Article: Neus Català en temps de pandèmia (avui fa un any que la Neus ens va deixar)

Neus Català en temps de pandèmia
Joan Josep Nuet

Fa un any ens va deixar la Neus Català i cal recordar-la en aquest moment on vivim la crisi del Coronavirus, quan semblen venir temps difícils per a la classe treballadora i en general per a tots els sectors populars.

La Neus era una dona organitzada, moltes vegades parlem de la fortalesa de les persones però oblidem que resistir i lluitar per la pròpia vida i per la millora de la vida col·lectiva, allò que anomenem “justícia social”, està molt vinculat a ser conscients del nostre lloc a la societat, de l’accès, o no, que podem tenir a la riquesa col·lectiva que produïm, que tot allò que civilitzatòriament hem aconseguit pugui ser fruït per la majoria de les persones sense exclusions de classe, pensament o lloc de naixença.

La Neus va prendre consciència de ben joveneta de les relacions de propietat, en aquest cas de la terra, al seu poble natal, Els Guiamets. Allà va passar a militar a la secció agrària de la Unió General de Treballadors, la UGT, i posteriorment a les Joventuts Socialistes Unificades, la JSU. Va continuar aquesta vocació de servei públic fent-se infermera i tenint cura d’un dels sectors més colpejats per la guerra, els infants. Mai deixaria de preocupar-se pels altres, de les seves companyes d’infortuni al camp de Ravensbrück i de la llibertat de francesos, catalans i espanyols en la seva resistència contra el feixisme, fos el de Hitler o el de Franco.

No podem desvincular la seva persistència, resistent i partisana, d’aquesta cosmovisió que va acompanyar-la en tot moment. L’antifeixisme va convertir-se en una consegüent aposta per la vida, ser antifeixista volia dir viure i deixar viure sense dominació, el feixisme i la vida eren incompatibles.

Avui tenim nous reptes, la Neus, estic segur que els copsaria profundament, de fet situacions tan noves com el 15M o l’1 d’octubre ja van mostrar-la decidida i no van fer trontollar en absolut la seva militància comunista, ans al contrari.

En aquest temps de coronavirus la Neus sabria entendre que el capitalisme globalitzat està sotmetent al planeta Terra i als seus habitants, siguin plantes o animals i entre ells a l’ésser humà, a noves tensions a conseqüència d’un afany de lucre desmesurat i sense límits. Els perills del canvi climàtic, les pandèmies globals o la pobresa i exclusió socials de milers de milions d’homes i dones no són presagis apocalíptics, són ja realitats doloroses que no afectaran a tothom per igual, doncs de nou, com l’epidèmia de grip de 1918 o la crisi econòmica de 1929, la classe treballadora i en general les classes populars en pagarem les pitjors conseqüències.

No només cal aturar l’economia per poder tenir una economia que recuperar, cal un canvi de paradigma profund de la nostra manera de produir i redistribuir. El capitalisme després de 1945 semblava que volia comportar-se de forma més humil, després del que va significar la seva aposta pel feixisme i la II Guerra Mundial, també el 2009 el que va ser President de França, Nicolás Sarkozy, parlava de “refundar el capitalisme” com a resposta autocrítica de la crisi financera del 2008, però ni llavors ni ara esperem que els dirigents dels partits i resta d’institucions capitalistes aprenguin la lliçó, només de forma organitzada i mobilitzada la classe treballadora i la ciutadania crítica podem fer avançar l’alternativa.

És cert que parlar d’una renda universal ja no sona estratosfèric, que caldrà una nova política fiscal progressista per no endeutar, de nou, a les famílies i a la petita, mitjana empresa i treballadors autònoms, però caldrà anar més enllà i fer efectiu el control democràtic de l’economia fent passar al sector públic a sectors estratègics d’aquesta. No volem només recuperar-nos de les retallades de la sanitat pública i del sector públic en general, volem que no torni a passar i si passa, ja sabem, que només uns serveis públics forts i una economia regulada on primi l’interès general pot salvar-nos la vida.

Ja veus Neus, passen els anys i segueixen algunes de les velles contradiccions amb noves i sorprenents formes, ara també cal preservar la vida contra noves maneres de posar-la en perill per part de persones que només tenen escrúpols a l’hora de justificar-se davant dels consells d’administració. El feixisme de nova fornada rebla el clau del vell capitalisme de sempre, inhumà i insensible davant del patiment de la majoria si una minoria preserva la seva riquesa i poder.

Resistirem, tenim el teu exemple, som gent organitzada i com el 15M i l’1 d’octubre sortiran noves flors després de la pandèmia. De fet, Neus, ja estan covant-se ara. Fins a sempre camarada.

Comments are closed.