El Bloc de Joan Josep Nuet

Coordinador General d'EUiA i Diputat de Catalunya Sí Que es Pot

Al Tribunal Constitucional

TC
Al Tribunal Constitucional,

Senyor/Senyora,
El passat 18 d’agost d’aquest any, a la seu del Parlament de Catalunya, la funcionaria del cos d’auxili judicial de l’Administració de Justícia, la Sra. Montserrat Salvador Vela, em notificava la resolució del Ple del Tribunal Constitucional d’1 d’agost de 2016, dictada a l’incident d’execució de sentència promogut pel Gobierno de la Nación, sobre la Resolució 263/XI del Ple del Parlament de Catalunya, de 27 de juliol de 2016. En l’escrit de notificació m’advertia del meu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada, advertint-me de les eventuals responsabilitats en què pugui incórrer, inclosa la penal. Finalment em requeria perquè en el termini de 20 dies hàbils emetés els corresponents informes als efectes de l’article 92.4 de la LOTC sobre si les actuacions parlamentàries que donaren lloc a l’aprovació de la Resolució 263/XI del parlament de Catalunya, de 27 de juliol de 2016, han contravingut la STC 259/2015 de 2 de desembre i la ITC de 19 de juliol de 2016.
Així doncs, passo a exposar el següent:
1. En primer lloc, he d’expressar que en el Ple del Parlament de Catalunya del 9 de novembre de 2015, en la votació que va aprovar la Resolució 1/XI “Sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015” i annexes, vaig votar de forma negativa. Vaig votar de forma positiva la proposta de resolució alternativa que va presentar el Grup Parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot, que malauradament no va ser aprovada.

2. En segon lloc, que en el Ple del Parlament de Catalunya del 20 de gener de 2016, en la votació de la Resolució 5/XI “Creació de la Comissió Parlamentària d’Estudi del Procés Constituent” vaig votar de forma positiva, per estar d’acord amb els objectius de la Comissió i creient que de cap manera això contravenia la sentència del TC sobre la Resolució 1/XI (anomenada popularment 9N). Vull deixar clar que la proposta d’un “Procés Constituent” forma part del programa electoral amb que vaig concórrer a les Eleccions del Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 en les llistes de Catalunya Sí Que es Pot per la circumscripció de Barcelona.

3. En tercer lloc, que en el Ple del Parlament de Catalunya del 27 de juliol de 2016 en la votació que va aprovar la Resolució 263/XI “Conclusions de la Comissió d’Estudi del procés Constituent” vaig votar de forma negativa. Vaig votar de forma positiva la Proposta de Resolució, de conclusions alternatives, que va presentar el Grup Parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot, que malauradament no va ser aprovada. En aquest Ple vaig prendre la paraula, donada la significació que el meu paper com a membre de la Mesa podia tenir en aquest assumpte i vaig dir:
“La presidenta:
Senyor Nuet.
Joan Josep Nuet i Pujals,
Ho creguin o no, em sap molt de greu haver de fer aquesta intervenció; però m’hi
veig abocat donades les decisions que s’han pres les darreres setmanes. Quan en
un tema de cabdal importància, com el que ara estem tractant, el sectarisme en la
seva gestió avança, els mètodes democràtics trontollen, pateixen. I avui els
mètodes democràtics estan trontollant. El principal mètode democràtic que tenim
no sé si està al Reglament d’aquesta cambra, però és el diàleg, parlar les coses.
Com a societat i com a Parlament, quan no hi ha diàleg i es tira pel dret, tot
trontolla. I en aquest moment alguns esteu tirant pel dret, al marge d’una part molt
important, no sé si majoritària o no, de la societat catalana.
Per tant, sí, estem en un moment excepcional, sigueu-ne conscients. I en un
moment excepcional, si en els mètodes no ens posem d’acord, no ens posem
d’acord en res.
Us demano que us ho repenseu. I us demano una altra cosa: dubteu de les vostres
conviccions, com jo dubto de les meves; li fareu un favor a la societat catalana.
Moltes gràcies”.

4. Lluny de poder-se interpretar a partir del sentit del meu vot negatiu, tant en la Resolució 1/XI del 9 de novembre de 2015 com en la 263/XI del 27 de juliol de 2016 estic convençut que el Ple del Parlament no vulnera cap precepte constitucional i en tot cas té dret a prendre i adoptar aquelles resolucions fruit de la iniciativa dels diputats i diputades i dels grups parlamentaris. En la STC 295/2015, de 2 de desembre, que va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya del 9 de novembre del 2015, el TC no inclou com un element associat a la suspensió la prohibició expressa d’admetre a tràmit, per la seva presa en consideració o per al seu debat o votació en seu parlamentària, qualsevol iniciativa de caràcter legislatiu o de qualsevol altra índole que, directa o indirectament, pretengui donar compliment a la resolució suspesa, ja que de facto, la pretensió del Govern de l’Estat d’estendre els efectes de la suspensió a qualsevol iniciativa parlamentària que pugui tenir una “connexió” directa o indirecta amb el contingut de la Resolució podria provocar (cal recordar que dels annexos inclosos a la Resolució 1/XI suspesa es desprenen compromisos molt diversos en política social, una de les competències exclusives cabdals de l’autogovern de Catalunya) una paràlisi legislativa, en un moment de crisi econòmica en que precisament cal reforçar les iniciatives legislatives en aquesta matèria. Aquest seria un exemple, però podríem trobar-ne molts d’altres.

5. Cal recordar també el caràcter declaratiu de la Resolució 263/XI del 27 de juliol del 2016. No es pot tractar de forma anàloga a situacions en les quals la suspensió o la declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat afecta a una llei o disposició de caràcter general. Des de la perspectiva del control de constitucionalitat, cal remarcar de manera especial la singularitat que presenten les resolucions parlamentàries com la 1/XI o 263/XI, que son fruit de l’exercici de la funció d’impuls de l’acció política i de govern. La doctrina parlamentària ha destacat des de fa temps que les resolucions aprovades en exercici d’aquesta funció són actes de naturalesa essencialment política que expressen una voluntat adreçada al Govern o a la ciutadania, únicament fiscalitzables per mitjà dels mecanismes de control polític establerts en els reglaments parlamentaris i que no tenen força legal d’obligar i tampoc la capacitat d’afectar l’ordenament jurídic o bloc de legalitat al qual estan subjectes amb caràcter general els poders públics i la ciutadania. Cal recordar, precisament, que segons l’article 55.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, és el Parlament de Catalunya el lloc idoni donada la seva naturalesa institucional on s’espera que es produeixin aquets debats, que són expressió del pluralisme polític realment existent a la societat catalana. És necessari, per tant, aplicar un criteri especialment mesurat en aquesta matèria, ja que si no fos així, es podria incórrer en una situació de desequilibri entre funcions institucionals del Parlament i del Tribunal Constitucional que cal evitar, impedint que la derivada de la STC 295/2015, de 2 de desembre, que va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya del 9 de novembre del 2015, es converteixi en un qüestionament global de les funcions parlamentàries.

6. Les funcions parlamentàries estan directament connectades amb l’article 23 de la Constitució Espanyola, és a dir, amb el dret de participació política i d’iniciativa que defineix el ius in officium dels diputats i diputades i dels grups parlamentaris. Aquest dret es projecta també sobre les iniciatives que pot exercir el Govern davant el Parlament, perquè també l’afecta aquest ius in officium. És evident que el dret d’iniciativa està emparat en un dret fonamental i això fa que per la connexió que té amb el mandat representatiu hagi d’estar especialment protegit. En aquest sentit, el tribunal Constitucional ha emfatitzat que una vulneració del “ius in officium” ho seria també del dret de la ciutadania a participar en els assumptes públics per mitjà dels seus representants. Un altre aspecte important a considerar és la naturalesa del dret d’iniciativa parlamentària, que, en sí mateix, no conforma la voluntat del Parlament. El dret d’iniciativa és un dret a un procés parlamentari que, com a tal, pot sotmetre la iniciativa a eventuals modificacions i fins i tot a alteracions notables del seu contingut. Mentre no s’esgoti el procediment parlamentari només es produiran una tramitació i un debat que, per definició, han de poder ser lliures en seu parlamentària, tal i com ha reconegut el mateix TC (ATC 135/2004 i STC 42/2014), de manera que la voluntat del Parlament no s’expressarà fins el moment d’adoptar l’acte que posi fi al procediment. Com diu el TC, mentre no s’esgoti el procediment no hi pot haver altra inconstitucionalitat que la que resulti de la infracció de les normes que disciplinen aquest procediment, i per aquesta mateixa lògica, ha de ser aquest acte final del que s’ha de predicar una eventual infracció de l’obligació de compliment d’una decisió del TC.

7. La reflexió anterior encaixa perfectament amb la doctrina del Tribunal Constitucional sobre el text d’admissió a tràmit que poden fer les meses parlamentàries, doctrina que limita aquest test a la verificació dels requisits formals exigits a les iniciatives pel reglament i la llei i exclou que aquest acte de qualificació pugui comportar un judici d’oportunitat sobre el contingut de la proposta. Cal recordar que quan el TC s’ha referit a aquest control material, ho ha fet sempre com a potestat de les Meses i no pas com una obligació jurídica d’inexcusable compliment, ja que si la iniciativa pot ser sotmesa a modificacions substancials durant el procediment parlamentari, una exigència com aquesta podria incidir desproporcionadament sobre els ius in officium que empara la presentació de les iniciatives parlamentàries i el dret a ser debatudes. I en el cas de la idoneïtat del procediment aplicable, el TC també ha admès expressament que un procediment inicial pugui ser reconvertit en un de diferent durant la seva tramitació, singularment si s’aprecia finalment que el procediment idoni hauria de ser el d’una iniciativa de reforma constitucional (STC 103/2008 i ATC 135/2004). Recordar que la protecció de la Constitució està sempre garantida per la possibilitat de recórrer l’acte parlamentari definitiu davant el TC per la via del recurs d’inconstitucionalitat en el cas de les lleis o de la impugnació sobre la base de l’article 161.2 CE en el cas de les resolucions parlamentàries.

8. Les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent van ser aprovades per votació majoritària en la sessió de la mateixa comissió els dies 18 i 19 de juliol de 2016. Jo mateix vaig assistir a aquesta sessió amb vot delegat en representació del Grup Parlamentari al qual pertanyo, el de Catalunya Sí Que es Pot. En aquesta sessió vaig votar en contra de les conclusions proposades per la majoria i de forma favorable a les que presentava el meu grup. En el cas d’haver-se produït un acord polític el meu vot hagués estat total o parcialment favorable. Com totes les conclusions de les Comissions del Parlament, aquestes conclusions van ser publicades en el Butlletí Oficial del Parlament, el número 190 de 20 de juliol de 2016. El Reglament del Parlament de Catalunya estableix en el seu article 65 que les comissions d’estudi tenen per objecte l’anàlisi de qualsevol assumpte que afecti a la societat catalana i els seus treballs culminen amb l’elaboració d’un informe i unes conclusions que es publiquen en el Butlletí Oficial del Parlament i s’entreguen a la Mesa del mateix. L’apartat 3 del mateix article estableix que, un cop entregats l’informe i les conclusions, la Mesa ha de decidir si pren nota dels mateixos o si els hi ha de donar una tramitació específica. La Mesa, en la seva reunió de 20 de juliol de 2016, va “prendre nota” de les conclusions aprovades i va conèixer el mateix dia l’opinió majoritària de la Junta de Portaveus de que aquest informe i les seves conclusions fossin debatuts en Ple. Finalment, però ,no es va incloure aquest punt a l’ordre del dia del ple següent. Sí van ser finalment debatudes les conclusions en el Ple en ser invocat en el mateix per part de dos grups parlamentaris l’article 81.3 del reglament, que preveu aquesta fórmula per poder modificar el contingut de l’ordre del dia. Que no s’haguessin seguit els procediments clàssics per elaborar l’ordre del dia d’aquest Ple del Parlament de Catalunya de 27 de juliol que va aprovar la Resolució 263/XI “Conclusions de la Comissió d’Estudi del procés Constituent” va motivar les meves protestes i la intervenció que anteriorment he reproduït en el punt número 3 d’aquest informe.

9. Vull deixar especial constància que a pesar de les queixes expressades pel mètode emprat per incloure en l’ordre del dia del Ple del Parlament del 27 de juliol la proposta de Resolució 263/XI “Conclusions de la Comissió d’Estudi del procés Constituent”, en cap moment el meu vot contrari a la mateixa ha estat motivat ni per aquestes circumstàncies ni per pensar que podien contravenir la STC 259/2015 de 2 de desembre o la ITC de 19 de juliol de 2016. Crec que el Reglament del Parlament regula els requisits formals exigits a les iniciatives parlamentàries, i en aquest cas, malgrat l’inusual camí emprat per fer arribar al Ple la Resolució 263/XI, formalment aquesta compleix aquests requisits i el contingut de la mateixa és, com en tot debat polític d’aquesta naturalesa en seu parlamentaria, opinable. Però aquest segon aspecte no és tasca de la Mesa del Parlament, ja que aquesta no pot convertir-se en un òrgan de control intern de les iniciatives parlamentàries, en un òrgan de control polític que sens dubte tindria un efecte restrictiu sobre el dret d’iniciativa parlamentària que va vinculat directament al dret fonamental de participació política de l’article 23 de la Constitució Espanyola. Malgrat que l’article 92.1 de la LOTC reconeix al Tribunal Constitucional la capacitat d’adoptar les mesures d’execució necessàries per garantir el compliment de les seves resolucions, aquestes mesures no poden arribar mai a anul·lar o subvertir els principis inherents al funcionament de les cambres parlamentàries, ni els drets dels seus membres. Aquets principis i drets tenen reconeixement i protecció constitucional i estatutària i han de ser respectats trobant, en el seu cas, solucions que permetin la seva conciliació amb el deure de compliment de les sentències i resolucions del Tribunal Constitucional.

10. Per concloure voldria afegir unes consideracions finals. El debat polític en què es troba immersa la societat catalana i el conjunt de la societat espanyola és complex i té a veure amb els anhels democràtics acumulats per una majoria social a Catalunya i la dificultat i/o impossibilitat de que aquests tinguin cabuda en el text constitucional de 1978 i el propi Estatut vigent a Catalunya. Els canvis són però necessaris, diria que imprescindibles, però han de ser fruit del diàleg i l’acord polític com a mínim en els mètodes per conèixer l’opinió de la ciutadania i realitzar les reformes demandades de forma majoritària. Així doncs, en aquest debat del Parlament de Catalunya, que va del 9N de 2015 al 27J de 2016, cal saber que una majoria parlamentaria no és suficient per abordar reptes de la dimensió que ens ocupa, cal una majoria política i social molt més ample i les aliances necessàries amb forces polítiques i socials i institucions de l’Estat Espanyol. Aquesta convicció de preservar la unitat civil del poble de Catalunya per poder disposar d’una estratègia guanyadora que alhora construeixi i preservi ponts de fraternitat amb pobles veïns, determina el sentit del meu vot i de la meva opinió política.

Atentament,

Joan Josep Nuet i Pujals
Secretari Tercer de la Mesa del Parlament
Palau del Parlament, 12 de Setembre de 2016

Comments are closed.