El Bloc de Joan Josep Nuet

Coordinador General d'EUiA i Diputat de Catalunya Sí Que es Pot

9 agost 2017
by Nuet
0 comments

Declaració dels països de l’ALBA de suport a Veneçuela 🇻🇪

Declaración de los paises del ALBA de apoyo a Venezuela 🇻🇪 VI REUNIÓN EXTRAORDINARIA DEL CONSEJO POLÍTICO DEL ALBA-TCP
Caracas, 08 de Agosto de 2017
Los Ministros y Ministras de Relaciones Exteriores de los países miembros de la Alianza Bolivariana para los pueblos de nuestra América-Tratado de Comercio de los Pueblos, (ALBA-TCP) en ocasión de la VI Reunión Extraordinaria del Consejo Político del ALBA-TCP, celebrado en Caracas-República Bolivariana de Venezuela, el 08 de Agosto de 2017.
Reconocemos y felicitamos al pueblo venezolano por la jornada democrática del pasado 30 de julio de 2017, conscientes de que celebrar esos comicios y votar en ellos fue un auténtico acto soberano y que solo compete a los venezolanos superar sus dificultades, sin intromisión, amenazas ni condicionamientos injerencistas.
Reiteramos que las sanciones económicas de carácter unilateral, impuestas contra el pueblo venezolano, constituyen una clara violación del derecho internacional, de los derechos humanos y una inaceptable aplicación intervencionista que tiene como único objetivo afectar de manera directa al pueblo y gobierno bolivariano de Venezuela, para conseguir con ello un cambio de régimen.
Teniendo en cuenta los constantes esfuerzos directos e indirectos de atentar contra la paz y soberanía del pueblo y gobierno de Venezuela, la campaña de desprestigio mediática internacional y las acciones unilaterales, violatorias del Derecho Internacional que afectan hoy la economía venezolana.
Destacando que los enemigos históricos de la integración latinoamericana y caribeña han lanzado una guerra no convencional contra los gobiernos y pueblos que más la han defendido, cuyo único objetivo es destruir los avances alcanzados en la región; dividirnos e imponer nuevamente el modelo económico neoliberal para así poder dominar y controlar nuestras riquezas y someternos al control de los intereses transnacionales.
Recordando la Declaración de la XIV Cumbre de Jefes de Estado y de Gobierno del ALBA-TCP, el pasado 5 de marzo, en Caracas, Venezuela, en la que se afirmó que “la defensa de Venezuela y de su revolución no es problema exclusivo de los venezolanos. Es causa que convoca a todos los que luchamos por la verdadera independencia en América Latina y El Caribe. En Venezuela se libra hoy la batalla de Ayacucho del siglo XXI.”
Rechazamos las sanciones, arbitrarias e ilegales, impuestas por el gobierno de los Estados Unidos, contra ciudadanos venezolanos, incluido el Presidente constitucional Nicolás Maduro Moros. Los países del ALBA-TCP advertimos que se cometen una vez más los mismos errores que los condujeron al fracaso en el pasado.
Declaramos que estas acciones contra Venezuela no conducirán a ninguna solución que favorezca al pueblo y sólo tienen como objetivo generar más inestabilidad, al alentar a los sectores más violentos de la oposición venezolana. Los países y organismos internacionales que propician la violencia y el caos, serán responsables de sus consecuencias
Exigimos la firme e inmediata condena internacional de la violencia, que ha costado lamentables muertes y numerosas pérdidas al pueblo venezolano.
Reiteramos el llamado al establecimiento de un diálogo constructivo y respetuoso con vistas a avanzar en la estabilidad política y económica de Venezuela.
Resaltamos el vigor con el que los pueblos latinoamericanos y caribeños defienden los ideales de justicia social y la dignidad del ser humano.
Ratificamos nuestro apoyo a la iniciativa emanada de la 38° Reunión Ordinaria de Jefes de Gobierno de CARICOM, del 06 de julio de 2017, donde ofrecen acompañar un proceso de diálogo entre el gobierno y la oposición de Venezuela, a fin de reactivar y dar un reimpulso definitivo a dicha iniciativa que busca la paz en el país.
Reiteramos nuestro más firme rechazo a la política hacia Cuba anunciada por el gobierno de los Estados Unidos de América el 16 de junio de 2017, que revierte avances alcanzados en los dos últimos años y constituye un retroceso en las relaciones entre ambos países y fortalece el injusto e ilegal bloqueo económico, comercial y financiero contra el pueblo de Cuba.
Igualmente, reiteramos la preocupación expresada por los Jefes de Estado y de Gobierno del ALBA-TCP en su XV Cumbre sobre el tratamiento que reciben los migrantes latinoamericanos y caribeños, y la necesidad que se respeten sus derechos.
Expresamos que la construcción del muro en la frontera norte de México por parte del gobierno de los Estados Unidos, es una clara expresión de discriminación y rechazo, a los migrantes de toda América Latina y el Caribe. Rechazamos las deportaciones masivas de migrantes latinoamericanos y caribeños muchas veces sin respeto a los derechos humanos.
Saludamos los avances que se han alcanzado para la reactivación del Fondo para el Apoyo Legal y Asesoría a los Migrantes del Banco del ALBA.
Nos comprometemos a la observancia y defensa de los postulados de la Proclama de América Latina y el Caribe como Zona de Paz, firmada por los Jefes de Estados y de Gobierno de la región en la II Cumbre de la CELAC.
Convocamos a los pueblos y gobiernos de América Latina y el Caribe a estar alertas y a unirnos en defensa de nuestra independencia y soberanía regional, así como a cerrar el paso a los que se empeñan en revertir nuestros logros sociales, impedir la integración y la unidad de Nuestra América.
Asimismo, denunciamos la existencia y el desarrollo de un Plan impulsado por el Imperio, el cual pretende vulnerar el desarrollo de gobiernos progresistas. Sabedores de este Plan estamos conscientes y dispuestos a hacer frente y dar la lucha como bien lo hizo el aguerrido y digno pueblo venezolano.

29 juny 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Avui el Parlament de Catalunya aprovarà la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anul·la totes les sentències i resolucions instruïdes a Catalunya per causes polítiques dictades pel règim franquista

Avui el Parlament de Catalunya aprovarà la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anul·la totes les sentències i resolucions instruïdes a Catalunya per causes polítiques dictades pel règim franquista

Avui el Parlament de Catalunya en un gest de dignitat històrica esborrarà un greuge que s’ha mantingut durant gairebé vuitanta anys: aprovarà la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Aquest text permetrà d’anul·lar totes les sentències i resolucions de les causes i dels consells de guerra instruïts a Catalunya per causes polítiques i dictats pel règim franquista, des del 1938, quan les tropes franquistes van trepitjar Catalunya, fins al 1978.

La llei va néixer dins la Comissió de la Dignitat que agrupa tot un seguit d’associacions de la memòria històrica, i va recaptar tot seguit el suport de tres Grups Parlamentaris: JxSí, CSQP i la CUP, a la qual s’ha afegit el PSC. Ha estat un plaer i un honor per part meva fer de Ponent de la mateixa i avui defensar-la en el Ple del Parlament.

Recordo la cançó complerta de l’Ovidi Montllor

Serà un dia que durarà anys

Apreta fort les dents

Apreta fort els punys
Infla’t d’aire els pulmons
Obre bé els ulls
Fes treballar el cap
controla el cor
No tanques mai la boca
Crida ben fort
Deixa’t anar
Dóna’t tot tu.

Serà blava i tranquil.la la mar.
Serà espessa i verda la vall.
Serà gran i dolça la muntanya.
Serà un dia que durarà anys.

Gent de mar, de rius i de muntanyes,
Tindran mar i prats i rius i boscos.
Tindran tot. I es parlarà de vida.
Les ciutats seran rius plens de gent.
Floriran flors i cants i alegries.

Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.

Apreta fort les dents
Apreta fort els punys
Infla’t d’aire els pulmons
Obre bé els ulls
Fes treballar el cap
controla el cor
No tanques mai la boca
Crida ben fort
Deixa’t anar
Dóna’t tot tu.

2 juny 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Mujeres del mercado, impresionante poema de la poeta vasca, Ángela Figuera Aymerich (1902-1984)

Mujeres del mercado, impresionante poema de la poeta vasca, Ángela Figuera Aymerich (1902-1984)

MUJERES DEL MERCADO

Son de cal y salmuera. Viejas ya desde siempre.
Armadura oxidada con relleno de escombros.
Tienen duros los ojos como fría cellisca.
Los cabellos marchitos como hierba pisada.
Y un vinagre maligno les recorre las venas.

Van temprano a la compra. Huronean los puestos.
Casi escarban. Eligen los tomates chafados.
Las naranjas mohosas. Maceradas verduras
que ya huelen a estiércol. Compran sangre cocida
sen cilindros oscuros como quesos de lodo
y esos bofes que muestran, sonrosados y tímidos,
una obscena apariencia.

Al pagar, un suspiro les separa los labios
explorando morosas en el vientre mugriento
de un enorme y raído monedero sin asas
con un miedo feroz a topar de improviso
en su fondo la última cochambrosa moneda.

Siempre llevan un hijo, todo greñas y mocos,
que les cuelga y arrastra de la falda pringosa
chupeteando una monda de manzana o de plátano.
Lo manejan a gritos, a empellones. Se alejan
maltratando el esparto de la sucia alpargata.

Van a un patio con moscas. Con chiquillos y perros.
Con vecinas que riñen. A un fogón pestilente.
A un barreño de ropa por lavar. A un marido
con olor a aguardiente y a sudor y a colilla.
Que mastica en silencio. Que blasfema y escupe.
Que tal vez por la noche, en la fétida alcoba,
sin caricias, ni halagos, con brutal impaciencia
de animal instintivo, les castigue la entraña
con el peso agobiante de otro mísero fruto.
Otro largo cansancio.

Ángela Figuera Aymerich.

14 abril 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Article publicat a Nació Digital el 13 d’abril “Camí en comú sense baralles”

Article publicat a Nació Digital el 13 d’abril “Camí en comú sense baralles”

453
Podem fer el camí en comú
Joan Josep Nuet
El passat dissabte 8 d’abril, al Pavelló de la Vall d’Hebron, va néixer una nova criatura política assistida per 2.000 delegats i delegades i observada per uns quants milers més al conjunt de Catalunya, i per bona part de la societat catalana. No era un bolet. Diverses experiències precedents i un caldo de cultiu d’indignació i revolta han anat creant les condicions per aquest “pas endavant”, com el propis promotors van definir l’esdeveniment.
A les organitzacions que sempre van tenir a les fàbriques i barris grups organitzats i resistents venia a sumar-s’hi el terratrèmol del 15M i les places que van desfermar noves conviccions i decisions. A diferència d’altres indrets del món, a Catalunya les retallades i la crisi política i nacional han creat onades de mobilització on les dretes han esta desbordades i superades per gentades disposades a decidir-ho tot, ara i aquí, sense esperar.
Vam observar el naixement de Procés Constituent, de Podemos i de Guanyem Barcelona al temps que part de l’esquerra clàssica apostava fort per repensar-se sense por, i traçar camins de confluència entre les tradicions de la cultura del treball i els nous fenòmens polítics i socials de la indignació. Et voilà, ja ho tenim aquí.
Queda molt de camí a recórrer però estem construint els fonaments del que serà un moviment polític cridat a deixar petjada en un moment crucial de la nostra història, i ja se sap que els fonaments són la base de l’èxit. Aquests fonaments són diversos i ara cal ser persistents en algunes decisions claus per a un futur que ja truca a la porta.
Serà un moviment de ruptura, en un sentit democràtic clar. No ha arribat per fer una mica més suau el patiment de la gent ni per arrancar unes molles als poderosos. És aquí amb voluntat radical de cercar solucions innovadores que desenvolupin canvis de debò i que qüestionin el règim instaurat el 1978 en els àmbits econòmics, socials i culturals. Davant del debat de l’hegemonia del pensament no serà ambigu. Ni adaptable. Vol lluitar per una nova hegemonia vinculada a la cultura popular propera de les classes treballadores.
Serà també un moviment sobiranista, entenent que la crisi democràtica del capitalisme comporta reconquerir espais de debat i decisió que el neoliberalisme ha furtat als pobles. Aquesta idea està ben lluny de ser gestionada sota paràmetres nacionalistes o xovinistes. Precisament de la col·laboració i la fraternitat s’esperen més pobles lliures que es relacionin de forma igual en el concert internacional. Perquè en el panorama internacional actual els estats són titelles dels poders econòmics oligàrquics no democràtics. I Catalunya no aspira a titella, sinó a poble lliure.
Cal ser també un moviment democràtic i transparent, on les lluites de poder partidista i els identitarismes de sigles obrin pas a la col·laboració i la lleialtat amb la política i l’organització de la que ens hem dotat. Crear cultura d’organització nova no es fa en quatre dies, però cal apuntar en la bona direcció des de l’inici.
I cal que tot Podem s’incorpori al nou subjecte, perquè defensem amb determinació la voluntat de construir una nova identitat conjunta superadora de les parts. Cal fer-ho escoltant i acordant les aportacions de Podem per millorar un funcionament i una pràctica amb què totes les sensibilitats puguin treballar.
El que cal projectar de nosaltres no són baralles de galls sinó la il·lusió en les lluites i l’alternativa al projecte esgotat de la Catalunya de les retallades i del 3%. Cal projectar la Catalunya de la igualtat i la justícia social, la Catalunya de la llibertat nacional i la Catalunya de la fraternitat entre pobles. Així sí podem, és clar que podem.

enllaç:

11 març 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Bon comunicat de BCN en Comú per explicar com s’està conformant “Un País en Comú” i l’Assemblea Constituent del 8 d’Abril al Pavelló de la Vall d’Hebrón de BCN

Bon comunicat de BCN en Comú per explicar com s’està conformant “Un País en Comú” i l’Assemblea Constituent del 8 d’Abril al Pavelló de la Vall d’Hebrón de BCN

Fem un pas endavant…

…per construir col·lectivament el model de país que tenim en comú.

10.03.2017
COMUNICAT
Durant l’últim trimestre del 2016 un conjunt de persones i organitzacions vam decidir impulsar el procés d’articulació d’un nou espai polític i social per a totes les catalanes i els catalans:

Un espai il·lusionant i de majories que permeti acabar amb l’hegemonia dels partits del 3%, plantar cara a la màfia de les elèctriques a casa nostra o fer front al ressorgiment de l’extrema dreta a Europa.
Un espai en comú. On ningú hagi de renunciar ni a la seva identitat ni a la seva trajectòria per formar-hi part. Al contrari, un espai on la diversitat sigui el principal actiu a preservar i on la suma multipliqui.
Un espai de la gent i per a la gent on tothom que així ho desitgi pugui participar en peu d’igualtat.
Per fer-ho possible, vam decidir començar per establir col·lectivament el model de país que tenim en comú. Aquesta primera fase està suposant el desenvolupament d’un procés de participació ciutadana sense precedents a tot Catalunya; amb molt bons resultats en les seves dues vessants: presencial i online.

Presencial: prop de 70 tallers per tot el territori, amb 700 voluntaris i més de 3.000 participants.
Participació online: 1.244 usuaris registrats, 1.771 aportacions i 125.864 visites.
Aquesta primera fase conclourà a l’assemblea constituent que se celebrarà el dissabte 8 d’abril al Pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona on, entre totes i col·lectivament, debatrem i aprovarem l’ideari polític i els principis d’ètica política que regiran el nou espai.

A l’assemblea del 8 d’abril encetarem també la propera fase del projecte, que preveiem que duri un any aproximadament, i on haurem de fer front als següents reptes:

Desenvolupar debats polítics conjunts per posicionar-nos respecte a la conjuntura política catalana.
Facilitar els debats i processos participatius que hauran de definir l’estructura organitzativa i el codi d’ètica política que regiran aquest nou espai. Un procés participatiu de construcció col·lectiva, on tothom, vingui d’on vingui, podrà participar en igualtat de condicions a partir d’objectius i pràctiques comunes.
Desenvolupar els processos participatius necessaris per definir col·lectivament el programa electoral i les primàries per presentar-nos a les eleccions catalanes, en cas que hi hagi en aquesta fase de transició.
Per abordar aquests reptes proposem una estructura transitòria (1 any) formada per un cens de persones membres del nou espai i una coordinadora transitòria (i dins d’aquesta una executiva).

A. El cens de persones membres del nou espai, que seran les que democràticament prendran les principals decisions, ha de permetre incloure amb igualtat d’oportunitats totes les persones que vulguin participar, independentment de si ja formen part d’una organització o no. Totes les persones que en vulguin formar part hauran de:

Inscriure’s al registre online (enllaç) propi del nou espai per tal de rebre informació.
Verificar que són una persona real i resideixen a Catalunya, i així poder fer votacions segures i accedir a les trobades presencials internes. Aquests requisits són imprescindibles per tal de garantir el principi democràtic “una persona un vot”.
B. La coordinadora transitòria serà escollida pels membres inscrits al cens del nou espai i serà l’espai que ha de facilitar els debats per concretar els tres reptes esmentats abans (debats polítics, construcció organitzativa i codi ètic i, si s’escau, eleccions catalanes). La composició de la coordinadora haurà de complir amb la paritat de gènere. D’altra banda, per complir els objectius d’aquesta nova etapa de transició, la coordinadora transitòria hauria de complir també els següents criteris: pluralitat territorial, diversitat d’edats i procedència, cohesió i confluència.

Per poder constituir aquesta coordinadora transitòria, el plenari de Barcelona En Comú ha aprovat una proposta que defensa el següent procediment d’elecció:

El cens escollirà la coordinadora transitòria mitjançant votacions online.
S’habilitaran taules per tot el territori per permetre la votació assistida presencial a aquelles persones que tinguin dificultats amb les eines online.
Qualsevol persona inscrita al cens del nou espai que hagi estat verificada la seva identitat, podrà presentar-se i votar.
Sistema de llistes obertes amb candidatures per equips i/o individuals.
Les votacions s’iniciaran uns dies abans i romandran obertes fins al mateix dia de l’assemblea constituent
La coordinadora transitòria estaria composta per dues parts (votacions separades):
Membres de la coordinadora (aproximadament 120 persones; es reunirà almenys cada 2 mesos)
Executiva (aprox. 30 persones; es reunirà almenys cada 15 dies)
Seguim treballant per poder concretar el més aviat possible com continuarem avançant conjuntament en el procés d’articulació del nou espai. És el moment de fer un pas endavant perquè ningú es quedi enrere…

1 març 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Entrevista en el Diari de Tarragona, querella, 3%, referéndum y mucho mas

Entrevista en el Diari de Tarragona, querella, 3%, referéndum y mucho mas

“El PP coloca a dedo a jueces y fiscales para que le exoneren”
Joan Josep Nuet, Coordinador general de Esquerra Unida i Alternativa

Publicado en el Diari de Tarragona: 04:00 – 28/02/2017

Xavier Fernández José |

Joan Josep Nuet nació en Reus en 1964, pero se trasladó a Montcada i Reixac «por amor». En la localidad barcelonesa inició como concejal su carrera política en 1991. Participó en la creación de Esquerra Unida i Alternativa. También fue senador y ahora es diputado en el Parlament, de cuya Mesa es secretario tercero.
– ¿Tiene usted enchufe con la Fiscalía? – (Ríe) .

– Ahora en serio. ¿Qué pensó cuando el fiscal le excluyó de la querella que presentó contra otros cuatro miembros de la Mesa del Parlament? – Antes que nada, sorpresa. No me lo esperaba. Los cinco miembros de la Mesa que votamos a favor de la tramitación de la resolución del referéndum, habíamos coordinado las defensas y presentado el mismo texto de alegaciones.

– La Fiscalía argumenta que usted «no pretendía incumplir los mandatos del Constitucional» y resalta su «falta de voluntad para sumarse al proyecto político de ruptura unilateral». – La Fiscalía no me conoce y ha hecho una investigación insuficiente de mi trayectoria. Soy militante comunista desde hace años. No cuadra con mi militancia política que la Fiscalía diga que soy un buen chico. Para el fiscal ser independentista o no lo determina todo.

– Usted no lo es. – Ni lo voy a ser. Pero se supone que la querella debe estar basada en hechos y no en prejuicios políticos. Es inaceptable a ojos de cualquier sociedad democrática que a mí se me considere inocente por no ser independentista y a los demás, culpables por ser independentistas. Es uno de los errores más graves del sistema judicial.

– ¿Qué consecuencias puede tener ese ‘error’? – El Tribunal Constitucional y la Fiscalía han traspasado una línea roja que nos conduce por un camino desconocido, pero que se aleja de los preceptos básicos de la democracia.

– ¿La Justicia es independiente? – En teoría lo es, pero en los últimos tiempos, el PP, que tiene un pasado vinculado al franquismo, está colonizando la Justicia desde el poder ejecutivo y el legislativo. Coloca a dedo jueces y fiscales con dos objetivos.

– ¿Cuáles? – Que le exoneren de la corrupción. El PP es el partido más corrupto de Europa. Y tendrá que rendir cuentas, pero busca que los jueces y fiscales le liberen de esa carga. También pretende hacer política con la Justicia. Es lo que está haciendo en el caso catalán. Lo que no logra ni en votos ni diputados, lo consigue con jueces y fiscales.

– ¿Considera ‘mártires’ a Artur Mas o a Francesc Homs? – No uso ese lenguaje, pero lo único que ha hecho Homs, cuyo juicio se inició ayer, es poner en marcha el mecanismo de una acción participativa masiva, que no de un referéndum. A mí también me podrían juzgar porque fui a votar el 9-N.

– No pueden juzgar a todos los que acudimos a las urnas. – Por eso usan a Mas, Homs… como cabezas de turco para castigar una acción política que no pueden asumir. No son mártires, son cabezas de turco.

– Hablaba usted antes de la supuesta corrupción del PP. ¿Y la antigua CDC?¿No es también corrupta? – Sí lo es. CiU tenía unas profundas raíces en la corrupción, como se ha comprobado en el caso Pujol y otro reguero de casos. Se han cambiado el nombre por la vergüenza que sentía una parte del partido.

– ¿Qué parte? – La mayor parte de los militantes son gente honrada, que se han dejado la piel, e incluso la vida, por unas ideas, pero había una estructura medular del partido que estaba absolutamente corrompida y contaba con un sistema estable de fraude basado en las obras públicas.

– ¿Se ha reaccionado de forma adecuada contra eso? – En este país ha habido demasiada gente que ha mirado a otra parte. Habría que romper con esa actitudes, con el tándem Artur Mas-Jordi Pujol. El PDeCAT no lo está haciendo.

– Mas asegura que las investigaciones sobre la supuesta corrupción de CDC pretenden en realidad acabar con el partido y el soberanismo. – Es una estrategia que Mas y CDC emplean desde hace tiempo: mezclar la corrupción y el procés para que el procés tape la corrupción. Nosotros los separamos de forma radical. Con el Artur Mas juzgado por poner las urnas, lo que haga falta. Pero del Artur Mas del 3% no queremos ni oír hablar.

– Complicada actitud. Es la misma persona. Ni que fuera el Dr. Jekyll y Mr. Hyde. – Aunque Mas lo quiera juntar, nosotros lo separaremos siempre. El nuevo país que soñamos ha de estar libre de corrupción. No permitiremos que Artur Mas juegue un papel político impulsado por el 9-N teniendo amnesia del 3%. El PDeCAT había empezado a romper con el pasado pero ahora vuelve atrás.

– Todo sigue igual en CDC, pese a su ‘renovación’. – Los antiguos delfines de Jordi Pujol aún controlan el partido. Las nuevas generaciones, con Marta Pascal al frente, no son más que una pantalla. Detrás sigue estando la corrupción.

– ¿Mas debería irse de forma definitiva? – Sí, pero no por el 9-N, sino porque la corrupción y los recortes le inhabilitan como dirigente del nuevo país. Debe pasar a una segunda fila de verdad, no seguir manejando los hilos desde la sombra.

– La presunta corrupción de CDC viene de lejos, pero está saliendo ahora a la luz y se investiga desde hace poco. ¿Es una represalia porque CDC se ha hecho independentista? – El sistema judicial es muy lento. Ahora tocan en el calendario judicial el caso del 3%, el caso Palau… Artur Mas tiene prisa porque esos casos pueden salpicar al partido. Hay mucho trabajo a hacer en la lucha contra la corrupción. CDC y Unió siempre estuvieron protegidos por los poderes del Estado.

– Ya no. – Quizá porque han apostado por la independencia están siendo juzgados, como gente normal, por los casos de corrupción. En vez de criticar que el Estado va a por ellos, habría que levantar acta de que lo extraño es que Jordi Pujol siguiese gobernando tras tantos años de corrupción. Ahora están siendo juzgados como los ladrones que eran.

– ¿Habrá referéndum de independencia? – Tarde o temprano lo habrá porque lo quiere el pueblo de Catalunya.

25 gener 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Carta a l’afiliació i als amics i amigues d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) com a Coordinador General

Carta a l’afiliació i als amics i amigues d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) com a Coordinador General

Debat 5
Companys/es:

A l’any 2017 que ha començat iniciem la culminació de la primera fase d’una de les apostes estratègiques mes importants d’EUiA, present en la 6a i 7a Assemblees Nacionals de la nostre formació, el “Nou Espai”. El diumenge 29 de gener es presenta a les Cotxeres de Sants de Barcelona en una acte públic el Document Ponència Zero que desenvolupa els sis eixos en que s’ha dividit la seva proposta política.

Vull adreçar-me a tu per encoratjar-te a que t’apuntis al procés participatiu que sota el titol d’Un País en Comú s’ha posat en marxa a la web: HYPERLINK “http://www.unpaisencomu.cat” www.unpaisencomu.cat, i que participis a l’acte del diumenge 29. També et demano que puguis seguir i participar als diferents debats programàtics que s’organitzaran a reu del territori fins el proper mes d’abril en una setantena d’ indrets de Catalunya.

Finalment al mes d’Abril realitzarem l’Assemblea Constituent d’aquest Nou Subjecte Polític, on cada persona tindrà un vot per decidir la línia política, la direcció i alguns dels principis democràtics del seu funcionament. Reuneix-te amb la teva assemblea territorial o sectorial d’EUiA i prepara la participació col.lectiva de l’afiliació i els amics i amigues d’EUiA, frueix del protagonisme d’estar fent història, de realitzar una proposta política pensada per a la classe treballadora i els sectors popular del nostra país, pensada per que res pugui seguir igual i el canvi comenci a ser una realitat
Salut i bona feina

Joan Josep Nuet i Pujals
Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa

19 gener 2017
by Nuet
Comentaris tancats a Informe davant el Tribunal Constitucional sobre la resolució del Parlament sobre Referèndum

Informe davant el Tribunal Constitucional sobre la resolució del Parlament sobre Referèndum

TC
AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Carme Forcadell i Lluís, Presidenta del Parlament de Catalunya, Lluís Maria Corominas, vicepresident primer, Anna Simó, secretària primera, Joan Josep Nuet, secretari tercer i Ramona Barrufet, secretària quarta, en la qualitat de membres de la Mesa del Parlament de Catalunya, davant del Tribunal Constitucional, compareixen i

DIUEN

Que en data 20 de desembre de 2017 ens han notificat resolució del Ple del Tribunal Constitucional de 13 de desembre de 2016, dictada en incident d’execució de Sentència del TC, promogut pel Govern de l’Estat, sobre la Resolució 306/XI del Parlament de Catalunya de 6 d’Octubre de 2016.
Que en la mateixa notificació, se’ns requereix perquè en els següents 20 dies hàbils emeti els corresponents informes, als efectes de l’article 92.4 de la LOTC sobre si les actuacions parlamentàries que donaren lloc a l’aprovació de la Resolució 306/XI del Parlament de Catalunya de 6 d’octubre de 2016, han contravingut la STC 259/2015 de 2 de desembre, l’ITC 141/2016, de 19 de juliol, la provisió d’1 d’agost de 2016 i l’ITC 170/2016, de 6 d’octubre.
Que tot i que els informes corresponen a tots i cadascun dels requerits, es presenta un sol escrit conjunt, ja que el motiu del requeriment és respecte a actuacions que els sotasignats hem fet com a membres de la Mesa del Parlament i tots hem pres les mateixes decisions.

Que per a complir amb aquest requeriment, davant d’aquest Tribunal presentem el següent

INFORME

Resposta al requeriment

El TC ens requereix sobre si les actuacions parlamentàries prèvies que van donar lloc a l’aprovació de la Resolució 306/XI de 6 d’octubre han contravingut la STC i les interlocutòries citades abans; en aquest sentit, entenem que se’ns demana com a membres de la Mesa, i per tant, la resposta rau en les actes de la Mesa d’aquesta legislatura i que posem a disposició del Tribunal. Per a sintetitzar, no consta cap inadmissió d’iniciatives dels grups parlamentaris en què el fonament fos l’incompliment o una contravenció de la STC i interlocutòries citades. La única referència entre aquesta Resolució i el TC són les peticions de reconsideració efectuades en data 5 d’octubre de 2016, en concret als números de registre 37724, 37735 i 37737, en què els grups parlamentaris socialista, popular i de ciutadans respectivament, plantejaven la possible contravenció de la STC 259/2015, de l’ITC de 19 de Juliol de 2016 i de la providència d’1 d’agost del mateix any. Cap d’elles plantejava la contravenció de la ITC 170/2016 perquè aquesta no era coneguda pels grups ni per la Mesa ni quan es va fer l’admissió de les resolucions a la Mesa del dia de 5 d’octubre ni quan es va resoldre la reconsideració per resolució motivada en la Mesa del dia següent, tal i com acrediten les actes.
La resposta al que ens requereix el Tribunal, és clara i consta en les actes de la Mesa dels dies 5 i 6 d’octubre de 2016: no s’ha contravingut ni la Sentència ni la interlocutòria ni la providència en les actuacions parlamentàries que van dur a l’aprovació de la Resolució esmentada.
Tanmateix, ens ratifiquem en l’admissió a tràmit de data 5 d’octubre i en totes les consideracions que es van fer en la Resolució Motivada de 6 d’Octubre de 2016 que va desestimar les peticions de reconsideració que es van plantejar a la Mesa en el Ple sobre el Debat d’orientació política general.
Tot això complint estrictament les funcions, i aplicant els terminis i els procediments que preveu el RPC per a la Mesa del Parlament i els grups parlamentaris: es tramita una iniciativa per part d’uns grups parlamentaris en el marc del debat d’orientació política del Govern, s’admeten a tràmit si compleixen el reglament, els grups parlamentaris que posen en dubte el compliment de la legalitat poden demanar la reconsideració i la Mesa resol finalment de manera motivada aquestes peticions. Si els grups parlamentaris que han demanat la reconsideració consideren que s’ha contravingut algun precepte constitucional, tenen la figura del recurs d’empara en aquest Tribunal com a darrer recurs per fer el control de constitucionalitat. Tot això en exercici de les funcions pròpies del Parlament de Catalunya per a garantir els drets fonamentals dels representants legítims de la ciutadania.
Tot i que aquí mateix podria acabar aquest informe, i davant l’argumentació del Govern de l’Estat espanyol a través de dos organismes de dependència orgànica de l’executiu polític espanyol, l’advocacia de l’Estat i la Fiscalia, on es vol vehicular una discrepància política utilitzant al Tribunal Constitucional per unes funcions que no li pertoquen, ampliem aquestes consideracions inicials amb els següents fonaments.

Primer.- NATURALESA DE L’ACTE, COMPLIMENT DE LEGALITAT I PROTECCIÓ DE DRETS FONAMENTALS

A) NATURALESA DE L’ACTE I COMPLIMENT DE LA LEGALITAT

La Resolució que és objecte del present incident d’execució promogut pel Govern de l’Estat espanyol a través de l’advocacia de l’Estat, forma part d’un acte de naturalesa parlamentària: “el debat sobre l’orientació política general del Govern”. Aquest debat és una eina bàsica del parlamentarisme, i un instrument per a vehicular els drets fonamentals de la llibertat d’expressió i el dret de participació previstos en els articles 20 i 23 de la CE i garantits pel Conveni Europeu dels Drets Humans. És un debat que té prevista una substanciació específica, que és preceptiu quant a la seva celebració, que es duu a terme d’una manera obligada a l’inici del període de sessions de setembre. Alhora, permet al Govern exposar al Parlament la seva orientació política, sotmetre-la al debat del pluralisme que representen tots els grups parlamentaris com a electes representants de la ciutadania i que, finalment, es sotmet al participació i control polític de la pròpia cambra a través de propostes de resolució.
Interessa a aquest diputat fer notar al Tribunal que és un acte de naturalesa parlamentària que no té cap vinculació amb actes anteriors, que és nou en cada període de sessions de setembre i que expressa els valors democràtics més arrelats de participació, llibertat d’expressió, representació i pluralitat política sense cap altra limitació que els que marca el propi reglament del Parlament quant a les formalitats que es preveuen en els article 151 i 152:

Article 151.1: “A l’inici del període de sessions de setembre, el Ple, en una convocatòria específica té un debat sobre l’orientació política general del Govern.”.

Article 152.1: “Una vegada finit el debat, la Mesa del Parlament fixa un termini, que no pot ésser superior a vint-i-quatre hores, en el qual els grups parlamentaris poden presentar propostes de resolució. La Mesa admet les que són congruents amb la matèria que ha estat objecte del debat ….”.

De la lectura d’aquests articles es conclou que la legalitat es va complir en tot moment en la tramitació parlamentària de les propostes de resolució ja que l’únic requisit que imposa el reglament és la congruència de les propostes amb el debat.
Alhora, cal dir que aquest acte de naturalesa parlamentària suposa també l’expressió d’una voluntat i declaració polítiques tan del propi Govern com dels grups parlamentaris en el lloc on aquests s’han de produir, al Parlament de Catalunya. L’admissió a tràmit de la proposta de resolucions del debat de política general, en el marc del RPC, poden ésser objecte de control jurídic per part dels propis grups, com així va ésser a través de les tres peticions de reconsideració i de constitucionalitat per part del propi TC; i també de control polític posterior de les resolucions en ser aquestes actes declaratius que no tenen transcendència jurídica, ja que calen d’altres actes del propi poder legislatiu o del poder executiu per a tenir rellevància obligacional i efectes vinculants.
Per reblar aquesta anterior consideració, s’ha de fer notar al Tribunal que la regulació d’aquest apartat Tercer del RPC “Els debats generals sobre l’acció política i de Govern” es troba dintre del Títol IV de l’esmentat RPC, concretament del capítol tercer que s’anomena “L’impuls i el control de l’acció política i de Govern”. Aquest debat d’orientació política general, jurídicament, s’ha d’entendre com un tot: des de la intervenció del President i el Govern fins a les propostes de resolució dels grups parlamentaris; la resolució finalment aprovada, no prové de cap acte anterior del propi parlament ni hi té cap vinculació jurídica. Alhora, i com s’ha apuntat, la resolució, forma part d’aquest impuls i control i és un conjunt de pronunciaments polítics que per tenir efectes, s’han de concretar per l’executiu o pel propi Parlament en iniciatives jurídiques diferents d’aquest debat i resolució i que, si es produeixen, constituiran actes jurídics nous, també sotmesos al control reglamentari, de legalitat i de compliment de sentències i interlocutòries del TC. Per tant, , aquest debat queda fora de l’àmbit legislatiu, que sí que té efectes vinculants i que es regula en un altre capítol del propi RPC.
La prova fefaent d’aquesta pluralitat política i no limitació de plantejaments en l’opinió i orientació política es va veure en el propi Ple que va aprovar la Resolució que ara és objecte d’aquest incident d’execució; així, i tal com es recull en la resolució motivada que desestima les reconsideracions plantejades pels grups parlamentaris de Ciutadans, Partit dels Socialistes de Catalunya i popular de Catalunya, tots els grups van fer les seves propostes de resolució i cap d’elles va ser inadmesa per manca de congruència amb el debat ni per cap altre motiu. S’adjunten al present informe les que a tall d’exemple es van citar en la resolució motivada, corresponent als grups citats i que tenen un contingut que reflecteix la situació política actual a Catalunya des del seu legítim plantejament. Com es diu en la Resolució Motivada, aquestes propostes de resolució també parlen de la situació política a Catalunya, del debat al voltant del procés constituent, del referèndum, etc. Admetre’n unes i no les altres pel contingut polític, en un debat que ha de ser això, d’orientació política, és suprimir la democràcia a través de les eines que té el Govern de l’Estat espanyol. D’igual manera, el grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot, Junts pel Sí i la Candidatura d’Unitat Popular-Crida Constituent també en van presentar i la resolució finalment aprovada, inclou 61 de les propostes que es van presentar.
Tal com es raonarà més endavant, en cap cas la Mesa en compliment d’una Sentència judicial pot acceptar en un debat d’orientació política general, amb aquesta naturalesa parlamentària i protecció com expressió de l’exercici de drets fonamentals, limitar alguns continguts i d’altres no. De fet, aquesta limitació de les funcions de la Mesa, permet garantir els drets de tots els grups parlamentaris, també dels qui van plantejar les reconsideracions en cas que els seus plantejaments polítics també fossin qüestionats i no per això es sotmetrien a la subjectivitat de la Mesa. Aquesta funció de control de constitucionalitat en funció de la matèria està reservada només al propi TC.
La jurisprudència, la doctrina, el dret comparat i la protecció dels drets de participació i llibertat d’expressió han portat a interpretar amb ben poques excepcions, que en un Parlament es poden defensar de manera declarativa qualsevol idea, posició política o ideologia, encara que els plantejaments ultrapassin el marc jurídic vigent. És per això que fora d’una prohibició expressa, que no és el cas que ens ocupa ja que com s’ha dit és un acte parlamentari nou i diferent dels anteriors, no es pot fer una analogia amb una vis expansiva, encara que els plantejaments fossin similars a d’altres casos (que tampoc és així en aquest incident d’execució). S’ha de preservar la base que inspira el parlamentarisme, la llibertat d’expressió i la separació de poders.
Cal assenyalar que el debat sobre l’orientació política general s’ha d’entendre com un tot: no es pot separar el plantejament del Govern de les propostes de resolució que proposen els grups parlamentaris i amb la Resolució finalment aprovada. Per tant, no es pot fer una censura prèvia i preventiva de les idees invocant una pretesa desobediència de Sentències i interlocutòries de casos anteriors. El debat de les idees no pot tenir límits. No admetre una proposta de resolució en aquest cas equivaldria a no permetre tampoc la intervenció del President i la resposta dels diferents grups parlamentaris.
Aquest debat és doncs un acte de naturalesa política, on s’expressen o debaten opinions de la Cambra però no tenen la força d’obligar pròpia de les lleis. Per tant, no tenen el poder de vincular jurídicament els ciutadans i els poders públics, d’originar relacions jurídiques o de crear drets o imposar deures exigibles.
La conseqüència d’aquesta naturalesa política apuntada, és que les resolucions parlamentàries com les del debat de política general són molt diferents per naturalesa i efectes de les de naturalesa administrativa, ja que aquestes poden tenir efectes jurídic vinculants, la qual cosa és rellevant en cas d’incompliment de les resolucions judicials que les afecten. En el cas que ens ocupa, l’advocacia de l’Estat tracta actes de naturalesa política com si fossin de naturalesa administrativa i la conseqüència és que demana que la Mesa en base en un hipotètic incompliment de resolucions del TC faci censura de determinades idees polítiques.

B) LA PROTECCIÓ DELS DRETS FONAMENTALS

És per això especialment important assenyalar la relació entre llibertat d’expressió, dret de participació i inviolabilitat i la protecció que en el nostre sistema jurídic hi trobem.
Cal recordar el contingut de l’article 57.1 de l’EAC i 21 del RPC quan estableix que els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici del càrrec. Els membres de la Mesa en exercir les nostres funcions pròpies de la nostra responsabilitat, estem davant d’actes de naturalesa parlamentària. L’efecte de la inviolabilitat és la d’excloure qualsevol responsabilitat, especialment la penal. La jurisprudència, ha estat clara respecte aquesta prerrogativa i només n’exclou els actes aliens a la funció política del Parlament, que no és el cas. Citem la STC 243/1988, 51/1985 i 30/1997, entre d’altres.
La inviolabilitat parlamentària està estretament lligada a la llibertat d’expressió i al dret de participació dels electes. Com s’ha dit abastament en aquest informe, no permetre algunes de les opinions al debat de política general utilitzant la Mesa com a censura prèvia, incideix en la llibertat d’opinió política i en aquest àmbit no hi caben restriccions. En aquest sentit, el propi TC assenyala en la seva Sentència 136/1999 que els drets dels article 20 (llibertat d’expressió) i 23 (dret de participació dels representants polítics) contribueixen a l’uníson als processos de configuració i exteriorització del poder polític democràtic, raó per la qual cal garantir la màxima llibertat i els millors mitjans per tal que els representants i els grups puguin fer arribar als electors qualsevol mena d’opinió. També força escaient en el nostre cas: com es pot fer arribar a l’electorat la pluralitat d’opinions en un debat d’orientació política general si la Mesa en prohibeix algunes?
No tan sols el TC sinó també el TEDH han declarat que la llibertat d’expressió val tan per la difusió d’idees i opinions “favorables” sinó també “…per aquelles que són contràries, xoquen o inquieten l’Estat o una part qualsevol de la població…” (STC 235/2007 i STEDH de 24 de febrer de 1997. Aquesta literalitat no podria ser més escaient en el nostre cas. En el mateix sentit, la STC 177/2015 recull la doctrina establerta pel mateix TC i el TEDH sobre el significat especial de l’opinió política protegit a la CE a l’article 20 i al Conveni Europeu dels Drets Humans a l’article 10, “…es especialment emparable quan l’exerceix un representant polític…”. La llibertat d’expressió presenta uns marges especialment valuosos quan l’exerceix una persona escollida pel poble ( per totes, STEDH de 15 de març de 2011).
La STEDH de 27 de febrer de 2001 (Jerusalem vs Àustria) declara que “…en una democràcia el Parlament o qualsevol cos similar són els fòrums essencials del debat polític. Hi ha d’haver raons molt poderoses per la ingerència en la llibertat d’expressió que s’hi exercita…”.
Tal com s’ha apuntat anteriorment, la llibertat d’expressió i la inviolabilitat parlamentària estan íntimament relacionades i així ho recull l’article 10.2 del CEDH i ho empara la STEDH en la sentència de 16 de setembre de 2014 (Szél i altres vs Hongria) establint que tots dos drets contribueixen a protegir la llibertat d’expressió en seu parlamentària, a mantenir la separació dels poders legislatiu i judicial, i a garantir la democràcia política efectiva, que és una de les pedres angulars del sistema de la Convenció Europea, especialment quan tendeixen a protegir l’autonomia parlamentària (apartat 42 de la STEDH).
En resum, la doctrina del TEDH a la prerrogativa de la inviolabilitat com a garantia de la irresponsabilitat jurídica, hi afegeix la protecció que deriva de la llibertat d’expressió en estreta relació amb un altre dret fonamental, el de participació política. Aquesta interrelació entre la llibertat, els representants polítics i la inviolabilitat és motiu d’especial protecció per part de l’esmentat Tribunal.

2.- L’INCIDENT D’EXECUCIÓ: INADEQUACIÓ DE LA PETICIÓ DE L’ADVOCACIA DE L’ESTAT

El Govern de l’Estat fa un ús barroer de la figura de l’incident d’execució. Queda palès que com a actes jurídics, res tenen a veure la Resolució I/XI, les conclusions i l’informe de la Comissió d’estudi del Procés constituent i la seva posterior ratificació, amb el debat de política general. Des d’una vessant parlamentària, tampoc. La primera és una Resolució aïllada plantejada en un Ple, la segona una Comissió regulada expressament al RPC i la tercera una ratificació política feta en el marc d’un Ple. En canvi, el debat d’orientació política general és un acte jurídic distint dels anteriors, amb unes normes pròpies i diferents i amb una funció també ben diferent a les anteriors. Per tant, entenem que no es dóna la vinculació que suportaria la continuïtat d’un incident d’execució. Amb aquesta interpretació extensiva, cap nova iniciativa del Parlament de Catalunya seria estrictament nova, ja que l’amplitud del plantejament de la Resolució I/XI i de la Comissió d’estudi abasten tot el que es pot parlar sobre el futur de Catalunya.
Aquesta relació es pot establir en el plànol polític perquè tan la Resolució 1/XI com les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent són omnicomprensives, ho abasten tot des d’una vessant política. Però no pot establir-se vinculació jurídica en el sentit que no es pot considerar el debat de política general com un acte d’execució, ni de continuació de la Resolució de l’inici de legislatura ni de la Comissió d’estudi ja que no hi ha cap vincle amb una posterior iniciativa parlamentària en el sentit que aquesta darrera desenvolupa o executa les anteriors. Com ja es va apuntar en l’informe dels lletrats del Parlament d’1 de setembre de 2016, en l’àmbit parlamentari les propostes i iniciatives tenen un marcat caràcter autònom, com correspon a la naturalesa de la institució i de les seves funcions. Aquesta autonomia i independència jurídica de les iniciatives respecte actes anteriors de la pròpia cambra afecta també als efectes que es puguin derivar d’una sentència dictada en relació a un acte parlamentari previ i amb la seva obligació de compliment. La connexió en l’àmbit polític no ho és en l’àmbit jurídic en aquest cas, ja que no hi ha dependència jurídica entre els tres actes o iniciatives citades.
Això no vol dir que les resolucions del debat de política general no puguin ésser matèria de control ex novo per part del TC. Però utilitzar la figura de l’incident d’execució per actes jurídics no vinculats, persegueix només un ús indiscriminat d’aquesta figura jurídica per arribar a un plantejament de desobediència que avali l’atac al parlamentarisme, a la discrepància política, a la llibertat d’expressió i la separació de poders.
Finalment, cal assenyalar també l’ús processal inadequat que l’advocacia de l’Estat fa de l’article 161.2 de la CE i que el TC li ha permès, admetent un incident d’execució i una suspensió de les resolucions referides que no tenen cap base jurídica: la impugnació directa d’una resolució no pot atribuir-se a l’executiu més enllà dels supòsits excepcionals que preveu la Llei, en què no estan inclosos els incidents d’execució a sentències del Tribunal Constitucional.
Es trasllada a l’executiu una capacitat que sí té el propi TC i que no ha exercit. Que el Govern de l’Estat pugui fer ús d’aquesta capacitat i que el Tribunal Constitucional li ho permeti, és aplanar-se als desitjos de l’executiu i referma la constatació de manca de separació de poders. En l’informe d’al·legacions que van presentar els lletrats del Parlament de Catalunya respecte la ITC de 19 de juliol i la posterior providència, ja s’esmentava aquesta qüestió , que no va ser resolta pel Tribunal Constitucional en la ITC 170/2016. Esperem que en aquesta ocasió sí que hi hagi un pronunciament.

3.- EL TEST D’ADMISSIÓ DE LA MESA DEL PARLAMENT

La Mesa del Parlament en aquest cas ha fet doncs el què li pertocava i s’ha de respectar i defensar les funcions que tenen les Meses dels Parlaments i la seva independència alhora d’exercir-les.
Quan una iniciativa és presentada, la Mesa fa el que s’anomena un test d’admissió que es regula en l’article 37.2 lletra d del RPC, en aquest cas amb les especificitats que recullen els articles esmentats anteriorment pel debat d’orientació política general.
La doctrina general establerta pel propi TC i consolidada fins ara és que el límit que té la Mesa en la seva funció d’admissió a tràmit de les iniciatives parlamentàries és que no pot incloure un control que vagi més enllà de la verificació del compliment dels requisits formals i, en aquest cas concret, de la congruència de les propostes amb el debat. Així ho corroboren, entre d’altres les STC 124/1995, 38/1999, 107/2001, 40/2003, 88/2012, 42/2014, 202/2014 i 1/2015.
Els advertiments del TC presenten un grau tal d’amplitud i generalització, que si s’interpreten de manera extensiva, posen en risc la base de l’autonomia parlamentària, el dret de participació, el pluralisme polític i la llibertat d’expressió.
El Govern de l’Estat pretén que incloem en aquest test d’admissió l’anàlisi del compliment de les Sentències i interlocutòries del TC. Això comporta un fet excepcional d’entrada. En els darrers anys, tan el TC, com els informes dels serveis jurídics del Parlament han coincidit en eliminar qualsevol mena de valoració material, de subjectivitat de les Meses dels Parlaments. Només s’ha excepcionat aquest criteri general quan una llei preveu que la Mesa ha de fer aquesta valoració. Així es preveu en la llei que regula les iniciatives legislatives populars i així s’ha anat aplicant.
Si la Mesa ha d’entrar a valorar el compliment de la STC i interlocutòria, ha de ser amb caràcter limitat. En les situacions en què la iniciativa permet interpretacions diferents o alternatives a la reiteració o desenvolupament de les resolucions afectades o calgui la interpretació subjectiva dels membres de la Mesa, l’excepció en aquests casos ha de cedir clarament a favor de l’aplicació de la regla general d’admissió ja que sinó s’afectaria el ius in officium dels diputats que té com a fonaments drets fonamentals protegits a nivell europeu, en la CE i en l’EAC. Reforça aquesta interpretació tres arguments més: que estem en un debat declaratiu, com és el d’orientació política; que és un acte jurídic i parlamentari nou, que no executa ni en continua cap d’anterior i, finalment, que no hi ha una prohibició o mandat concret d’un Tribunal (impossible d’existir perquè era un acte nou). El debat sobre l’orientació política no pot contravenir cap sentència o resolució judicial per totes les raons que s’han expressat.
Per tant, la Mesa ja l’ha fet aquesta anàlisi, com es reflecteix en el punt cinquè de la Resolució Motivada:
“Aquesta Mesa no considera que cap de les resolucions citades pels grups que demanen la reconsideració estigui concernida pels requeriments el Tribunal Constitucional, però en el cas que fos així, la col·lisió jurídica entre un requeriment genèric referit a actes anteriors (i concretats en una resolució inicial declarativa i una comissió d’estudi que va finir els seus treballs abans de la suspensió) i els drets de participació, d’iniciativa i de llibertat d’expressió dels diputats, en un debat de política general, s’ha d’interpretar clarament en favor d’aquests darrers.”

El que no es pot entendre és que fent la Mesa totes les funcions que li pertoquen en el test d’admissió, es persegueixi a la Mesa, envaint la separació de poders i inclús es demana que es derivin responsabilitats penals. Aquest plantejament per part dels òrgans al servei del Govern de l’Estat és d’una gravetat democràtica sense precedents a la jove democràcia espanyola i d’una ridiculesa política i jurídica ben gran. És a dir, s’ha fet tot el què ha de fer la Mesa, però quan entrem a valorar el contingut material per si s’incompleix o no, només podem prendre una decisió, la de no admetre, ja que en cas contrari, se’ns porta directament a la via penal. Això no fa reflexionar als membres d’aquest Tribunal sobre el que se’ns demana a la Mesa del Parlament de Catalunya?
Alguns dels avui sotasignats, ja vam alertar en l’informe que derivava de la providència d’1 d’agost de 2016 sobre la vaguetat dels mandats de les interlocutòries i de la impossibilitat de fer una interpretació extensiva de la STC 259/15, i vam demanar una major concreció per part del TC, que no les va tenir presents en la resolució posterior. Encara que tinguem la impressió que ara l’evacuació d’aquest informe és un tràmit que exigeix l’article 92.4 i que el TC ja ha pres la seva decisió a redós de les peticions d’una força política determinada, seguim demanant que ho tingui en compte.

4.- ANÀLISI DE LA STC 259/2015, DE LA ITC 141/2016 DE LA PROVIDÈNCIA D’1 D’AGOST DE 2016 I DE LA ITC 170/201

Tot i que ja se n’ha fet esment en els apartats anteriors, cal recordar la incidència de les esmentades resolucions, a més dels fonaments expressats, en especial al de la naturalesa parlamentària de l’acte (iniciativa sense cap vinculació jurídica amb actes anteriors, nova i de naturalesa declarativa).
Respecte a la STC 259/2015, cal recordar que declarava nul.la la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya. Fem avinent que en aquesta STC en la que es basa bona part de l’argumentació de l’advocacia de l’Estat, no es feia cap advertiment exprés i concret en la part resolutiva o en els fonaments jurídics respecte al capteniment a seguir per la Mesa en la futur activitat del Parlament relacionada amb la resolució. Com s’ha dit, l’esmentada resolució abasta totes les matèries que pot debatre el Parlament de Catalunya quan es parla del seu futur, i, per tant, no se’n pot fer una lectura expansiva tal com apunten tots els informes fets pels servis jurídics del Parlament, com s’argumenta en els següents punts d’aquest informe i s’ha d’analitzar en cada cas si es dóna o no aquesta contravenció, sens perjudici de l’ulterior control de constitucionalitat per part del propi TC.
Quant a la ITC 141/2016 i la providència, cal recordar que la Comissió d’Estudi del procés constituent va acabar els seus treballs el 19 de juliol, abans de qualsevol resolució del TC sobre el seu contingut i, per tant, no podia incomplir la STC 259/2015. A més, el seu contingut era d’estudi, sense que d’aquesta comissió se’n pugui derivar cap efecte, mandat o desenvolupament amb vinculació jurídica amb actes o iniciatives posteriors, i menys cap a un debat d’impuls i opinió política.
Finalment, la Mesa no podia tenir en consideració la ITC 170/2016 perquè l’admissió a tràmit de les propostes de resolució és anterior (5 d’octubre la Mesa, 6 d’octubre la ITC) i en la desestimació de les reconsideracions per resolució motivada, no s’havia comunicat ni era coneguda per cap membre de la Mesa. Sembla que l’advocacia de l’Estat dubta d’això, però només cal comprovar les dates ( l’admissió a tràmit es produeix abans de la ITC) i el contingut de les propostes de reconsideració, de les actes de les Meses i de la Resolució motivada, on cap grup parlamentari ni cap membre de la Mesa l’esmenta, pel motius exposats i fàcilment acreditables.

5.- SOBRE EL POSICIONAMENT DELS SERVEIS JURÍDICS DEL PARLAMENT

Adjuntem en el present informe les notes, informes i comentaris fets a Mesa per part dels serveis jurídics del Parlament en aquest darrer any. L’argumentació i el posicionament dels lletrats del Parlament en aquest darrer any ha estat constant i unívoc. Tan en les notes, en els advertiments verbals, en els informes i en les al·legacions presentades davant el TC, el posicionament és el mateix: la Mesa en fer el test d’admissió només pot fer un control formal i/o de procediment en l’admissió i qualificació. A partir de la STC 259/2015, el lletrat major del Parlament fa un extens informe en data 15 de desembre de 2015, que té continuïtat en les notes informes i al·legacions posteriors on es pot apreciar l’excepcionalitat perquè la Mesa pugui analitzar el contingut material. Aquest és el criteri que ha seguit la Mesa: la no aplicació expansiva de la STC 259/XI, ja que conculcaria drets fonamentals i el propi EAC, excepte quan s’insta directament a la desobediència al TC.
Les notes o advertiments que hi ha hagut, sempre han estat oberts, mai concloents i sempre en condicional.
Respecte a les resolucions objecte d’aquest incident d’execució, cal fer notar al Tribunal que no consta cap informe negatiu. Tampoc cap advertiment en la Mesa on es va substanciar l’admissió de les propostes de resolució, el dia 5 d’octubre de 2016 ni tampoc cap informe ni advertiment per part del lletrat major o del secretari general abans de resoldre i votar la resolució motivada. L’advertiment que consta a la Mesa del dia 6, com queda clarament palesat en la pròpia acta, es produeix quan ja s’havia desestimat les reconsideracions presentades i sempre amb un caire informatiu respecte el que podria fer el TC (“…el TC podria…).
Finalment, cal assenyalar que encara que hi hagués algun informe negatiu, que no és el cas, les funcions dels serveis jurídics són d’assessorament de la Mesa i de la Presidenta. Els informes no són ni preceptius ni vinculants en cap cas.

6.- SOBRE LA PETICIÓ DE RESPONSABILITATS PENALS.

Finalment, tot i que el Tribunal Constitucional no fa cap pronunciament sobre la petició de l’advocacia de l’Estat de deduir testimoni de particulars als cinc membres de la Mesa que vam avalar l’admissió de les propostes de resolució, la pròpia fiscalia ja s’hi ha referit en el seu escrit i cal pronunciar-s’hi.
Volem assenyalar que ens sorprèn que el Tribunal Constitucional no entri a valorar la petició de mesures penals que planteja el Govern de l’Estat espanyol per a cinc membres del Parlament de Catalunya. El TC no pot auto inhabilitar-se quan hi ha una petició de mesures penals quan el què es discuteix és de la protecció de dos drets fonamentals per part de la Mesa del Parlament: la llibertat d’expressió i el dret de participació. Aquesta empara li correspon precisament al TC i deixar d’exercir les seves funcions és posar tot el procediment en mans del Govern espanyol en la seva pretensió conculcar aquets drets fonamentals. La iniciativa és del Govern de l’Estat presentant l’incident d’execució a través de l’advocacia de l’Estat, es permet fer un ús que no li correspon de l’article 161.2 d’aplicació automàtica, e demana es dedueixi testimoni de particulars per obrir la via penal i finalment presentarà una querella a través de la fiscalia de l’Estat, de dependència també orgànica del Govern espanyol: el TC no hi té res a dir respecte els drets fonamentals que defensa la Mesa del Parlament?
Denunciem l’ús constant de l’amenaça penal, manera indiscriminada per part del poder executiu envers del poder legislatiu, dels representants legítims dels ciutadans. Quan parlem de l’advocacia de l’Estat i de la fiscalia en aquest escrit, en realitat qui està instant la via penal de manera constant contra les funcions atribuïdes al Parlament de Catalunya, als seus òrgans i als seus representants, i alhora, contra unes idees i uns electes, és el Govern de l’Estat espanyol, que vol eliminar la controvèrsia política a Catalunya prohibint el debat i inhabilitant a tothom que vulgui exercir la democràcia més bàsica.
El dret penal en els ordenaments jurídics on hi ha un arrelament democràtic és i ha de ser la ultima ratio sempre. En el cas que ens ocupa, ni tan sols s’ha analitzat el fons de la qüestió i, a més, com s’ha dit, neguem la vinculació jurídica entre l’acte parlamentari del debat de política general i els anteriors. Per tant, plantejar d’entrada accions penals, no és sinó una manera barroera del Govern de l’Estat, usant dos instruments de part i subjectius com són l’advocacia i la fiscalia per coartar la llibertat dels electes catalans i condicionar les decisions del poder legislatiu.
Els diputats i, per tant, els membres de la Mesa, estan també emparats per la prerrogativa de la inviolabilitat que ve a protegir la l llibertat d’expressió i el dret de participació, com s’ha assenyalat a l’apartat primer, lletra b.
A més, les mesures penals en un incident d’execució, estan pensades per l’àmbit administratiu, per obligar a complir al qui no vol complir una determinada ordre judicial. No és el nostre cas. L’acte parlamentari és nou i diferent a qualsevol anterior, i ja s’ha produït. És un acte essencialment polític i sense tenir efectes jurídics vinculants. Aquest acte admet el control constitucional, per la via de l’empara després de denegar-se la reconsideració a través dels grups parlamentaris que la van sol·licitar i admet el recurs d’inconstitucionalitat. La via aquí utilitzada, l’incident d’execució, entenem que estaria reservada per altres casos, com s’ha apuntat.
Tanmateix, el que no podem acceptar és que l’exercici de les funcions d’admissió i qualificació de la Mesa comportin responsabilitats penals quan a l’executiu central no li sembli correcte la decisió que es prengui. És una utilització abusiva dels instruments que el poder executiu té al seu abast i el poder judicial no pot acceptar ésser una corretja de transmissió dels mateixos; ans al contrari, ha de ser el garant de la separació de poders i preservar les funcions del poder legislatiu. No oblidem que s’arriba fins aquí sempre per actes declaratius que expressen idees polítiques, cap acte legislatiu i amb efectes vinculants respecte la ciutadania. Aquests darrers, si es donen, ja tenen el seus mecanismes de control en democràcia. Anul·lar la llibertat d’expressió i inhabilitar al poder legislatiu en base a una suposada desobediència en un incident d’execució és un suport molt feble que no aguanta cap test democràtic.
Aquesta defensa de les funcions de la Mesa hauria de ser feta pels propis Tribunals, amb el Tribunal Constitucional al capdavant. Quan el que es busca no és el compliment de la legalitat sinó anul·lar la discrepància política fent un mal ús dels Tribunals, el què protegir no és la voluntat del Govern de l’Estat sinó la democràcia. La Mesa ha de garantir que es puguin expressar tots els plantejaments polítics, inclosos els que ultrapassen el marc constitucional. I amb aquest exercici de la llibertat d’expressió en un debat d’orientació política, sense transcendència legislativa, es perfecciona la qualitat democràtica d’un país i d’un Estat. Si no es permet, si es persegueix a qui ho permet, la democràcia desapareix, i el marc polític té un altre nom, no democràcia.

DEMANA

Que tingui per evacuat el tràmit requerit en la notificació assenyalada en l’encapçalament d’aquest escrit, i en els seus mèrits resolgui DESESTIMAR l’incident d’execució plantejat pel Govern de l’Estat espanyol, emparant d’aquesta manera la separació de poders, la diversitat i pluralitat política, la llibertat d’expressió i el dret de participació dels representants polítics.

Palau del Parlament, 17 de gener de 2017.

26 octubre 2016
by Nuet
Comentaris tancats a Intervenció, al Parlament de Catalunya, a la Proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme

Intervenció, al Parlament de Catalunya, a la Proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme

Proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del
franquisme (debat de totalitat)

202-00029/11

La presidenta
A continuació té la paraula el senyor Joan Josep Nuet, en representació del
Grup Parlamentari Catalunya Sí que es Pot.
Joan Josep Nuet i Pujals
Gràcies, presidenta. Bon dia a tothom. Aquest és un dels dies en què realment
val la pena ser diputat del Parlament de Catalunya. Vull agrair també, en nom
del meu grup parlamentari, la vostra presència a tots els que esteu aquí,
lluitadors i lluitadores antifranquistes, represaliats, represaliades, víctimes i
amics de les víctimes. Aquest és el vostre dia.
El Joan va passar l’Ebre amb disset anys. D’aquell dia recorda especialment
tres coses: feia calor, queien les bombes –les bombes dels feixistes– i,
sobretot, recorda la por, la por que un noi de disset anys pot tenir al mig de la
batalla. Ell era de la JSU…, bé, era dels pioners, perquè era tan jove que no el
van deixar ni tan sols agafar el carnet de la JSU, però allà estava, estava a la guerra. Va tornar derrotat. Sempre recorda que no va arribar a Gandesa, que
ho van intentar, però que no va ser possible.
Després, set anys als camps de concentració, als camps de treball: els càstigs,
la tortura… I ell va tenir molta sort, conduïa un camió i se’n va sortir bastant bé.
A casa l’esperava la Montserrat. La Montserrat, que també, quan recorda
aquells anys, sobretot recorda la gana. Quanta gana van passar! Després es
van casar i la família va tirar endavant. Ell encara va passar molts anys que
havia d’anar al cercle dels senyors, on hi havia la seu de la Falange, a passar
comptes amb els botxins.
El seu germà, el Maties, era comissari polític. Va estar davant de tots, tirant
trets. Després, quan el van agafar, el van condemnar a tres penes de mort,
com si a un home se’l pogués matar tres vegades. Va tenir sort. Encara avui no
sabem per què no el van matar. Va tornar a casa, on l’esperava l’Asunción.
L’Asunción era una dona extraordinària, sempre els va dir als feixistes pel seu
nom: «Feixistes.»
Són històries d’homes i de dones que van patir la repressió franquista, que a
alguns ens han fet com som i que són una part gloriosa de la història d’aquest
país.
El franquisme no va ser un règim autoritari, com ens vol fer creure l’Acadèmia
de la Història. El franquisme va ser un règim feixista i totalitari, va ser un règim
que destruïa les persones. I és bo recordar tot això, perquè tots aquests
homes, les dotzenes de milers d’homes i dones que van patir els més de vint
mil judicis del franquisme a Catalunya no eren delinqüents: eren lluitadors per
la llibertat; eren revolucionaris, anarquistes, comunistes, catalanistes; era gent
que va lluitar per la seva terra, per la seva família, per les seves idees. Molts
d’ells van morir i altres ho van passar molt malament els anys del franquisme,
però no eren delinqüents. Quan busquem en els arxius encara trobem els seus
judicis i tot el que es va dir d’ells. És hora potser que, per primera vegada, a la
història d’Espanya una institució democràtica digui «prou» i digui que aquells
judicis van ser una farsa, perquè fins ara encara ningú ho ha dit en aquest país.
I avui tenim la sort de ser part d’un parlament que ho dirà per primera vegada.
Ells van lluitar, van lluitar molt. Mai es van poder creure que la Llei d’amnistia,
per la qual tant van lluitar, es convertiria en una llei de punt final –mai. Ells, que
tant van lluitar, sabien que a Catalunya hi ha hagut diverses experiències. Aquí
hi va haver també un govern d’esquerres que, per primera vegada, va posar al
mapa la lluita per la memòria històrica d’aquest país d’una forma
institucionalment decidida. Ells sabien que la Llei de memòria històrica, que es
va aprovar el 2007, ja era la llei que se’ls va prometre que anul·laria els judicis
franquistes, però que això no va passar i no es va fer, i en aquell moment va
faltar molta valentia. Ells segueixen esperant aquest moment, un moment
important. Ells també van connectar amb noves generacions, les d’una
Catalunya que va seguir lluitant, recordant els que van lluitar a la guerra i als
primers anys dels franquisme. Vagues generals a la FORSA, d’AISCONDEL, la lluita
de les dones de Motor Ibérica, que es van tancar a l’església de Sant Andreu
de Palomar i que van trobar capellans que les van ajudar, capellans que els
parlaven de Catalunya d’una altra manera de com ho feia la jerarquia catòlica
del moment, que va justificar sempre els crims del franquisme.
Ells esperen. Però potser ha arribat l’hora, potser ha arribat la vostra hora,
companys i companyes, camarades, potser ha arribat avui la vostra hora.
Doncs, sí, sou una de les millors coses que ha donat aquest país. La generació
antifeixista, la generació antifranquista, els que avui pentineu cabells blancs,
esteu aquí amb nosaltres, i nosaltres estem amb vosaltres. Sí, sou d’allò millor
que ha donat aquesta terra.
Moltes gràcies.
(Aplaudiments forts i perllongats.)

13 setembre 2016
by Nuet
Comentaris tancats a Al Tribunal Constitucional

Al Tribunal Constitucional

TC
Al Tribunal Constitucional,

Senyor/Senyora,
El passat 18 d’agost d’aquest any, a la seu del Parlament de Catalunya, la funcionaria del cos d’auxili judicial de l’Administració de Justícia, la Sra. Montserrat Salvador Vela, em notificava la resolució del Ple del Tribunal Constitucional d’1 d’agost de 2016, dictada a l’incident d’execució de sentència promogut pel Gobierno de la Nación, sobre la Resolució 263/XI del Ple del Parlament de Catalunya, de 27 de juliol de 2016. En l’escrit de notificació m’advertia del meu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada, advertint-me de les eventuals responsabilitats en què pugui incórrer, inclosa la penal. Finalment em requeria perquè en el termini de 20 dies hàbils emetés els corresponents informes als efectes de l’article 92.4 de la LOTC sobre si les actuacions parlamentàries que donaren lloc a l’aprovació de la Resolució 263/XI del parlament de Catalunya, de 27 de juliol de 2016, han contravingut la STC 259/2015 de 2 de desembre i la ITC de 19 de juliol de 2016.
Així doncs, passo a exposar el següent:
1. En primer lloc, he d’expressar que en el Ple del Parlament de Catalunya del 9 de novembre de 2015, en la votació que va aprovar la Resolució 1/XI “Sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015” i annexes, vaig votar de forma negativa. Vaig votar de forma positiva la proposta de resolució alternativa que va presentar el Grup Parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot, que malauradament no va ser aprovada.

2. En segon lloc, que en el Ple del Parlament de Catalunya del 20 de gener de 2016, en la votació de la Resolució 5/XI “Creació de la Comissió Parlamentària d’Estudi del Procés Constituent” vaig votar de forma positiva, per estar d’acord amb els objectius de la Comissió i creient que de cap manera això contravenia la sentència del TC sobre la Resolució 1/XI (anomenada popularment 9N). Vull deixar clar que la proposta d’un “Procés Constituent” forma part del programa electoral amb que vaig concórrer a les Eleccions del Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 en les llistes de Catalunya Sí Que es Pot per la circumscripció de Barcelona.

3. En tercer lloc, que en el Ple del Parlament de Catalunya del 27 de juliol de 2016 en la votació que va aprovar la Resolució 263/XI “Conclusions de la Comissió d’Estudi del procés Constituent” vaig votar de forma negativa. Vaig votar de forma positiva la Proposta de Resolució, de conclusions alternatives, que va presentar el Grup Parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot, que malauradament no va ser aprovada. En aquest Ple vaig prendre la paraula, donada la significació que el meu paper com a membre de la Mesa podia tenir en aquest assumpte i vaig dir:
“La presidenta:
Senyor Nuet.
Joan Josep Nuet i Pujals,
Ho creguin o no, em sap molt de greu haver de fer aquesta intervenció; però m’hi
veig abocat donades les decisions que s’han pres les darreres setmanes. Quan en
un tema de cabdal importància, com el que ara estem tractant, el sectarisme en la
seva gestió avança, els mètodes democràtics trontollen, pateixen. I avui els
mètodes democràtics estan trontollant. El principal mètode democràtic que tenim
no sé si està al Reglament d’aquesta cambra, però és el diàleg, parlar les coses.
Com a societat i com a Parlament, quan no hi ha diàleg i es tira pel dret, tot
trontolla. I en aquest moment alguns esteu tirant pel dret, al marge d’una part molt
important, no sé si majoritària o no, de la societat catalana.
Per tant, sí, estem en un moment excepcional, sigueu-ne conscients. I en un
moment excepcional, si en els mètodes no ens posem d’acord, no ens posem
d’acord en res.
Us demano que us ho repenseu. I us demano una altra cosa: dubteu de les vostres
conviccions, com jo dubto de les meves; li fareu un favor a la societat catalana.
Moltes gràcies”.

4. Lluny de poder-se interpretar a partir del sentit del meu vot negatiu, tant en la Resolució 1/XI del 9 de novembre de 2015 com en la 263/XI del 27 de juliol de 2016 estic convençut que el Ple del Parlament no vulnera cap precepte constitucional i en tot cas té dret a prendre i adoptar aquelles resolucions fruit de la iniciativa dels diputats i diputades i dels grups parlamentaris. En la STC 295/2015, de 2 de desembre, que va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya del 9 de novembre del 2015, el TC no inclou com un element associat a la suspensió la prohibició expressa d’admetre a tràmit, per la seva presa en consideració o per al seu debat o votació en seu parlamentària, qualsevol iniciativa de caràcter legislatiu o de qualsevol altra índole que, directa o indirectament, pretengui donar compliment a la resolució suspesa, ja que de facto, la pretensió del Govern de l’Estat d’estendre els efectes de la suspensió a qualsevol iniciativa parlamentària que pugui tenir una “connexió” directa o indirecta amb el contingut de la Resolució podria provocar (cal recordar que dels annexos inclosos a la Resolució 1/XI suspesa es desprenen compromisos molt diversos en política social, una de les competències exclusives cabdals de l’autogovern de Catalunya) una paràlisi legislativa, en un moment de crisi econòmica en que precisament cal reforçar les iniciatives legislatives en aquesta matèria. Aquest seria un exemple, però podríem trobar-ne molts d’altres.

5. Cal recordar també el caràcter declaratiu de la Resolució 263/XI del 27 de juliol del 2016. No es pot tractar de forma anàloga a situacions en les quals la suspensió o la declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat afecta a una llei o disposició de caràcter general. Des de la perspectiva del control de constitucionalitat, cal remarcar de manera especial la singularitat que presenten les resolucions parlamentàries com la 1/XI o 263/XI, que son fruit de l’exercici de la funció d’impuls de l’acció política i de govern. La doctrina parlamentària ha destacat des de fa temps que les resolucions aprovades en exercici d’aquesta funció són actes de naturalesa essencialment política que expressen una voluntat adreçada al Govern o a la ciutadania, únicament fiscalitzables per mitjà dels mecanismes de control polític establerts en els reglaments parlamentaris i que no tenen força legal d’obligar i tampoc la capacitat d’afectar l’ordenament jurídic o bloc de legalitat al qual estan subjectes amb caràcter general els poders públics i la ciutadania. Cal recordar, precisament, que segons l’article 55.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, és el Parlament de Catalunya el lloc idoni donada la seva naturalesa institucional on s’espera que es produeixin aquets debats, que són expressió del pluralisme polític realment existent a la societat catalana. És necessari, per tant, aplicar un criteri especialment mesurat en aquesta matèria, ja que si no fos així, es podria incórrer en una situació de desequilibri entre funcions institucionals del Parlament i del Tribunal Constitucional que cal evitar, impedint que la derivada de la STC 295/2015, de 2 de desembre, que va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya del 9 de novembre del 2015, es converteixi en un qüestionament global de les funcions parlamentàries.

6. Les funcions parlamentàries estan directament connectades amb l’article 23 de la Constitució Espanyola, és a dir, amb el dret de participació política i d’iniciativa que defineix el ius in officium dels diputats i diputades i dels grups parlamentaris. Aquest dret es projecta també sobre les iniciatives que pot exercir el Govern davant el Parlament, perquè també l’afecta aquest ius in officium. És evident que el dret d’iniciativa està emparat en un dret fonamental i això fa que per la connexió que té amb el mandat representatiu hagi d’estar especialment protegit. En aquest sentit, el tribunal Constitucional ha emfatitzat que una vulneració del “ius in officium” ho seria també del dret de la ciutadania a participar en els assumptes públics per mitjà dels seus representants. Un altre aspecte important a considerar és la naturalesa del dret d’iniciativa parlamentària, que, en sí mateix, no conforma la voluntat del Parlament. El dret d’iniciativa és un dret a un procés parlamentari que, com a tal, pot sotmetre la iniciativa a eventuals modificacions i fins i tot a alteracions notables del seu contingut. Mentre no s’esgoti el procediment parlamentari només es produiran una tramitació i un debat que, per definició, han de poder ser lliures en seu parlamentària, tal i com ha reconegut el mateix TC (ATC 135/2004 i STC 42/2014), de manera que la voluntat del Parlament no s’expressarà fins el moment d’adoptar l’acte que posi fi al procediment. Com diu el TC, mentre no s’esgoti el procediment no hi pot haver altra inconstitucionalitat que la que resulti de la infracció de les normes que disciplinen aquest procediment, i per aquesta mateixa lògica, ha de ser aquest acte final del que s’ha de predicar una eventual infracció de l’obligació de compliment d’una decisió del TC.

7. La reflexió anterior encaixa perfectament amb la doctrina del Tribunal Constitucional sobre el text d’admissió a tràmit que poden fer les meses parlamentàries, doctrina que limita aquest test a la verificació dels requisits formals exigits a les iniciatives pel reglament i la llei i exclou que aquest acte de qualificació pugui comportar un judici d’oportunitat sobre el contingut de la proposta. Cal recordar que quan el TC s’ha referit a aquest control material, ho ha fet sempre com a potestat de les Meses i no pas com una obligació jurídica d’inexcusable compliment, ja que si la iniciativa pot ser sotmesa a modificacions substancials durant el procediment parlamentari, una exigència com aquesta podria incidir desproporcionadament sobre els ius in officium que empara la presentació de les iniciatives parlamentàries i el dret a ser debatudes. I en el cas de la idoneïtat del procediment aplicable, el TC també ha admès expressament que un procediment inicial pugui ser reconvertit en un de diferent durant la seva tramitació, singularment si s’aprecia finalment que el procediment idoni hauria de ser el d’una iniciativa de reforma constitucional (STC 103/2008 i ATC 135/2004). Recordar que la protecció de la Constitució està sempre garantida per la possibilitat de recórrer l’acte parlamentari definitiu davant el TC per la via del recurs d’inconstitucionalitat en el cas de les lleis o de la impugnació sobre la base de l’article 161.2 CE en el cas de les resolucions parlamentàries.

8. Les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent van ser aprovades per votació majoritària en la sessió de la mateixa comissió els dies 18 i 19 de juliol de 2016. Jo mateix vaig assistir a aquesta sessió amb vot delegat en representació del Grup Parlamentari al qual pertanyo, el de Catalunya Sí Que es Pot. En aquesta sessió vaig votar en contra de les conclusions proposades per la majoria i de forma favorable a les que presentava el meu grup. En el cas d’haver-se produït un acord polític el meu vot hagués estat total o parcialment favorable. Com totes les conclusions de les Comissions del Parlament, aquestes conclusions van ser publicades en el Butlletí Oficial del Parlament, el número 190 de 20 de juliol de 2016. El Reglament del Parlament de Catalunya estableix en el seu article 65 que les comissions d’estudi tenen per objecte l’anàlisi de qualsevol assumpte que afecti a la societat catalana i els seus treballs culminen amb l’elaboració d’un informe i unes conclusions que es publiquen en el Butlletí Oficial del Parlament i s’entreguen a la Mesa del mateix. L’apartat 3 del mateix article estableix que, un cop entregats l’informe i les conclusions, la Mesa ha de decidir si pren nota dels mateixos o si els hi ha de donar una tramitació específica. La Mesa, en la seva reunió de 20 de juliol de 2016, va “prendre nota” de les conclusions aprovades i va conèixer el mateix dia l’opinió majoritària de la Junta de Portaveus de que aquest informe i les seves conclusions fossin debatuts en Ple. Finalment, però ,no es va incloure aquest punt a l’ordre del dia del ple següent. Sí van ser finalment debatudes les conclusions en el Ple en ser invocat en el mateix per part de dos grups parlamentaris l’article 81.3 del reglament, que preveu aquesta fórmula per poder modificar el contingut de l’ordre del dia. Que no s’haguessin seguit els procediments clàssics per elaborar l’ordre del dia d’aquest Ple del Parlament de Catalunya de 27 de juliol que va aprovar la Resolució 263/XI “Conclusions de la Comissió d’Estudi del procés Constituent” va motivar les meves protestes i la intervenció que anteriorment he reproduït en el punt número 3 d’aquest informe.

9. Vull deixar especial constància que a pesar de les queixes expressades pel mètode emprat per incloure en l’ordre del dia del Ple del Parlament del 27 de juliol la proposta de Resolució 263/XI “Conclusions de la Comissió d’Estudi del procés Constituent”, en cap moment el meu vot contrari a la mateixa ha estat motivat ni per aquestes circumstàncies ni per pensar que podien contravenir la STC 259/2015 de 2 de desembre o la ITC de 19 de juliol de 2016. Crec que el Reglament del Parlament regula els requisits formals exigits a les iniciatives parlamentàries, i en aquest cas, malgrat l’inusual camí emprat per fer arribar al Ple la Resolució 263/XI, formalment aquesta compleix aquests requisits i el contingut de la mateixa és, com en tot debat polític d’aquesta naturalesa en seu parlamentaria, opinable. Però aquest segon aspecte no és tasca de la Mesa del Parlament, ja que aquesta no pot convertir-se en un òrgan de control intern de les iniciatives parlamentàries, en un òrgan de control polític que sens dubte tindria un efecte restrictiu sobre el dret d’iniciativa parlamentària que va vinculat directament al dret fonamental de participació política de l’article 23 de la Constitució Espanyola. Malgrat que l’article 92.1 de la LOTC reconeix al Tribunal Constitucional la capacitat d’adoptar les mesures d’execució necessàries per garantir el compliment de les seves resolucions, aquestes mesures no poden arribar mai a anul·lar o subvertir els principis inherents al funcionament de les cambres parlamentàries, ni els drets dels seus membres. Aquets principis i drets tenen reconeixement i protecció constitucional i estatutària i han de ser respectats trobant, en el seu cas, solucions que permetin la seva conciliació amb el deure de compliment de les sentències i resolucions del Tribunal Constitucional.

10. Per concloure voldria afegir unes consideracions finals. El debat polític en què es troba immersa la societat catalana i el conjunt de la societat espanyola és complex i té a veure amb els anhels democràtics acumulats per una majoria social a Catalunya i la dificultat i/o impossibilitat de que aquests tinguin cabuda en el text constitucional de 1978 i el propi Estatut vigent a Catalunya. Els canvis són però necessaris, diria que imprescindibles, però han de ser fruit del diàleg i l’acord polític com a mínim en els mètodes per conèixer l’opinió de la ciutadania i realitzar les reformes demandades de forma majoritària. Així doncs, en aquest debat del Parlament de Catalunya, que va del 9N de 2015 al 27J de 2016, cal saber que una majoria parlamentaria no és suficient per abordar reptes de la dimensió que ens ocupa, cal una majoria política i social molt més ample i les aliances necessàries amb forces polítiques i socials i institucions de l’Estat Espanyol. Aquesta convicció de preservar la unitat civil del poble de Catalunya per poder disposar d’una estratègia guanyadora que alhora construeixi i preservi ponts de fraternitat amb pobles veïns, determina el sentit del meu vot i de la meva opinió política.

Atentament,

Joan Josep Nuet i Pujals
Secretari Tercer de la Mesa del Parlament
Palau del Parlament, 12 de Setembre de 2016