Apunts: Debat de la Fundació Nous Horitzons a l’Escola d’estiu d’ICV Propostes econòmiques concretes Per a una sortida d’esquerres de la crisi

Debat de la Fundació Nous Horitzons a l’Escola d’estiu d’ICV
Propostes econòmiques concretes
Per a una sortida d’esquerres de la crisi

Mataró 5 de Juliol de 2014
Joan Josep Nuet

Als anys 70, després de la crisi del petroli s’inicia un reequilibri de les forces que havien consolidat el període posterior a la 2na Guerra Mundial, caracteritzat per un repartiment (no equitatiu, però repartiment real) de la riquesa produïda
Aquest nou reequilibri, presidit per les apostes neoliberals va produir una tendència creixent de derrota de les forces del Treball i de Progres, i amb un acumulació sense precedents per part d’una minoria oligàrquica de la burgesia que va acumular gran poder econòmic primer, però de forma immediata polític i de tota mena.
Paul Krugman ha anomenat a aquest fenomen “la gran divergència”, el procés pel qual es va produir un enriquiment considerable de l’1 per cent dels mes rics i un empobriment de tots els altres.

La crisi del 2008 només pot ser entesa com a conseqüències del domini absolut d’aquesta oligarquia financera i la seva capacitat d’incidir en la política i la comunicació per doblegar a la seva voluntat les decisions governatives dels Estats i dels organismes Internacionals. La Progressiva desregulació dels mercats financers i la separació creixent entre la producció real i els fluxos de capital convertits a si mateixos en mercaderia, expliquen l’espiral sense límit dels productes financers tòxics i la seva perversa lògica de lucre sense mesura.

El resum de tot plegat té a veure amb la Democràcia, com mecanisme de control, planificació i proposta per organitzar allò que es de tots i totes, allò públic, que com molt bé afirmava en un article recent Joan Subirats (La democràcia com a “nou” contracte polític i social):

“Capitalisme i democràcia no han estat mai termes que convisquessin amb facilitat. la força igualitària de la democràcia ha casat mes bé malament amb un sistema econòmic que considera la desigualtat com una cosa natural, i amb la que s’ha de conviure, ja que qualsevol esforç en sentit contrari serà vist com distorsionador de les condicions òptimes del mercat. Democràcia i mercat no son incompatibles, però conviuen en tensió. Des de la democràcia allò important es compartir, des de el mercat la clau es competir.”

Es per això que la Democràcia es converteix en el pol, en el vèrtex de resposta a la triple crisi que ens ocupa, la crisi econòmica i social, la crisi política i la crisi, aquí, de model d’Estat. La resposta als tres reptes es MÉS democràcia, i sense MÉS democràcia cap dels tres reptes té solució satisfactòria per les classes populars.

Algunes propostes econòmiques per recordar:

1. Combatre l’estratègia de consolidació fiscal. L’estratègia de consolidació fiscal en forma de severs ajustos pressupostaris, per la seva intensitat i plaços, es contraproduent en termes de demanda agregada i ens ha conduint a un estancament econòmic, clarament inestable. Allò sensat en el marc d’aquesta crisi es mantindre l’estímul de la demanda pública i privada fins que l’economia retorni clarament a la senda de la recuperació, i assegurar la sostenibilitat de les nostres finances públiques amb una lluita decidida contra el frau fiscal i amb una reforma fiscal en profunditat.

2. Auditoria pública i ciutadana del Deute Públic. S’entén deute il•legítim com aquell, d’acord amb el Dret internacional, contret per l’Estat, la finalitat del qual es fer front a necessitats de tercers privats (com els bancs) sense relació directa amb l’activitat pública normal de l’Estat. Cal incorporar l’aval de l’Estat a operacions vinculades al deute privat com en el nostre cas el Rescat Bancari. El 2014 el servei del deute q compromet els pressupostos de l’Estat arriba a 36.500 milions d€.

3. Reforma Fiscal Progressiva i Lluita contra el Frau Fiscal. El 72% del Frau Fiscal el reañitzen les grans empreses i fortunes. Del frau descobert, hisenda cobra només 1 de cada 6 €.

Cal una RF basada en:
– progresivitat dels trams de IRPF
– equiparació fiscal entre rendes del treball i del capital
– Reforma IVA vinculat a IVA reduit x productes bàsics
– Limitar bonificacions i deduccions fiscals
– Impost sobre el Luxe
– Impost sobre transaccions financeres
– Impost sobre la riquesa que superi a l’impost sobre Patrimoni
– Modificació règim de les SICAV i entitats similars

4. La Reforma Fiscal del PP, un engany electoral per beneficiar als rics. També per donar força electoral a un PP en decliu

5. Fiscalitat verda

6. Federalisme Fiscal

Que pagui mes aquell q mes té i aquell que mes guanya

Tenim clarament un problema d’ingressos i no de despeses. La crisi, la desfiscalització dels Governs del PSOE i del PP, amb la col•laboració i suport actiu de CiU, el frau i l’economia submergida son la base del problema. Ara hem d’afegir la substitució de deute privat per despesa pública, i per tant, per dèficit i deute públic.

Les polítiques d’austeritat Pressupostària representen la destrucció de les conquestes de l’Estat del benestar i la creació de condicions per la privatització dels serveis públics. Es tracta de convertir en mercaderies bens que fins ara no ho eren plenament (només en un àmbit reduït) Amb això es recupera la taxa de guany en sectors poc madurs i on ja amb una visió estratègica han començat a operar i posicionar-se les grans empreses multinacionals (Acciona, Ferrovial, OHL, etc.) Llei de Dependència, gestió d’hospitals i d’altres serveis públics de salut, aigua, residus, transport fins ara públic, etc., ben acompanyats de fons de capital risc estrangers.

Comments are closed.