El Bloc de Joan Josep Nuet

23 febrer 2018
by Nuet
0 comments

Sobre les recents condemnes a l’Estat Espanyol contra els Drets Fonamentals, per la llibertat d’expressió i per la derogació de la Llei Mordassa

En defensa de la llibertat d’expressió i per la derogació de la Llei Mordassa

Comunicat de Catalunya en Comú Podem sobre les recents condemnes a l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals

Davant les recents condemnes a l’Estat espanyol que fan retrocedir en drets fonamentals a tota la ciutadania, Catalunya en Comú Podem es reafirma en la defensa de la llibertat d’expressió i reclama la derogació definitiva de la Llei Mordassa.

El 2017 va ser un any d’atemptats flagrants contra les llibertats democràtiques a l’Estat espanyol, especialment la llibertat d’expressió, tal com confirma l’informe del 22 de febrer d’Amnistia Internacional: Europa, peligrosamente desproporcionado. Desenes de persones van ser processades i 20 van ser declarades culpables per “enaltiment del terrorisme” i “humiliació a las víctimes” en xarxes socials, segons l’ONG. El document recull, entre d’altres casos, el de Cassandra Vera, la tuitaire que va ser condemnada a un any de presó pels seus acudits sobre Carrero Blanco. A més a més, l’informe també detalla com periodistes i ciutadans van ser sancionats per la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa.

Aquest context absolutament regressiu en matèria de drets civils que confirmava Amnistia Internacional es feia extensiu a la limitació de protestes pacífiques, recordant les càrregues policials de l’1 d’octubre a Catalunya, així com l’excessiva i desproporcionada presó preventiva de líders de la societat civil com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, acusats de sedició.

El darrer episodi d’aquesta vulneració de drets humans va succeir el 20 de febrer de 2018 quan el Tribunal Suprem condemnava a tres anys i mig de presó el raper Josep Miquel Arenas Beltrán, conegut com Valtonyc, per les seves cançons crítiques amb la monarquia. Valtonyc haurà d’entrar a presó per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la Corona per deu cançons de l’àlbum Residus d’un poeta, deu temes més de Mallorca es Ca nostra i, per últim, dues cançons més que van ser publicades a Youtube amb el títol de Marca España i El Fascismo se cura muriendo.

El mateix 20 de febrer, la jutgessa Alejandra Fontana, de Collado Villalba (Madrid), demanava la retirada del llibre Fariña, de Nacho Carretero, que aprofundia sobre el narcotràfic a Galícia. La retirada cautelar del llibre era a petició de l’exalcalde d’O Grove (Pontevedra), José Alfredo Bea Gondar, qui va demandar el gener a Carretero i l’editorial Libros del KO per una suposada vulneració del seu dret a l’honor, ja que apareixia en dues ratlles del llibre.

Així mateix, el 21 de febrer la galeria d’art ARCO instava a Santiago Sierra a retirar 24 fotografies de l’exposició que duia per títol Presos políticos en la España Contemporánea, en la que apareixien fotografies pixelades d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Cuixart, així com els joves detinguts per agressió a dos guàrdies civils a Altsasu, Navarra.

Aquesta vulneració de drets tan fonamentals tenen el seu origen en la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, que vulnera drets tan fonamentals com el dret a la no-discriminació per ideologia política, mitjançant el Registre Central d’Infraccions per a la Seguretat Ciutadana; el dret de defensa i la presumpció d’innocència; el principi de seguretat jurídica; el dret fonamental del dret a la intimitat o la llibertat personal; el dret a la informació i a la llibertat d’expressió.

Malgrat el Congrés dels Diputats el 21 de març de 2017 va aprovar la Derogació de la Llei aprovada en solitari pel Partit Popular amb majoria absoluta el 2015, el tràmit de la seva derogació ha quedat bloquejat per la Mesa del Congrés, on PP i Ciudadanos hi tenen majoria.

Per aquests motius, Catalunya en Comú Podem reclama que es desbloquegi de manera urgent la derogació definitiva de la Llei orgànica 4/2015 de Seguretat Ciutadana, i demana l’absolució del cantant Josep Miquel Arenas Beltrán, condemnat a 3 anys i sis mesos de presó.

Així mateix, Catalunya en Comú Podem crida a participar a la “concentració per la llibertat d’expressió i l’amnistia total de les preses polítiques i encausades” que se celebrarà aquest divendres a les 18 hores a la Plaça de Catalunya.

17 febrer 2018
by Nuet
0 comments

Un dels darrers articles compartits amb Jaume Botey, conjuntament amb David Companyon “L’Estat Espanyol ha embogit”

L’Estat espanyol ha embogit

Davant del clam insistent a Catalunya pel referèndum l’Estat respon amb violència, detencions i intervenint la Generalitat, i una gravíssima violació de les garanties democràtiques d’un Estat de Dret. Són clares manifestacions de debilitat o que hagi embogit.

L’ús partidista que el PP ha fet durant tants anys de les institucions de l’estat en benefici propi, se li gira finalment en contra. Hem dit prou. En contrast, les institucions catalanes, intervingudes i humiliades, poques vegades com ara han rebut un suport tan majoritari de la població.

Volem reflexionar, a tan pocs dies del referèndum, de dos factors importants que creiem que condicionen el moment actual.

Primer, sobre el pacte de la transició.

Una negativa tan continuada de més de set anys i una reacció tan desproporcionada fa sospitar que l’objecte de conflicte va més enllà de la negativa a la celebració del Referèndum. Que estem davant l’esfondrament del que fou el pacte de la transició.

La transició, i la seva cristal•lització, la Constitució, foren el resultat d’un “pacte” en el qual els poders fàctics del franquisme –judicial, militar, polític, econòmic, financer, agrari, eclesiàstic, de seguretat, l’energètic, mitjans de comunicació etc- van acceptar un canvi en les formes “para que todo cambie y que todo siga igual”. Que ha garantit estabilitat i creixement durant anys. Es pactà la monarquia com a clau de volta del sistema, i els militars imposaren l’article 2. sobre “la indivisible unidad de España”. Sobre aquesta estructura es va construir la mitologia de “la transición ejemplar”.

Però això ha fet fallida i aquesta fallida ha posat de manifest que els poders de l’Estat estan a les mateixes mans que abans i que funcionen amb els mateixos criteris que abans.

– que els poders econòmics mai s’havien cregut allò de l’estat del benestar. La gestió de la crisi ha provocat un increment escandalós de les distàncies socials, s’ha imposat una reforma laboral que retalla conquestes que semblaven definitives, han augmentat els desnonaments etc.
-que en l’ordre polític s’ha deteriorat l’essència de la democràcia, la distinció entre els poders de l’Estat.
– que la història que s’ha explicat és falsa, la van escriure els guanyadors. Avui encara queden milers de morts a les cunetes amb l’explícita voluntat que quedin tancades per sempre.
– que el creixent moviment republicà qüestiona el Model d’Estat i que la monarquia ha perdut l’autoritat moral i la capacitat d’arbitratge.
– que la solució en el problema territorial la decisió del “cafè para todos” s’ha mostrat injusta i un niu d’enfrontaments.

I així en tantes altres dimensions. La transició va garantir que la oligarquia franquista pogués seguir determinant el futur.

De manera indirecta, amb el Referèndum es posen sobre la taula els principals fonaments sobre els que s’ha construir aquesta democràcia espanyola. I és obvi que aquests sectors faran tot el possible per impedir-ho.

Segon, sobre els condicionants de les esquerres.

La lluita per un món millor té moltes vessants: drets socials, de gènere i feminisme, de medi-ambient, de pau, del dret a la llibertat individua, de pluralisme en la manera de pensar, drets col•lectius, drets de les nacions. Contemplar la complexitat de la persona a l’exercici només d’una d’aquests drets és reduccionista.

Al llarg de la seva història, les esquerres, o algunes esquerres, per una lectura unilateral dels clàssics, han tingut dificultats per assumir els valors dels nous moviments socials que anaven apareixent: feminisme, ecologia, diàleg amb cristians, pacifisme, objecció de consciència, etc. És un error greu contraposar Drets Socials (laborals i els que corresponen a l’estat del benestar) a l’exercici del dret ala llibertat col•lectiva. La dignitat de la persona és un tot, indivisible.

Igual que al llarg de la història, a la crítica al model capitalista, l’esquerra ha incorporat com a patrimoni noves formes d’emancipació (feminisme, ecologia o pau) ara és hora de sentir com a propi el valor de l’emancipació com a poble.

El que passa ara a Catalunya no és un fet de la “burgesia”, és un fet sociològicament transversal. La defensa de la democràcia i participació és un fet transversal. I la defensa de la identitat de Catalunya com a nació és també un fet transversal que comparteix gent de diferents classes socials, ideologies, procedències i edat. Llegir el que passa a Catalunya com una manipulació de la dreta és resultat de prejudicis atàvics que no corresponen a la realitat.

Jaume Botey, Joan Josep Nuet i David Companyon

16 febrer 2018
by Nuet
0 comments

A Jaume Botey, tu ja no hi ets, Miquel Martí Pol

En record de Jaume Botey

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.

Miquel Martí i Pol

6 desembre 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Entrevista a el Punt-Avui “No participarem en un Govern per fer la independència ni per blanquejar el 155”

Entrevista a el Punt-Avui “No participarem en un Govern per fer la independència ni per blanquejar el 155”

header_nuet_catalunya_comu_podem

JOAN JOSEP NUET NÚMERO 5 A LA CANDIDATURA DE CATALUNYA EN COMÚ-PODEM PER BARCELONA I LÍDER D’EUIA
“Puigdemont, a partir del 21-D, s’ha acabat”
“La CUP ha estat el partit que més ha cremat el terme procés constituent a Catalunya”

“Per ser independentista no s’ha de ser de la CUP o ERC, també es pot ser dels comuns”

“No participarem en cap govern per fer la independència ni per blanquejar el 155”

Joan Josep Nuet és el número 5 a la llista dels comuns per Barcelona Foto: JOSEP LOSADA.
Joan Josep Nuet és el número 5 a la llista dels comuns per Barcelona Foto: JOSEP LOSADA.
EMILI BELLA – BARCELONA
El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, número 5 a la llista dels comuns per Barcelona, continua acusat en la macroquerella contra el procés pel seu paper com a secretari tercer de la mesa del Parlament.

El president hauria de tornar aviat?
El president haurà d’acabar tornant. El debat que hi ha ara és quan torna, no si torna. A més, el president, a partir del dia 21, s’ha acabat, perquè ell s’ha presentat a les eleccions i al febrer hi haurà un nou govern. Ara ja és expresident però al febrer ho serà d’una forma profunda.
Hi pot haver dos presidents legítims?
És claríssim que no. Puigdemont al mes de febrer no serà res. Jo crec que no serà president, que no serà conseller i que no serà diputat. T’imagines Puigdemont fent de conseller o de diputat? No serà res. Estem inflant un globus de nou que produeix en curt l’activació d’uns sentiments, però que a mitjà i a llarg termini és insostenible i, per tant, d’alguna forma estem enganyant la gent. Ho dic amb molt respecte, ell ho sap: hem tingut una relació cordial i sincera. Però realment està inflant un globus que no pot sostenir.
Però és candidat, dependrà del resultat electoral.
És candidat, però no pot ser president, perquè quan torni anirà a la presó i s’hi estarà mesos. El país no pot anar darrere de Puigdemont, ha de ser al revés. Cal un període d’estabilitat que no ve del discurs que està fent el president, sinó del que fem nosaltres, que ja ha ocupat la centralitat de la campanya. Aquestes eleccions, des del punt de vista de la influència política, ja les hem guanyades. ERC està anant al nostre discurs i el PSC també, que són els dos grans actors que s’han de posar d’acord. I no es posaran d’acord si nosaltres no hi som al mig.Ara bé, no participarem en cap govern que respongui a gestionar un bloc contra l’altre, no participarem en un govern per fer la independència ni per blanquejar el 155.
Equiparen el 155 i la DUI?
No. Hem posat molta més crítica, molta més, a denunciar el 155 que a criticar la DUI, però les dues coses són errors que es retroalimenten. El 155 va ser més dur i va tenir més suports al Senat i en la societat espanyola gràcies a la DUI.
Es pot ser equidistant entre Miquel Iceta i Oriol Junqueras?
No som equidistants; tots dos formen part del país i nosaltres també. Ser equidistant seria construir una cosa sense ells, al marge. Estan construint blocs per separat. El Miquel està esperant tenir el suport del PP i Ciutadans, i Junqueras, el de Junts per Catalunya i la CUP. Si guanya amb majoria absoluta un d’aquests dos blocs, la crisi catalana es perpetua i anem a eleccions de nou en un període que no serà llarg. El país s’enfonsarà i les conseqüències que tindrem seran pitjors que les actuals. L’única forma de trencar això és amb un govern transversal.
Necessàriament amb el PSC?
Ha d’estar format per independentistes i no independentistes.Evidentment, al PP i Cs no els comptem per a un govern, i veig la CUP amb poca voluntat de col·laborar. Al contrari, està esperant si hi ha un govern que no desenvolupa la República per anar a rebentar-lo. Aquests extrems, la CUP, Cs i PP, no els veig en un govern amb nosaltres; els altres components, és possible.
Voldria tornar a la mesa?
Sí, és una possibilitat. La persona del grup parlamentari que hi optarà seré jo, igual com Xavier Domènech serà el president del grup i Elisenda Alamany, la portaveu. És una cosa que tenim acordada.
Reivindica l’experiència de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) o més val girar full?
Hem de dimensionar què ha estat CSQP en la petita història d’aquests temps. Ha format part d’una fase de repensar l’esquerra catalana com a conseqüència del 15-M. Ha ocupat un paper que té importància, però no era una fase definitiva, era una prova en aquesta fase de construcció. De proves n’hi ha hagut diverses, a les europees vam anar separats, després van venir les municipals, amb el triomf de BComú, posteriorment hi va haver En Comú Podem amb les dues victòries electorals a les espanyoles i ara estem en la fase de Catalunya en Comú. És una llarga fase des del 2014 fins al 2017, tres anys en què s’han estat fent proves, invents, en el bon sentit de la paraula. Al final, Catalunya en Comú és un producte més afinat. Però perquè pugui existir, han hagut d’existir abans unes proves que han anat millor i altres, pitjor. Les proves no són dolentes, formen part de l’èxit. Part de l’èxit de Catalunya en Comú és també l’experiència de CSQP. Jo reivindico aquest llegat que està incorporat a Catalunya en Comú.
Per què En Comú Podem rebutja que els independentistes s’afegeixin al recurs al Tribunal Constitucional contra el 155?
Nosaltres també som independentistes: en la nostra base política i electoral, un terç també és independentista. Per ser federalista no s’ha de jurar damunt del document de Granada del PSOE i per ser independentista no s’ha de ser de la CUP o ERC, també es pot ser dels comuns. Però ens neguem que tingui premi una determinada gestió de la fase final del procés que va ser horrorosa. Les polítiques de JxSí en determinades fases del procés són part del problema, no la solució, i no podem donar cap missatge públic que aquestes polítiques es repetiran. Com que nosaltres no estem vinculats al 155, podem dir moralment més vestits que d’altres que necessitem que tothom sàpiga que es van equivocar. Perquè ells ho han dit amb la boca petita. Igual que el PSC ha de reconèixer que Catalunya no té futur sense dret a decidir, ERC i el PDeCAT han de reconèixer que la unilateralitat ens ha portat a una derrota que pot ser històrica i que ara hem d’arreglar el que ells van malmetre.
El procés constituent del qual són partidaris, no equival a unilateralitat?
No té per què. Nosaltres tenim al programa una agenda constituent, que vol dir definir el país que volem i després el seu encaix respecte altres pobles. Vam cremar una comissió d’estudi de procés constituent per les presses polítiques i el curtterminisme de la CUP, especialment, i de JxSí. La CUP ha estat el partit que més ha cremat el concepte procés constituent a Catalunya. Quan parlo dels errors del procés, la DUI n’és un, però n’hi ha més: cremar el concepte procés constituent. La CUP parla de la Catalunya popular, però no la de Bellvitge, ni la de Nou Barris, barris obrers i populars on el procés no hi entra. És una anomalia política de primer odre tan preocupant com l’autoritarisme de l’Estat, perquè consolida una Catalunya dual. Aquest és el primer problema que tenim.
ERC també hi vol arribar, a aquests barris, tothom hi vol arribar.
Sí, hi vol arribar però com el conqueridor, dient-los quin és el camí i per convertir-los a la religió correcta; quan és al revés: hem d’anar a aquests barris a escoltar, no a dir-los quina és la veritat. Aquests barris són catalans, saben el que volen i la seva vida és molt dura. Sí, a la nit veuen Telecinco i no llegeixen premsa i possiblement a casa seva no tenen internet, però s’aixequen a les cinc del matí per anar a treballar o potser no tenen feina. Aquesta Catalunya hauria de palpitar pel procés, però al contrari, en alguns llocs han penjat la bandera borbònica al balcó perquè el que han rebut del procés són males impressions, se senten exclosos i maltractats perquè no se’ls inclou com a catalans. La seva identitat no la canviaran perquè algú vagi a aquell barri i els alliçoni. Jo parlo des de dins del procés, soc fill de Reus, on el procés és al centre. El que se’ls vol vendre amb la idea d’eixamplar la base de l’independentisme és un gravíssim error.

27 novembre 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Avui Xavi Domènech ha presentat “Una nova agenda per a Catalunya” Aquí la nota de premsa d’aquesta presentació

Avui Xavi Domènech ha presentat “Una nova agenda per a Catalunya” Aquí la nota de premsa d’aquesta presentació

LLENGUA CATALANA

Xavier Domènech: “A Catalunya cal un Nou Acord polític, social i nacional que obri un marc constituent”
27-11-2017

El candidat de CatECP aposta també per més autogovern i una relació bilateral amb l’Estat, aconseguir sobiranies com una Hisenda pròpia, i un Pacte de Claredat que defineixi com dur a terme el referèndum

Un Nou Acord català. Aquesta és la proposta que ha llançat avui el candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya en Comú – Podem (CatECP), Xavier Domènech, durant l’entrevista que li ha fet la periodista Milagros Pérez Oliva al centre cívic Parc Sandaru. “A Catalunya cal un Nou Acord polític, social i nacional que obri un marc constituent de reconeixement dels drets socials i civils”, ha dit Domènech, que ha subratllat que a Catalunya hi ha una àmplia majoria social “que vol decidir el seu futur i que sap que l’estat autonòmic per l’encaix de Catalunya no serveix”. Hem de poder construir un Nou Acord des d’aquestes amplíssimes majories”, ha insistit.

Entre altres aspectes, Domènech ha plantejat com a elements d’aquest acord una “Hisenda pròpia i solidària per solucionar el problema del finançament”. També “un reconeixement vinculant dels drets socials, ambientals i econòmics”, “blindar el model lingüístic i educatiu” i fer “una aposta clara per una nova arquitectura institucional des del municipalisme, que és des d’on es practica la democràcia real”. “El Nou Acord hauria de ser aprovat per una àmplia majoria de Catalunya, mai més ens hem de deixar mig país enrere”, ha dit Domènech en referència als fulls de ruta que ens han dut a ” una unilateralitat que no és només és una estratègia fracassada, sinó que s’ha fet contra la meitat de Catalunya”.

Domènech ha explicat que CatECP seguirà treballant per la celebració d’un referèndum acordat per assegurar les màximes garanties democràtiques, que interpel·li a les majories i tingui reconeixement internacional. Per a aconseguir-ho, ha interpel·lat a totes les forces democràtiques a unir-se mitjançant un “Pacte de Claredat” a Catalunya que concreti aspectes com “com ha de ser el referèndum i quin procediment de realització i implementació ha de tenir” per tal d’assolir “legitimitat”. Paral·lelament, s’ha compromès a impulsar una Llei de Claredat al Congrés dels Diputats que permeti la realització del referèndum.

19 novembre 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Letra de la canción “Todo cambia” cantada por Mercedes Sosa y compuesta por el chileno Julio Nunhauser

Letra de la canción “Todo cambia” cantada por Mercedes Sosa y compuesta por el chileno Julio Nunhauser

CdC 7
Todo cambia
Mercedes Sosa

Cambia lo superficial
Cambia también lo profundo
Cambia el modo de pensar
Cambia todo en este mundo
Cambia el clima con los años
Cambia el pastor su rebaño
Y así como todo cambia
Que yo cambie no es extraño
Cambia el mas fino brillante
De mano en mano su brillo
Cambia el nido el pajarillo
Cambia el sentir un amante
Cambia el rumbo el caminante
Aúnque esto le cause daño
Y así como todo cambia
Que yo cambie no es extraño
Cambia todo cambia
Cambia todo cambia
Cambia todo cambia
Cambia todo cambia
Cambia el sol en su carrera
Cuando la noche subsiste
Cambia la planta y se viste
De verde en la primavera
Cambia el pelaje la fiera
Cambia el cabello el anciano
Y así como todo cambia
Que yo cambie no es extraño
Pero no cambia mi amor
Por mas lejo que me encuentre
Ni el recuerdo ni el dolor
De mi pueblo y de mi gente
Lo que cambió ayer
Tendrá que cambiar mañana
Así como cambio yo
En esta tierra lejana
Cambia todo cambia
Cambia todo cambia
Cambia todo cambia
Cambia todo cambia
Pero no cambia mi amor
Compositors: Julio Numhauser

5 octubre 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Editorial de La Realitat de Comunistes; Unidad en defensa de las instituciones catalanas

Editorial de La Realitat de Comunistes; Unidad en defensa de las instituciones catalanas

Unidad en defensa de las instituciones catalanas
Editorial de www.realitat.cat, órgano de expresión de Comunistes de Catalunya
5 de octubre de 2017

Cataluña ha vivido en los últimos días una movilización popular sin precedentes en defensa de la democracia y el derecho a la autodeterminación. Ha sido una movilización de dimensiones gigantescas, absolutamente unitaria y transversal, que ha unido a personas de sectores sociales muy variados, a organizaciones sociales y políticas muy diferentes, a personas partidarias de la independencia y a muchas otras que, sin serlo, se han sentido apeladas a movilizarse en defensa de valores fundamentales y como muestra de rechazo a la intransigencia y la represión del Estado.

La victoria de la organización popular

La jornada del 1 de octubre y el paro de país del día 3 marcan un importante hito de la sociedad catalana, después del cual ya nada volverá a ser lo mismo. Ciertamente, la pluralidad y diversidad de esta movilización han sido determinantes para su éxito. Todas las personas y organizaciones que han participado, lo han hecho desde la legítima subjetividad de sus convicciones, en el marco de estrategias políticas muy diferentes y, incluso, opuestas en ciertos aspectos centrales. Todas, sin embargo, compartían un conjunto mínimo de principios sobre los que ha sido posible forjar esta positiva unidad.

El éxito de la movilización supone una victoria del pueblo de Cataluña en su conjunto, una victoria moral, pero también organizativa y política. Supone el reconocimiento internacional de la existencia de una “cuestión catalana” y pone en evidencia la escasa calidad democrática del sistema institucional español. Ha supuesto colocar Cataluña como vanguardia y referente de las luchas populares y democráticas del mundo, una posición que hay que administrar con cuidadosa responsabilidad.

La reacción del Estado sólo ha sido la represión

En respuesta a este movimiento, España sólo ha reaccionado con represión. Primero con la instrumentalización de los tribunales y los medios de comunicación de masas, después con la utilización de las fuerzas policiales para la represión de la ciudadanía organizada. Ésta no ha sido sólo la respuesta de un gobierno reaccionario puntual, sino la de todo el aparato de un Estado absolutamente cohesionado en su posicionamiento contrario al diálogo.

Ha sido el gobierno del Partido Popular el que ha dado la orden de reprimir, pero lo ha hecho con el apoyo de una parte importante de la oposición parlamentaria y con la absoluta complicidad del resto de poderes. El PSOE, sólo ha sido capaz, hasta el momento, de cuestionar la conveniencia y la proporcionalidad de la represión y los únicos posicionamientos contrarios han llegado de Izquierda Unida y de Podemos, así como de las fuerzas políticas nacionalistas vascas y gallegas.

El conflicto ha sacado a la luz de manera abierta a la extrema derecha franquista latente. Por si todo esto fuera poco, el ciclo represivo ha culminado con un discurso de Felipe VI completamente cerrado a cualquier diálogo, que niega la existencia de Cataluña como sujeto político y legitima cualquier represión para garantizar el marco constitucional del régimen.

La fría reacción de una UE en descomposición

Aunque los medios internacionales han hecho un amplio eco de la represión policial durante la jornada del 1 de octubre y ésta ha sido rechazada de forma unánime,todo ello no ha hecho variar ni un poco la posición de la UE y de la mayoría de Estados de la comunidad internacional. Este sigue siendo un problema interno de España que debe resolverse en el marco constitucional, para el imperialismo otanista.

Las esperanzas de que la represión desencadenara una condena hacia España y forzara una intervención de la UE en defensa de al derecho a la autodeterminación de Cataluña, no se han visto satisfechas. La UE se ha revelado como lo que es, un instrumento del imperialismo financiero para la opresión de los pueblos. No es de esperar que esta actitud varíe, ni siquiera si la represión aumenta.

La UE cuenta actualmente entre sus miembros y entre sus aliados preferentes con numerosos Estados de escasa calidad democrática, caracterizados por su talante represivo, como Polonia, la República Checa, Turquía o Ucrania. Para el imperialismo, es sostenible y preferible una España represiva que garantice el desarrollo del sistema capitalista y la correcta aplicación de las políticas especulativas.

La posición de la UE se explica también por su crisis interna, arrojada a una fase descomposición difícilmente reversible. El Brexit, el ascenso de la extrema derecha y del euroescepticismo son sólo algunas manifestaciones visibles de este dinámica que ya está en marcha. La emancipación nacional de Cataluña, en un proceso de profundización democrática y social, sólo aceleraría esta descomposición y podría tener otras consecuencias indeseables para la UE. Al mismo tiempo, la crisis de la UE es un síntoma de una transformación más profunda: el hundimiento de la hegemonía occidental y el ascenso de una nueva multipolaridad que tiene su eje principal en el continente asiático.

Unidad en defensa de las instituciones catalanas

La situación actual tiene una salida compleja. Por un lado tenemos el Estado español, no al pueblo español, sino al Estado como estructura, un régimen tiránico y corrupto, surgido de las migajas de la dictadura franquista, que nunca ha llegado a ser una auténtica democracia, que camina con botas militares y que sostiene su legitimidad en la violencia y la opresión. Un Estado dirigido por un gobierno reaccionario y corrupto, que no cree en la democracia y instrumentaliza todas las instituciones políticamente con total impunidad. Un Estado que lanza a unos cuerpos policiales con brutalidad contra la población civil y pacífica.

Por otro lado, tenemos a Cataluña, un pueblo trabajador hecho de personas trabajadoras. Un pueblo explotado durante siglos por regímenes tiránicos y corruptos, un pueblo unido por una lengua, sino por dos, por una cultura y por una conciencia colectiva. Un pueblo que dispone de un proto-estado: con un parlamento soberano, con un gobierno propio, con un tribunal supremo y un código civil específico, con un cuerpo policial nacional, con un rico y activo tejido social. Un pueblo con voluntad de ser. Un pueblo indignado, un pueblo alzado, un pueblo sublevado que ha escogido de guía la persistencia. Un pueblo que, en el fondo, no está solo en su lucha porque cuenta con una gran solidaridad entre las clases populares de todo el Estado, víctimas de la misma opresión.

Todo parece indicar que la voluntad de los poderes del Estado es atacar al conjunto de instituciones catalanas, al amparo de una legislación que está específicamente diseñada para evitar cualquier intento de secesión y gracias al pretexto que le proporciona, a su entender, el movimiento soberanista catalán. No existen elementos para pensar que estén dispuestos a negociar una salida pactada o un referéndum, cuando son perfectamente conscientes de que la correlación de fuerzas interna y externa les deja mucho margen para la ofensiva y para la represión. Al contrario, han demostrado tener la convicción de que el único perdedor de esta batalla puede ser el pueblo de Cataluña.

En este sentido, la posibilidad de una Declaración Unilateral de Independencia que intentara legitimarse en la validez del referéndum del 1 de octubre, otorgaría al régimen un pretexto perfecto para ascender el nivel de su ofensiva represiva. La actuación judicial previa y la brutal represión policial durante la jornada de votación no han invalidado la legitimidad de la movilización, pero si que arrebataron cualquier posibilidad de que el resultado fuera reconocido como válido por la comunidad internacional.

Así, la estrategia unilateral ha topado con un muro que resulta insuperable con la actual correlación de fuerzas. No sólo eso, sino que el éxito de la movilización masiva de estos últimos días ha despertado una reacción muy amplia que podría llegar a amenazar las instituciones catalanas. Ciertamente, existe dentro del independentismo un sector importante que considera que el peor escenario de represión es la mejor oportunidad para la independencia efectiva, pero estos planteamientos ignoran de manera irresponsable la experiencia de lucha del pueblo de Euskadi.

En este contexto, se impone la unidad en la defensa de los valores democráticos y las instituciones catalanas, unas instituciones que unen y representan a una amplia mayoría popular y que conforman un consenso mayoritario en torno a principios republicanos y antifascistas, el reconocimiento de Cataluña como sujeto nacional y la defensa del ejercicio del derecho a la autodeterminación. Se impone la profundización en las alianzas del movimiento popular catalán con el resto de movimientos populares que luchan por la ruptura democrática y la superación del régimen del 78. Se impone, en definitiva, la profundización en los procesos constituyentes que pueden hacer posible esta ruptura. La viabilidad de la República Catalana que defendemos está estrechamente vinculada al desarrollo de un proceso de ruptura en el conjunto del estado.

La emancipación nacional de Cataluña es inseparable de la emancipación social de la clase trabajadora y las clases populares que conforman la mayoría de la ciudadanía. Una ciudadanía mayoritariamente precarizada y abocada a la pobreza asalariada, como consecuencia de políticas activas de desindustrialización, deslocalización y privatización de recursos públicos. Esta emancipación es un objetivo que solicita de una estrategia de profundización democrática a largo plazo y, a pesar de que a alguien le cueste aceptarlo, también de una estrategia de confrontación de clase.

18 setembre 2017
by Nuet
Comentaris tancats a El futur truca a la porta, obrim? o cal esperar? “Viure el moment, construir el futur; ara Catalunya”

El futur truca a la porta, obrim? o cal esperar? “Viure el moment, construir el futur; ara Catalunya”

Viure el moment, construir el futur; ara Catalunya
Els moments que viu el país poden ser per alguns preocupants, en el sentit que tot està canviant massa de pressa i, pot ser, enyoren l’estabilitat del passat. No es el meu cas, crec que estem construint avui amb les nostres actituds i les nostres decisions la Catalunya que truca a la porta.
Massa temps hem patit un sistema polític, econòmic, social, territorial i democràtic en que tot era predicible, en el seu dia superador d’una de les dictadures mes sanguinàries d’Europa però amb el temps cotilla de tants anhels i esperances de pobles i classes populars. Ara toca dissenyar el futur, toca constitutivament repensar un esdevenir que els grans poders polítics i econòmics ja havien decidit per nosaltres. I si, es el moment de tenir somnis, si somnis d’aquells que tant de temps ens van dir que tenien que quedar al calaix i que eren impossibles.
Sempre tindrem temps d’acceptar una mica d’aigua al vi si les correlacions de forces ens ho imposen, els nostres pares i avis saben bé que pot aigualir-se la utopia, però, que no siguem nosaltres, que no siguin els nostres els que comencin amb la cantarella de que no toquem de peus a terra.
Ara toca liderar el canvi, no frenar-lo, ara toca sortir al carrer, no quedar-se a casa, ara toca proposar no dir no tantes vegades com preguntes ens facin. A Amèrica Llatina van contemplar com partits teòricament revolucionaris van observar els canvis més espectaculars als seus països en dècades, per la tele. No ens quedem amb el dit mirem la lluna i seguim les passes que Joan Fuster ens va ensenyar per entendre en temps moderns com es construeix la nova hegemonia “la política o la fas o te la fan”.CdC 2

10 setembre 2017
by Nuet
Comentaris tancats a COMUNISTES DE CATALUNYA DAVANT DE L’1 D’OCTUBRE

COMUNISTES DE CATALUNYA DAVANT DE L’1 D’OCTUBRE

image
COMUNISTES DE CATALUNYA DAVANT DE L’1 D’OCTUBRE
A la reunió del Comitè Central del Partit del 7 de juliol va aprovar-se aquest posicionament que s’ha referendat a la llum dels esdeveniments al Comitè Executiu el 8 de setembre.
El Congrés ha revalidat l’aposta dels i les comunistes per la política de la República Catalana Lliurement Federada en el projecte de la República Federal Plurinacional dels pobles d’Espanya, que significa una aposta per la ruptura democràtica amb el Règim del 78 i el desenvolupament de processos constituents a Catalunya, Espanya i Europa que els volem coordinats i d’efectes multiplicadors els uns en els altres.
El nostre espai polític és la fotografia de la Catalunya real que fa compatibles identitats nacionals diverses, reforçant els drets de ciutadania i els valors de classe, i lluny que aquesta pluralitat representi divisió o indefinició, constitueix la riquesa amb la qual cal construir un Full de Ruta alternatiu al que lidera la dreta catalana i que representi especialment els interessos de les classes populars.
El Partit referma la defensa del Dret d’Autodeterminació del poble de Catalunya i creu que les condicions objectives per la seva realització han arribat i que les institucions catalanes compten amb la legitimitat democràtica per fer-lo efectiu.
L’única manera d’exercir aquest dret és a través d’un Referèndum efectiu que compti amb totes les garanties democràtiques perquè el poble pugui expressar lliurement la seva opinió. Aquest referèndum a més d’expressar l’opinió veritable del poble de Catalunya s’ha de desenvolupar en condicions democràtiques perquè pugui ser acceptat pel conjunt del poble independentment del resultat que manifesti.
Per Comunistes de Catalunya no són les prohibicions o sancions del Govern del PP i dels seus instruments judicials polititzats (TC i fiscalies) el problema, ja que un projecte revolucionari és consubstancial a la ruptura de l’ordre constituït, el nostre afany és mantenir la cohesió de la classe i la unitat popular (un sol poble) entorn aquest procés i això és el que ens fa posicionar tàcticament respecte a les concrecions i el seu calendari.
Comunistes de Catalunya denuncia les visions polítiques que neguen el dret d’autodeterminació al poble de Catalunya, denuncia la lectura recentralitzadora del text constitucional del 78 que ja permetria un referèndum ara, però recorda, que tant el cop reaccionari que va significar la sentència del TC contra l’Estatut referendat en referèndum pel poble de Catalunya (2006) com la reforma exprés del mateix per introduir-hi preceptes neoliberals de gestió econòmica ( 2011), demostren la necessitat de superar aquest marc constitucional des dels àmbits econòmic i social, democràtic i territorial.

Així doncs i tot recordant el nostre mandat en forma constituent de la República Catalana com l’encaix fraternal en el projecte plurinacional de la República Federal diem:

• Les condicions per reconèixer la jornada de l’1 d’Octubre com un referèndum d’autodeterminació efectiu no es donen, especialment per la manca d’inclusió en el mateix d’una part substancial de la societat catalana que pensa que només la visió independentista està expressada en el referèndum anunciat pel Govern de Catalunya. La unilateralitat respecte al Govern del PP per nosaltres no és un problema, la unilateralitat vers una part substancial del nostre poble, sí.
• El lideratge del PDeCat al Govern i la seva vinculació al procés vicia el mateix i dificulta aquesta inclusió, ja que recorda de forma continuada les retallades i els casos de corrupció, també que el calendari i el full de ruta de JxS i la CUP és electoralista i al servei de mantenir una majoria parlamentària i de gestió de la crisi de la reconversió de la vella CiU en PDeCat. També la negativa del Govern del PP a autoritzat el referèndum comporta que la majoria institucional independentista catalana rebregui els mecanismes democràtics i parlamentaris sota paràmetres molts d’ells inacceptables per la vulneració de garanties democràtiques.

• El PP constitueix el principal factor immobilista al negar tot diàleg per un referèndum i amb ell els sectors i lideratges més oligàrquics i reaccionaris a l’Estat Espanyol, tots, contra l’1 d’Octubre. Això i la possibilitat d’un augment de la intensitat dels actes repressius i de més judicialització d’actors polítics catalans comportarà que molts sectors no independentistes participin amb un vot de protesta l’1O, sempre en el cas que la diligència governativa catalana i la limitada repressió possibilitin que l’1O es pugui votar.

• Comunistes de Catalunya cridem a la participació en forma de mobilització l’1 d’Octubre i que, si finalment es pot votar, els nostres militats puguin fer-ho de forma lliure com a acte de protesta, ja que recordem no reconeixem la jornada com a referèndum i per tant no reconeixem el seu resultat com l’opinió majoritària del poble autodeterminat de Catalunya.

• Cal posar dempeus un Full de Ruta alternatiu que el dia 2, tenint en compte la jornada de l’1O, desenvolupi el procés constituent que redefineixi el calendari polític a Catalunya de forma conseqüent amb una majoria popular i amb l’impuls fratern i plurinacional dels altres pobles germans.

25 agost 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Declaració del Parlament de Catalunya de condemna dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost #NoTenimPor

Declaració del Parlament de Catalunya de condemna dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost #NoTenimPor

Declaració del Parlament de Catalunya de condemna dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost
El Parlament de Catalunya condemna unànimement els brutals atemptats comesos a Barcelona i Cambrils el passat 17 d’agost. El Parlament expressa el seu condol per les víctimes mortals i mostra tot el seu suport als amics i familiars, i vol així mateix manifestar el desig que els ferits es puguin recuperar d’una manera ràpida i efectiva de les seqüeles físiques i psicològiques dels atemptats.
El dolor provocat per aquestes accions terroristes de violència extrema ha colpit tot Catalunya. El Parlament, però, vol posar en valor la resposta que ha donat la societat catalana. Davant d’una situació d’extrema gravetat, la ciutadania, les institucions i els serveis públics del país han actuat d’una manera exemplar.
Cal remarcar, en aquest sentit, la tasca excel·lent dels serveis d’emergències i d’urgències mèdiques, i també la dels cossos de seguretat. L’eficàcia de l’actuació policial ha permès controlar amb gran rapidesa l’amenaça que representaven els autors dels atemptats, i les informacions i les comunicacions oficials facilitades per les institucions i els serveis públics han ofert a la ciutadania la serenitat necessària en un context tan traumàtic.
El Parlament vol destacar d’una manera especial la reacció cívica de la societat catalana, que ha mostrat des del primer moment un immens esperit solidari, i ha sabut respondre majoritàriament amb la maduresa necessària per a saber distingir entre la utilització espúria de les religions com a font d’extremisme violent i la pacífica convivència de les diverses identitats religioses presents a Catalunya.
L’execrable objectiu últim dels terroristes és generar por i odi a la societat contra la qual atempten i aniquilar valors essencials com la llibertat o el respecte a la diferència. És per això que és tan important la resposta serena, solidària i pacífica que la societat catalana ha donat davant dels atemptats: la resposta d’una societat democràticament madura i cohesionada entorn de la pluralitat i la llibertat.
El Parlament fa una crida a continuar treballant per la democràcia i la cohesió social al nostre país. La pluralitat només es pot defensar des de la democràcia, i la democràcia és la garantia per a viure en una societat plural i diversa i, alhora, cohesionada.
El Parlament agraeix totes les mostres internacionals de solidaritat rebudes. Cal tenir ben present que els atemptats de Barcelona i Cambrils s’afegeixen als que en els darrers anys han patit altres ciutats d’arreu del món, d’una manera especialment sagnant i constant en les zones en conflicte i en països en situació d’extrema pobresa. En aquest sentit, el Parlament referma el seu compromís amb la cultura de la pau, recollit en l’Estatut, reiterat en diverses declaracions institucionals i emparat, entre d’altres lleis, per la Llei de foment de la pau. Aquest compromís obliga a aprofundir en valors com la tolerància i el diàleg, a fer una tasca de prevenció dels extremismes violents i a promoure activament una cultura de pau i no-violència. Una cultura de pau que ha d’apostar per la resolució dels conflictes armats i per la superació de les situacions d’injustícia.
Alhora, el Parlament es compromet a treballar de manera integral en diferents àmbits per millorar l’eficàcia en la prevenció de la radicalització i la lluita contra el terrorisme.
Així mateix, el Parlament es compromet a continuar treballant permanentment per garantir els drets i les llibertats individuals i col·lectives que defineixen la nostra democràcia. Perquè la solidaritat, la llibertat i la convivència pacífica en la diversitat són la derrota del terrorisme.

Palau del Parlament, 25 d’agost de 2017