estat. Sempre vam concebre aquest subjecte com a superador a mitjà i llarg termini dels partits preexistents, amb una transició que ho fes possible.
Per a EUiA, la candidatura d’En Comú Podem el desembre de 2015 a les eleccions generals encapçalada per Xavier Domènech va ser una oportunitat per reforçar l’aposta abans esmentada. Les resistències van ser importants, dins i fora d’EUiA. En primer lloc, a la mateixa IU, que presentava una relació amb Podem no paral·lela a la situació catalana i per tant que volia que EUiA servís com un peó dels seus interessos supeditant l’escenari català als ritmes de l’Estat (que acostumen a ser els ritmes de Madrid) i torpedinant l’acord català com a penyora de la negociació estatal. Dins d’EUiA, els sectors crítics a la política de la República Catalana feien servir aquesta contradicció per carregar contra En Comú Podem i exigir una candidatura col·ligada amb IU que confrontés amb l’inici de confluència que En Comú Podem representava.
EUiA representava un projecte nacional, mentre que ICV esperava que fos Podem o IU els que marquessin la política catalana
En aquest moment ja va quedar clar que IU no entenia la situació catalana ni els ritmes i organitzacions diferenciades d’aquest territori. Només les necessitats centralitzades a Madrid de la política espanyola determinaven l’opinió final, que mutaria en funció d’aquesta o de noves situacions, com s’ha comprovat. Apareixia de nou una tensió entre la sobirania del projecte a Catalunya i la seva dependència o no del projecte estatal. Si en els anys anteriors ICV va presentar-se com a projecte nacional de dependència catalana ara les coses s’invertien, i era EUiA qui representava aquest projecte nacional, mentre que ICV esperava que fos Podem o IU els que marquessin la política catalana, d’altra banda cada cop més decantada cap a l’esquerra sobiranista on Madrid no determinava.
Dels resultats electorals de les eleccions generals de desembre de 2015 i juny de 2016 (victòries a Catalunya amb prop d’un milió de vots), l’impuls de la creació del nou subjecte va esdevenir imparable, i l’abril del 2017 es va fer realitat a l’Assemblea Constituent de Catalunya en Comú celebrada al Pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona. De forma incomprensible no hi va participar Podem com a organització, encaparrats a autoafirmar-se i disposar d’un calendari propi i no en debatre els continguts i les formes organitzatives d’aquell important impuls unitari. A la llarga, aquest fet va resultar letal per a la futura configuració de la militància del que seria Catalunya en Comú, tenint en compte que les incorporacions de Podem que si es produeixen, ho van fer de forma molt satel·litzada a l’aparell d’ICV, reproduint en poc temps els vicis de l’esquerra tradicional i de l’antiga coalició d’ICV i EUiA que volien superar-se.
La nova Catalunya en Comú va configurar al llarg del 2017 i el 2018 un altre efecte contradictori: el projecte de Barcelona en Comú, encapçalat per Ada Colau i guanyador de les municipals a Barcelona de 2015, tampoc va integrar-se dins la globalitat de Catalunya en Comú. Pràcticament des del primer moment Barcelona en Comú no va voler participar de les oportunitats i dificultats de desenvolupar un projecte per a tot Catalunya i es va refugiar a Barcelona, entenent que el “marc Catalunya” li és hostil i configura debats i calendaris no favorables als interessos del govern de la ciutat.
Així, es va anar produint a poc a poc una convergència d’interessos que a la llarga ha resultat letal per a l’autonomia política, el caràcter nacional i el funcionament democràtic de Catalunya en Comú. Un nucli de Barcelona en Comú influït negativament per la política d’oposició que pateix de forces com el PDeCat (espai neoconvergent), ERC i CUP, una ICV ancorada definitivament en una hostilitat al procés i un creixent antiindependentisme, i finalment un Podem desorientat i supeditat a un marc estatal incapaç de fer una adaptació catalana eficaç del seu ideari polític.
El juny de 2018 hi va haver dins de Catalunya en Comú un veritable cop d’estat destituent de bona part de la seva direcció executiva
Finalment, el juny de 2018 aquests interessos convergents van generar dins de Catalunya en Comú un veritable cop d’estat destituent de bona part de la direcció executiva que comandava Xavier Domènech. En poques setmanes va arribar la dimissió del coordinador general i al cap de pocs mesos de la portaveu, Elisenda Alamany, i la consolidació d’un canvi de direcció i d’una relectura de l’ideari fundacional de l’abril del 2017. Conceptes com els de República Catalana o Procés Constituent, centrals en l’aposta política que havíem bastit, van passar a pronunciar-se, en el millor dels casos, amb la boca petita.
Sense l’evolució produïda per aquest canvi no es podria entendre la decisió presa a Barcelona de mantenir l’alcaldia d’Ada Colau a qualsevol preu, pactant amb PSC i acceptant el suport de Valls i Cs. Aquesta decisió n’és una conseqüència lògica i segella un nou estadi d’aquell projecte polític que ja no és tal. Només se li assembla.
L’aparició de Sobiranistes, primer com a corrent intern (setembre de 2018) i posteriorment com a força política que l’abril de 2019 va desenvolupar un acord de coalició electoral amb ERC a les Eleccions Generals del 28 d’abril, significa la constatació de la mutació del projecte de Catalunya en Comú.
Sobiranistes és, en primer lloc, la resposta a les dificultats de mantenir una pluralitat interna, ja que vers les diverses sensibilitats organitzades hi recau l’acusació constant de dificultar el tancament de files al voltant del lideratge carismàtic de l’Ada Colau. En segon lloc, busca mantenir-se desacomplexadament en l’espai del sobiranisme com a punt de trobada entre independentistes, federalistes i confederalistes, en un moment en què els sobiranistes passen a ser tractats internament com a quintacolumnistes al servei dels partits independentistes. Finalment, constata la manca de mecanismes suficientment democràtics de debat i presa de decisions, fora d’un reduït nucli de confiança. En definitiva, Sobiranistes aspira a representar a bona part de l’espai dels comuns que ja no se sent referenciat al partit Catalunya en Comú.
Un cop passada la sentència del Suprem i les eleccions al Parlament, podrem fer una reflexió acurada dels esdeveniments
El debat estratègic que cal abordar sobre la lluita per l’hegemonia del procés i el seu caràcter integrador i popular que va aparèixer clarament en el naixement de Catalunya en Comú, per aïllar-hi a la dreta conservadora catalana, s’ha esvaït en una pràctica on la improvisació i l’institucionalisme s’han apoderat de les decisions quotidianes. És precisament per això que Sobiranistes ha apostat per enfortir el sobiranisme progressista, l’esquerra sobiranista d’aquest país, convençuts que és el millor camí per a construir Catalunya des d’una visió sobiranista d’esquerres.
Aquest divendres vinent deixaré de ser formalment coordinador general d’EUiA, set anys després d’assumir aquesta immensa responsabilitat i privilegi. En el futur immediat em dedicaré a les tasques derivades de la meva responsabilitat com a diputat al Congrés i als partits en els quals milito, i per facilitar les tasques i fer compatibles les contradiccions que aquestes generen he cregut millor no només deixar les meves responsabilitats a EUiA sinó també la mateixa militància a l’organització, esperant en un futur pròxim poder-la reprendre. Estic convençut que a EUiA existeix una clara majoria política que acompanya les decisions adoptades en els darrers mesos i que presentarà una anàlisi lúcida sobre els esdeveniments polítics i en garantirà la seva gestió.
S’imposa la necessitat d’una reflexió acurada dels esdeveniments viscuts. Un cop passada la sentència del Tribunal Suprem, les eleccions al Parlament de Catalunya i un balanç de la mobilització social, podrem fer-ho. Però queda clar que un cicle s’esgota i que cal, com sempre, reconstruir aprenent dels errors comesos.

15 abril 2019
by Nuet
Comentaris tancats a Decàleg programàtic de Sobiranistes, en la seva Coalició Electoral amb ERC, a les Eleccions Generals del 28A de 2019

Decàleg programàtic de Sobiranistes, en la seva Coalició Electoral amb ERC, a les Eleccions Generals del 28A de 2019


Decàleg programàtic de Sobiranistes, en la seva Coalició Electoral amb ERC, a les Eleccions Generals del 28A de 2019

La crisi que provoca la globalització és devastadora; els rics es
fan més rics mentre s’empobreix a tothom i se saqueja el planeta.
En aquest context l’Estat espanyol viu una situació excepcional
en la qual es precipiten les contradiccions del règim constitucional
monàrquic de 1978. Davant aquesta situació però,
moltes veus s’alcen amb força.
Sobiranistes neix per contribuir a construir nous escenaris,
noves estratègies, noves propostes i noves aliances. Es tracta
de fomentar i enfortir un lideratge de les esquerres, basat en els
grans moviments populars, per desenvolupar polítiques i institucions,
des de la legitimitat ciutadana, que convinguin a la gran
majoria de la població.
L’ideari de Sobiranistes correspon als valors indelebles de
Llibertat, Igualtat i Fraternitat, als que incorporem Solidaritat i
Sororitat, alhora que els del Pa, Terra Sostre i Pau.
La demanda de República Catalana vol dir que la perspectiva
republicana i de processos constituents es fonamenten
en una legitimitat sobirana que impugna la legalitat de la monarquia.
Les esquerres han de ser lúcides per generar les condicions
d’escenaris d’acords i enteses unitàries democràtiques bàsiques.
Ens cal guanyar enfront de les polítiques depredadores,
privatitzadores i d’involució democràtica dels grans poders
financers, econòmics i estatals, incloses les d’una Generalitat
escorada a implementar les polítiques privatitzadores.
Ja no és temps de l’equidistància: hem de triar entre
estar amb la democràcia o girar-li l’esquena. Aquesta tria
farem quan colloquem la papereta d’ERC-Sobiranistes a les
urnes el proper 28 d’abril. La Coalició entre ERC i Sobiranistes
és un primer esglaó en la voluntat d’expressar les necessitats
del 80% de la majoria a Catalunya.

Bases programàtiques

1. Una majoria social i política del 80%
Entorn el 80% de la ciutadania vol un referèndum per decidir, rebutja
la monarquia, el Judici als líders independentistes, la Banca i l’Església
catòlica. A Catalunya el 75,9% vol una República.

2. República catalana, social i democràtica
 Fraternal amb els pobles d’Espanya i Europa
 Lliure decisió per acordar la relació amb els pobles de l’Estat o si
vol esdevenir independent
 Procés constituent des de la base local ciutadana que trenqui el
cadenat del règim del 78
 Constitució catalana
 Processos constituents de Repúbliques lliurement federades

3. La construcció de les sobiranies, de baix cap a dalt
 Llei amb recursos suficients per sanitat, educació, serveis socials
o l’habitatge com a drets subjectius
 Pla de xoc contra la pobresa
 Plans d’Ocupació Pública
 Llei contra la pobresa energètica
 Renda Bàsica universal
 Banca pública i ètica. Retorn dels 90.000Me del rescat bancari
 Control públic dels sectors estratègics de l’economia i dels serveis
bàsics: sanitat, educació, serveis socials i de dependència
 Parc públic d’habitatges, cap desnonament per raons econòmiques
 Increment de la pensió mínima fins a l’SMI
 Tots els ensenyaments públics, del 0-3 a la Universitat gratuïts
 Derogació Llei d’Estrangeria i dret de vot a les persones migrants
 La cultura com un dret social

4. Treball i recuperació econòmica
 Dret a treballar i a salari digne
 Derogació de les dues reformes laborals
 Augment de l’SMI a 1.200e/mes
 Jornada de treball de 35h/setmana
 Una economia basada en el coneixement i la innovació
 Protegir el Delta de l’Ebre i una gestió pública de l’aigua

5. Sobirania energètica
 Lluita contra el canvi climàtic
 Remunicipalització de l’aigua i de l’energia com a dret universal
 Transició energètica cap a un planeta baix en CO2

6. Democràcia
 Modificar la Llei de Transparència
 Plans contra la corrupció i la impunitat de les “clavegueres de
l’Estat“, reforma de la Llei Electoral
 Revisar el funcionament del Tribunal de Comptes i de la Junta
Electoral Central

7. Justícia i seguretat
 Abolir la “Llei Mordassa“
 Reformar l’elecció i el funcionament del Tribunal Constitucional i
del Consell General del Poder Judicial
 Desmilitarització de la Guardia Civil

8. Feminismes
 Implementació de mesures efectives contra la violència de
gènere
 Acabar amb la violència institucional
 Mesures reals i efectives contra les discriminacions salarials
 Drets sexuals i reproductius i dret al propi cos
 Observatori contra l’assetjament LGTBI+

9. Municipalisme
 Derogació de les lleis Montoro
 Consultes vinculants i pressupostos participatius decidits pels veïns
i veïnes
 Municipis feministes, lliures de xenofòbia i racisme
 Municipalització i gestió pública dels serveis bàsics

10. Europa i àmbit Internacional
 Procés constituent per una Constitució europea basada en la
pau, la democràcia, la solidaritat i la cohesió social i ambiental
 Política exterior de DDHH, bon veïnatge i pau
 Aliances internacionals que mirin cap a la mediterrània i abandonin
la dependència cap als Estats Units
 Retirada de l’OTAN
 Limitar el poder de les grans transnacionals

15 abril 2019
by Nuet
Comentaris tancats a Decàleg programàtic de Sobiranistes en la Coalició amb ERC a les Eleccions Generals del 28 d’Abril de 2019

Decàleg programàtic de Sobiranistes en la Coalició amb ERC a les Eleccions Generals del 28 d’Abril de 2019


Decàleg programàtic de Sobiranistes en la Coalició amb ERC a les Eleccions Generals del 28 d’Abril de 2019

La crisi que provoca la globalització és devastadora; els rics es
fan més rics mentre s’empobreix a tothom i se saqueja el planeta.
En aquest context l’Estat espanyol viu una situació excepcional
en la qual es precipiten les contradiccions del règim constitucional
monàrquic de 1978. Davant aquesta situació però,
moltes veus s’alcen amb força.

Sobiranistes neix per contribuir a construir nous escenaris,
noves estratègies, noves propostes i noves aliances. Es tracta
de fomentar i enfortir un lideratge de les esquerres, basat en els
grans moviments populars, per desenvolupar polítiques i institucions,
des de la legitimitat ciutadana, que convinguin a la gran
majoria de la població.

L’ideari de Sobiranistes correspon als valors indelebles de
Llibertat, Igualtat i Fraternitat, als que incorporem Solidaritat i
Sororitat, alhora que els del Pa, Terra Sostre i Pau.
La demanda de República Catalana vol dir que la perspectiva
republicana i de processos constituents es fonamenten
en una legitimitat sobirana que impugna la legalitat de la monarquia.
Les esquerres han de ser lúcides per generar les condicions
d’escenaris d’acords i enteses unitàries democràtiques bàsiques.
Ens cal guanyar enfront de les polítiques depredadores,
privatitzadores i d’involució democràtica dels grans poders
financers, econòmics i estatals, incloses les d’una Generalitat
escorada a implementar les polítiques privatitzadores.
Ja no és temps de l’equidistància: hem de triar entre
estar amb la democràcia o girar-li l’esquena. Aquesta tria
farem quan colloquem la papereta d’ERC-Sobiranistes a les
urnes el proper 28 d’abril.

La Coalició entre ERC i Sobiranistes
és un primer esglaó en la voluntat d’expressar les necessitats
del 80% de la majoria a Catalunya.

Bases programàtiques

Una majoria social i política del 80%
Entorn el 80% de la ciutadania vol un referèndum per decidir, rebutja
la monarquia, el Judici als líders independentistes, la Banca i l’Església
catòlica. A Catalunya el 75,9% vol una República.

República catalana, social i democràtica
 Fraternal amb els pobles d’Espanya i Europa
 Lliure decisió per acordar la relació amb els pobles de l’Estat o si
vol esdevenir independent
 Procés constituent des de la base local ciutadana que trenqui el
cadenat del règim del 78
 Constitució catalana
 Processos constituents de Repúbliques lliurement federades

La construcció de les sobiranies, de baix cap a dalt
 Llei amb recursos suficients per sanitat, educació, serveis socials
o l’habitatge com a drets subjectius
 Pla de xoc contra la pobresa
 Plans d’Ocupació Pública
 Llei contra la pobresa energètica
 Renda Bàsica universal
 Banca pública i ètica. Retorn dels 90.000Me del rescat bancari
 Control públic dels sectors estratègics de l’economia i dels serveis
bàsics: sanitat, educació, serveis socials i de dependència
 Parc públic d’habitatges, cap desnonament per raons econòmiques
 Increment de la pensió mínima fins a l’SMI
 Tots els ensenyaments públics, del 0-3 a la Universitat gratuïts
 Derogació Llei d’Estrangeria i dret de vot a les persones migrants
 La cultura com un dret social

Treball i recuperació econòmica
 Dret a treballar i a salari digne
 Derogació de les dues reformes laborals
 Augment de l’SMI a 1.200e/mes
 Jornada de treball de 35h/setmana
 Una economia basada en el coneixement i la innovació
 Protegir el Delta de l’Ebre i una gestió pública de l’aigua
Sobirania energètica
 Lluita contra el canvi climàtic
 Remunicipalització de l’aigua i de l’energia com a dret universal
 Transició energètica cap a un planeta baix en CO2
Democràcia
 Modificar la Llei de Transparència
 Plans contra la corrupció i la impunitat de les “clavegueres de
l’Estat“, reforma de la Llei Electoral
 Revisar el funcionament del Tribunal de Comptes i de la Junta
Electoral Central

Justícia i seguretat
 Abolir la “Llei Mordassa“
 Reformar l’elecció i el funcionament del Tribunal Constitucional i
del Consell General del Poder Judicial
 Desmilitarització de la Guardia Civil
Feminismes
 Implementació de mesures efectives contra la violència de
gènere
 Acabar amb la violència institucional
 Mesures reals i efectives contra les discriminacions salarials
 Drets sexuals i reproductius i dret al propi cos
 Observatori contra l’assetjament LGTBI+

6 febrer 2019
by Nuet
Comentaris tancats a Proposta de resolució sobre l’ús del català a l’Administració de Justícia

Proposta de resolució sobre l’ús del català a l’Administració de Justícia


A LA MESA DEL PARLAMENT
Susanna Segovia Sánchez, portaveu, Elisenda Alamany Gutiérrez, diputada, Joan Josep Nuet i Pujals, diputat del Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem, d’acord amb el que estableixen els articles 167 i 168 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre l’ús del català a l’Administració de Justícia, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Justícia, amb el text següent:
Exposició de motius
El passat 29 de novembre de 2018 es va presentar a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya la Memòria del 2017 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on es recull, entre altres dades, quin és l’ús de la llengua catalana als òrgans judicials de l’àmbit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La situació del català a l’Administració de Justícia és molt preocupant: l’any 2017 només 18.346 sentències finals van ser redactades en aquesta llengua del total de 224.220 dictades durant el 2017 al territori català, el que significa que menys del 10% (un 8,20%) dels tràmits davant òrgans judicials de l’àmbit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van ser duts a terme en català.

Aquestes dades reflecteixen, doncs, un gran problema, i és que hi ha un baix ús, tant d’entrada com de sortida, del català en aquests tràmits judicials, però també deixa al descobert mancances de l’anàlisi, i és que ens falta informació i recerca pel que fa a ús oral. Cal remarcar, a més, el descens preocupant i, sobretot, continu, de l’ús del català a la Justícia: des dels efectes del Pla Pilot per a la Normalització Lingüística als Jutjats i Tribunals catalans, promogut pel Departament de Justícia, el descens ha estat imparable i sense aturador: del 21% de l’ús de la llengua a sentències i resolucions de tràmit l’any 2004, s’ha arribat a xifres del 12,72% el 2012 i al 8,2% el 2017.

Si ens fixem en altres àrees de l’àmbit del Dret, com és el cas de les oficines notarials, també es poden comprovar els problemes en l’ús del català. L’“Estudi de l’ús del català a oficines notarials de Catalunya” (març del 2018), elaborat per la Plataforma per la Llengua, ens aporta els punts principals a considerar per tal de resoldre les mancances detectades: en molts casos (68% dels estudiats) no s’ofereix l’opció d’elecció de la llengua, el que acaba generant una desproporció del castellà, visible en la dada que només un 25% de les escriptures es redacten en català. I aquestes mancances que genera no informar de la possibilitat d’escollir la llengua es poden també comprovar en el fet que, quan s’informa sobre la possibilitat d’elecció, el resultat del català millora, tot i que segueix sense arribar al 50% en dades globals, sense distingir entre catalanoparlants o castellanoparlants (en el cas de catalanoparlants, se supera el 50% per poc). L’estudi, a més, estudia les causes més comunes per les quals les escriptures es realitzen en castellà, malgrat ser catalanoparlants els clients: per la manca d’informació de la possibilitat d’elecció, per la mateixa inèrcia en el treball del notari malgrat poder estar duent a terme la interacció amb el client en català, o per tractar-se de continuació de tràmits i escriptures elaborats en castellà.

Segons les dades d’un altre informe de Plataforma per la Llengua, l’“Informe de queixes lingüístiques” de l’any 2017, les administracions són el sector amb més queixes tot i tenir una normativa molt més garantista dels drets lingüístics, gràcies a través de drets com el d’opció lingüística, aplicable a tots els nivells administratius (local, autonòmic i central) a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El 2017 hi va haver 63 queixes referides a l’administració catalana (un 41,2% del total de queixes referides a l’Administració), i 61 referides a l’administració central espanyola (un 39,9%). Si s’atén a les queixes per discriminació explícita o intencionada, és a dir, a aquelles que fan referència a fets no relacionats amb negligències o descuits, sinó a situacions on l’exclusió és totalment intencionada, es pot veure com és quelcom més freqüent al sector públic que no pas al privat (un 38,6% de les denúncies referents al sector públic són per discriminació explícita o intencionada), i és més freqüent en l’administració central espanyola. Entre les administracions amb més queixes, hi trobem el Ministeri de Justícia (amb 8).

L’administració catalana no pot quedar-se aturada davant les dades presentades a la Memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i ha de treballar per tal de garantir que els drets lingüístics de la ciutadania de Catalunya, com és el cas del dret d’opció lingüística, siguin respectats. Es constata un esgotament del pla pilot de la Generalitat per tal de fomentar l’ús del català a la Justícia, que ja compta amb 15 anys d’antiguitat, així com es constata una falta d’informació a la ciutadania sobre els seus drets lingüístics.
També l’administració estatal ha d’actuar decididament per acabar amb la discriminació lingüística a Jutjats i Tribunals de les persones parlants de llengües oficials diferents al castellà, exigència que ve reconeguda a les obligacions assumides per Espanya en el seu instrument de ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Per això, cal instar la modificació de diversos preceptes de la Llei Orgànica del Poder Judicial, perquè es reconegui el dret de tramitació dels processos en català, perquè les persones funcionàries de justícia coneguin el català i perquè aquest deixi de ser un simple mèrit (com també ho és el coneixement del Dret civil català) a l’hora d’endreçar l’assignació de destins un cop les places ja han estat adjudicades i passi a ser preceptiu.

Una font d’inspiració pot ser el model belga de plurilingüisme a la zona de Brussel·les, on els tribunals han de ser paritaris (la meitat dels jutges han de ser francòfons, mentre que l’altra meitat han de ser neerlandesos) i on algunes places de jutges han de ser, forçosament, per a jutges bilingües; pel que fa a la relació amb els ciutadans, aquests tenen el dret d’opció lingüística en tot el territori, és a dir, que si un ciutadà vol emprar el francès en les seves intervencions orals en un procediment judicial que té lloc en regions de parla neerlandesa, els tribunals faciliten un intèrpret; per últim, en l’àmbit penal les garanties del ciutadà estan encara més reforçades.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Col·laborar amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per tal de millorar les dades d’ús del català a la Justícia, així com insta a posar a disposició dels òrgans judicials tots els mitjans necessaris per a assolir aquest objectiu, en col·laboració amb el poder judicial.
2. Millorar el seguiment de les estadístiques d’ús del català, tant orals com escrites, incloent-hi dades disgregades per partits judicials i per cada jutjat i per totes les jurisdiccions i també l’ús que en fa la Fiscalia i les dades del registre de demandes al portal eJustícia.
3. Elaborar un informe anual sobre vulneracions drets lingüístics dels ciutadans catalans als tribunals, registres, notaries i registres de la propietat, mercantil i de béns mobles. Publicar l’informe i enviar-lo als organismes responsables de la prevenció d’aquestes conductes.
4. Reprendre el pla de foment del català al torn d’ofici, en conveni amb els Consells catalans de col·legis d’Advocats i Advocades i de Procuradors i Procuradores.
5. Proposar de nou a les Corts espanyoles la modificació de l’article 231 de Llei Orgànica del Poder Judicial per sol·licitar que la ciutadania tingui dret a la tramitació dels procediments judicials en català així com dels articles 431, 483, 521 i 530 de la mateixa llei, per sol·licitar que el coneixement del català (i l’occità, en el cas de la Vall d’Aran) sigui un requisit per a jutges/esses, magistrats/ades, fiscals, lletrats/des de l’Administració de Justícia i personal al servei de l’Administració de Justícia amb, si s’escau, un període d’adaptació no superior a sis mesos.
6. Autoritzar la convocatòria de places funcionarials als diferents cossos de l’Administració de Justícia sobre els quals la Generalitat té competència només quan s’hagi assolit una millora substancial del nombre de places en què la capacitació lingüística estigui garantida.
7. Cooperar amb les universitats catalanes per assegurar que l’oferta docent garanteix la possibilitat de cursar els graus de Dret i Relacions Laborals plenament en català així com els diferents postgraus jurídics, en especial el màster d’accés a l’advocacia.
8. Garantir l’existència de manuals jurídics actualitzats en llengua catalana.
9. Elaborar un pla d’actuació que inspeccioni que les notaries, els registres de la propietat, mercantil, de béns mobles i també les entitats financeres ofereixen de manera clara als clients en quina llengua volen tramitar els diferents documents i no condicionen la tria lingüística. El pla hauria d’incloure mesures correctores dels possibles incompliments.
10. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de promoure una reforma legal que protegeixi el dret d’opció lingüística en tots els processos.
11. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de promoure que la publicació de les normes al BOE sigui simultània en castellà i en català i inclogui la publicació de versions consolidades de totes les normatives també en català, revertint el decalatge de gairebé 6 mesos entre la publicació en castellà i la publicació en català.
12. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de formar i sensibilitzar els funcionaris, tant de l’Estat com del Poder Judicial i de la Generalitat, en el coneixement de totes les llengües oficials i dels drets lingüístics. A aquest efecte, convé assegurar el compliment dels protocols de respecte del dret d’opció lingüística
13. Interlocutar amb el govern de l’Estat per assegurar que els òrgans jurisdiccionals situats fora del domini lingüístic que coneixen de recursos d’apel·lació, cassació o de procediments judicials per raó de matèria a la ciutadania o persones jurídiques residents a Catalunya garanteixin els mateixos drets lingüístics que els tribunals situats en territori català.
14. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de promoure que l’Escola judicial ofereixi la seva formació també en llengua catalana tant a nivell oral com de materials escrits.
15. Proposar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reiteri una vegada a l’any, tal com es va fer el 2014, que no es poden vulnerar els drets lingüístics.

Palau del Parlament, 23 de gener de 2019
Susanna Segovia Sánchez Elisenda Alamany Gutiérrez
Portaveu del GP CatECP Diputada del GP CatECP
Joan Josep Nuet i Pujals
Diputat del GP CatECP