Article publicat a Catalunya Plural: El PP també retalla la justícia universal

El PP també retalla la justícia universal
En limitar l’aplicació del principi de Justícia Universal PP i PSOE fan retrocedir nostre ordenament jurídic en aquest tema al de països de segona divisió en garanties de compliment de les normes internacionals de drets humans.

Joan Josep Nuet – Diputat de l’Izquierda Plural (IU, ICV-EUiA, CHA)
07/03/2014 – 20:36h

El Partit Popular ha iniciat una nova retallada de la Justícia Universal a Espanya. El Ministeri de Justícia ha renunciat a canviar la norma per un projecte de llei i en aquesta legislatura ha fet servir la via insòlita de la proposició del PP en tramitació directa i en lectura única, eludint així els informes preceptius del Consell General del Poder Judicial, el Consell Fiscal i el Consell d’Estat.

El text del PP és tan restrictiu que limita la confiscació de droga a alta mar, la lluita contra l’ablació i la pederàstia i obliga a arxivar sumaris com el de la mort de José Couso a l’Iraq. La severa reducció de l’espai de la Justícia Universal ha sorprès negativament un important sector de jutges i fiscals de l’Audiència Nacional, pel fet que Espanya deixarà de ser un país referent en la protecció dels drets humans i en la persecució dels delictes de genocidi i lesa humanitat. A més, el text presentat pel PP obre espais d’impunitat que dificulten la investigació de greus delictes de crim organitzat transnacional com el narcotràfic. També deixarà sense protecció a víctimes de delictes com el tràfic de blanques o la mutilació genital.

Alguns jutges d’instrucció mediten la possibilitat de plantejar qüestions de constitucionalitat a mesura que es vagin veient obligats a arxivar les causes de Justícia Universal que tenen obertes, ja que entenen que podria donar-se un incompliment dels convenis internacionals signats per Espanya, tal com recorden l’Associació pro Drets Humans, Human Rights Watch i Amnistia Internacional.

L’any 2009 ja vaig denunciar des del Senat les decisions del ministre d’Afers Exteriors i Cooperació del Govern del PSOE, Miguel Ángel Moratinos, i aquest m’ho va deixar ben clar. En resposta a la meva pregunta parlamentària sobre la posició del Govern davant el clarificador ‘Informe Goldstone’ de la Comissió de Drets Humans de l’ONU, que acusava Israel de cometre crims de guerra a Gaza en l’operació anomenada ‘Plom Fos’, Moratinos va afirmar: “Les guerres, la violència i la sang vessada no s’arregla mirant al passat… No cal jutjar sinó actuar, intervenir i reprendre les negociacions”.

El PP ha reconegut reiteradament que són les raons d’Estat per “solucionar la problemàtica que afecta les nostres relacions internacionals, generant de vegades conflictes diplomàtics” les que porten a aquesta proposta. Pressions exercides avui per la Xina i en el seu moment per països com els Estats Units o Israel. Això connecta amb la mentalitat conservadora del PP que vol tallar d’arrel qualsevol excés democratitzador i progressista en la interpretació de l’ordenament jurídic vigent i “posar límit a determinats juececitos de l’Audiència Nacional que es dedicaven a fer el que no havien de”.

És clar que una de les tasques de la diplomàcia internacional és la mediació en els conflictes per trobar solucions satisfactòries a les parts enfrontades, especialment en els casos en què hi ha víctimes innocents. Però no és menys cert que és tasca del poder judicial -en les seves versions nacionals o internacionals- i de diversos organismes internacionals de garantia de drets i llibertats, jutjar i avaluar que les accions que es realitzen en el marc de conflictes o en temps de pau per part dels Estats o organismes que ostenten poder real sobre els ciutadans, es desenvolupin amb ple respecte a normes de convivència bàsiques com la Declaració Universal dels Drets Humans o la Convenció de Ginebra.

Hi ha la necessitat d’una Justícia Universal que no conegui fronteres, llengües, creences o justificacions de cap tipus. El respecte absolut a la dignitat humana és un principi universal que no pot ni ha de conèixer excepcions, ja que els crims dels que parlem són de tal atrocitat que no hi pot haver limitacions a la seva persecució i condemna. Estem parlant de crims de lesa humanitat, genocidi, crims de guerra, tortura, desaparició forçada, entre d’altres.

Malauradament, en aquest món globalitzat les polítiques conservadores del neoliberalisme segueixen sent, tot i la crisi que han originat, les que controlen el pensament dominant i els ressorts polítics, econòmics i culturals per a la seva reproducció. Les formes jurídiques en què s’assenta el poder s’han reforçat (el Dret Comercial Global, les normes i contractes comercials bilaterals, regionals i multilaterals, els organismes internacionals d’expansió i assentament del capitalisme com l’FMI, BM, OMC, OCDE, els codis ad hoc i la responsabilitat social corporativa o empresarial superadors de les legislacions nacionals i internacionals, etc.), així com els aparells policials i militars que vetllen pel seu compliment.

En canvi, els ressorts legals que protegeixen els Drets Humans (entesos no només com a drets civils, sinó també com a drets econòmics i socials) han passat a ser considerats per aquest poder com a meres recomanacions que en cap cas (o en casos excepcionals que afecten països i situacions que el poder dominant decideix jutjar) comporten mecanismes executius per jutjar, condemnar i fer complir les condemnes. Els intents de l’ONU de vetllar de forma executiva pel compliment dels tractats sobre drets humans en general s’han estavellat contra el veto al Consell de Seguretat o amb la burocratització d’aquestes iniciatives, ja sigui davant de Estats o davant de les corporacions multinacionals.

Avui dia de forma impune, polítics i militars responsables de milers i fins i tot centenars de milers de morts de civils innocents, descansen tranquil·lament a casa davant la mirada impotent de les seves víctimes torturades o dels familiars dels morts. En una doble vara de mesurar que provoca vergonya, responsables econòmics de terribles disbarats basats en polítiques especulatives neoliberals, que han provocat milers d’aturats, destrucció de teixit productiu i que han costat a l’erari públic milers de milions d’euros, es passegen donant lliçons econòmiques o de moral, cobrant les seves multimilionàries primes i executant les clàusules blindades dels seus contractes.

La justícia no és neutral, hi ha la justícia dels ‘forts’, per entendre, perdonar o simplement ignorar els seus propis actes atroços i al mateix temps (i de vegades en un mateix lloc), condemnar els actes dels ‘febles’ quan aquests intenten escapar de l’explotació o simplement jutjar els crims dels seus botxins.

Avui és necessari construir i reconstruir les xarxes socials i humanitàries, el valor dels drets humans i les formes jurídiques de la seva protecció, perquè una justícia dels ‘febles’ mantingui l’esperança de poder trucar a la justícia per aquest nom.

Segons els diferents convenis internacionals sobre Drets Humans subscrits per l’Estat espanyol i ratificats per les Corts, estem obligats a investigar i jutjar els presumptes perpetradors, amb independència del lloc on s’hagi comès el crim o la nacionalitat de l’autor o de la víctima, o encara que el delicte o crim no hagi afectat en absolut els interessos d’Espanya. La Constitució espanyola, en l’article 96.1, consagra que els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicat oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern.

Abans de les retallades en Justícia Universal per part del PSOE i ara del PP, gaudíem d’un ordenament conseqüent amb el dret internacional. Igual que altres països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca o Holanda, hem contribuït, amb les causes obertes a Espanya, a frenar com a mínim la sensació d’impunitat de què gaudien alguns criminals. S’ha impulsat l’obertura de processos en els països on es van cometre els crims, assolint-se sentències en altres tribunals del món, contribuint així a reconstruir la capacitat real de l’ordenament jurídic internacional sobre Drets Humans de ser complert i respectat.

Casos com el de Scilingo, Pinochet o la demanda per genocidi i altres delictes contra els governs militars de Guatemala, han col·locat la Justícia espanyola en un alt nivell de reconeixement internacional i han tornat l’esperança a les víctimes de països tan estimats com Xile, l’Argentina o Guatemala, que tant han patit per la repressió dels governs feixistes. Alhora, la doctrina que emanen les sentències de l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional sobre aquests casos no presenten cap dubte sobre l’abast absolut de la jurisdicció universal i el seu caràcter imperatiu per als estats.

La impunitat és l’absència de veritat, justícia i reparació per a les víctimes, i la forma més senzilla que els criminals tornin a actuar en conflictes vius en l’actualitat. Si els dirigents polítics i militars de l’Estat d’Israel se senten impunes, algú creu que sentiran algun rubor a tornar a recórrer a les bombes de fòsfor blanc? Qualsevol negociació serà reeixida si ambdues parts saben que no hi ha marxa enrere i que la violència del passat no pot tornar a ser utilitzada com a forma de solucionar el conflicte, especialment aquells que disposen dels grans aparells militars.

En limitar el PP i el PSOE l’aplicació del principi de Justícia Universal fan retrocedir nostre ordenament jurídic en aquest tema al de països de segona divisió en garanties de compliment de les normes internacionals de drets humans.

Comments are closed.