El Bloc de Joan Josep Nuet

Debat de Política General del Parlament de Catalunya 2018, defensa de les resolucions de Catalunya en Comú Podem


Debat de Política General del Parlament de Catalunya 2018, defensa de les resolucions de Catalunya en Comú Podem
Aquest ple de Política General arriba en una situació d’excepcionalitat democràtica. Això és evident, i cal recordar-ho dia sí i dia també. Arriba en un moment en què tenim presos i preses polítiques, i persones fora de Catalunya que s’enfronten a penes de presó de fins a 30 anys. I això marca, desgraciadament, tota la legislatura.
Una excepcionalitat que, com no podia ser d’una altra manera, també es plasma a les propostes de resolució que avui, com a grup, presentem.
Des de Catalunya en Comú Podem creiem que Catalunya necessita avançar. I ho ha de fer en tots els àmbits. El país ha d’avançar i obrir una nova etapa en matèria nacional, en la recerca dels grans consensos que ens fan forts com a país i com a societat.
Necessita avançar en matèria social després d’una dècada fosca que va començar el 2008 amb les pitjors retallades socials ordenades al servei de l’austeritat. Revertir les retallades, donar als treballadors públics les pagues extres que són seves i que encara no se’ls han retornat, complir el mandat d’aquesta cambra d’abaratir un 30% les taxes universitàries o fer tot el possible per acabar amb la crisi de l’habitatge i la pobresa energètica són alguns dels punts que, creiem, són imprescindibles per fer que Catalunya acabi amb una situació d’emergència social que ja dura massa.
I en tercer lloc, creiem que el país necessita avançar també en la protecció dels drets de les persones i del territori. Actuar de forma decidida, prioritària i urgent contra les violències masclistes ha d’esdevenir, avui i aquí, una prioritat de país, amb més recursos i més atenció per part de les administracions. 5 dones han estat assassinades aquest any a Catalunya. És una epidèmia a la qual el Parlament i el Govern s’han de comprometre a fer tot el possible per combatre’l.
El país necessita abordar el conjunt de prioritats democràtiques, socials i nacionals sense subordinar aquestes prioritats. Per això, hem presentat un conjunt de PR’s per proposar un debat nacional sobre el model de país.
Eix nacional
● PR 1: Sobre un model de relació bilateral
És evident que nova relació de bilateralitat entre Estat i Generalitat és una bona notícia per a tots els catalans i catalanes perquè obre un període de diàleg institucional i de distensió. I perquè és un primer pas cap a una situació de normalitat democràtica.
Però no n’hi ha prou, cal que aquesta nova etapa assumeixi els diagnòstics compartits per grans majories socials. A saber:
-que el model autonòmic està esgotat als ulls d’una gran majoria de catalans i catalanes.
-que cal assolir un nou estatus polític per a Catalunya que respongui al desig de major sobirania.
-que el diàleg amb l’Estat sigui condició de possibilitat de més avenços democràtics. La bilateralitat s’ha de basar si o si en el principi d’igualtat institucional.
● PR 2: Sobre un pacte de claredat
Ho hem dit sempre; Catalunya ha de poder decidir el seu futur. Però per això cal un acord polític, social i nacional. Un acord fruit d’un diàleg a Catalunya.
Cal que la política catalana sigui clara, tingui un rumb i una agenda política. Els intents a corre cuita per a generar marcs plebiscitaris, com l’ultimàtum del President Torra, ens fan menys i més dèbils.
El pacte de claredat que proposem és per ser més i més forts per a construir una nova realitat política. El pacte de claredat ens ha de servir per debatre com seria legítim per al conjunt de catalans i catalanes, i no sols una part, la realització d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Perquè el més necessari, el més important, és com arribem a acords a Catalunya que expressin una voluntat transversal àmpliament compartida.
Massa sovint tenim debats nacionals que de forma incomprensible eviten tractar el model de país que volem, i encara més, eviten parlar sobre el com. El pacte de claredat ha de ser una eina de construcció nacional amb una orientació estratègica.
Estratègica per acordar amb èxit el que proposem en aquesta PR què és ni més ni menys que:
-la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.
-i un acord entre l’àmplia majoria de forces polítiques de Catalunya: procediment, pregunta, condicions de realització i d’interpretació del resultat.
Eix social
La nostra proposta nacional no evita el debat sobre el model de país que vol la gent, també sobre els patiments col·lectius;
-de les 116.000 famílies que estan esperant un pis de protecció oficial.
-dels nens i nenes en situació de pobresa, que a Catalunya són el 28’5%.
-del desgast dels i les treballadores de l’Administració Pública i de les seves famílies que en aquests anys han vist com els seus salaris s’encongeixen un 25% per les retallades.
-de les nostres universitats públiques, que des de 2010 han vist el seu pressupost retallat en un 30%.
-dels 500.000 catalans i catalanes tot i treballar es troben en la pobresa.
-de la manca de preocupació d’aquest govern per les dones, fins al punt que no reverteix la reducció de casi un 30% en polítiques d’igualtat.
Per això proposem un conjunt de PRs per començar a posar fil a l’agulla:
❏ per fomentar el treball autònom en condicions dignes i per això reclamem la constitució del Consell Català del treball autònom [PR 3].
❏ per a defensar la universitat pública [PR 4] fent complir els acords del Parlament en matèria de taxes i introduint:
-un mecanisme en el sistema de preus universitaris que estableixi pels i les estudiants de graus i màsters públics, una bonificació del 99% per al curs següent.
-i fent efectiva la rebaixa general del preu de les matrícules universitàries equivalent al 30% i l’equiparació dels preus dels màsters amb els graus.
❏ protegir el territori [PR 5] començant per la Costa Brava que ara es troba sota l’amenaça de especulació urbanística. Per això cal que el govern escolti a la gent del territori i que en aquest cas es reuneixi amb la plataforma SOS Costa Brava
❏ Per solucionar el problema més que evident de seguretat pública que pateix Catalunya [PR 6]. No estem parlant de les càrregues policials d’aquest dilluns sinó del fet que la manca d’efectius al territori i a la costa posa en perill la seguretat ciutadana.
➔ A les comarques gironines la situació és “insostenible” segons denuncien els sindicats policials.
➔ La precarietat laboral i la pròpia seguretat dels efectius impedeix garantir l’ordre cívic als carrers de la costa brava especialment afectats pel turisme.
➔ Aquest estiu sols hi havia una dotació policial per a Roses i Empuriabrava, 2 agents per a l’Escala (que a l’estiu supera els 11.000 habitants), i sovint un únic efectiu per Blanes i Lloret de Mar (poblacions que a l’estiu augmenten la seva població fins als 40.000 i 37.000 habitants).
➔ Fins i tot alcaldies d’ERC i del PDeCat del litoral s’han queixat de la manca d’efectius i de l’insuficient desplegament durant l’estiu. Per als sindicats policials el Pla estival de costes ha estat un “nyap”.
➔ La seguretat ciutadana és una competència de la Generalitat i ja és hora que l’exerceixi. La Conselleria ha de fer una profunda autocrítica i començar a treballar, començant pels 1.500 efectius que calen, com a mínim per garantir l’ordre cívic al conjunt del territori.
Cal una reprovació al Conseller Buch, per això votarem a favor de la PR de la CUP, nosaltres defensem una visió crítica mes ample, no només pels desastrosos operatius del 29 de setembre i 1 d’Octubre, s’acumulen les queixes al territori, Alcaldes de tots els colors polítics, als sindicats policials, als GP de l’oposició. Així no Conseller, escolti i rectifiqui.
❏ Catalunya es mereix una Administració Pública eficient i professional i la millor manera d’aconseguir-ho és garantit als i les treballadores del sector públic unes condicions laborals dignes i segures [PR 8]. I no pas mantenint la reducció d’un 25% dels sous. Per això un primer pas necessari és:
➔ retornar les pagues extra pendents de 2013 i 2014 als treballadors i treballadores públiques de la Generalitat durant l’any 2019.
❏ Tenint més d’un 28% de pobresa infantil i més de 116.000 famílies en la precarietat esperant un pis de protecció oficial dur els fills i filles a l’escola bressol pública no ha de ser un luxe i un privilegi sinó un dret i una eina que ajudi a pal·liar la pobresa infantil i faciliti la situació de les famílies. Per això proposem una PR [PR9] amb mesures de xoc per a abordar el finançament de les escoles bressol:
– establint la tarifació social per motius de renda familiar
– restituir les partides destinades al foment i al funcionament de les llars d’infants municipals no retornades als Ajuntaments des de 2012.
– Equilibrar territorialment l’oferta de places d’escola bressol
❏ [PR 10] Tenir accés a llum, aigua, electricitat i calefacció és un dret. No pot ser que el govern sols hagi gastat un 60% del pressupost per fer front a la pobresa energètica. Aquesta és una emergència social que cal abordar immediatament:
– demanant la retirada del recurs d’inconstitucionalitat.
– aplicar amb fermesa les mesures contra la pobresa energètica: assumint el deute de les famílies vulnerables.
❏ [PR 11] Violència masclista
Segur que podem estar totes d’acord en que la violència masclista és un dels principals problemes als quals els enfrontem com a societat. Un problema que afecta a la meitat de la població i que no pot esperar més perquè, literalment, ens hi va la vida. Aquest tema ha de ser, per tant, un tema prioritari a tots els nivells. Aquest 2018 hem vist com el moviment feminisme ha omplert els carrers i les dones hem dit prou. Perquè no volem més mortes, com tampoc volem seguir caminant amb por a les nits, suportant desigualtats a la feina ni veient com una denúncia no ens protegeix, sinó tot el contrari, ens exposa i revictimitza.
Ara, per tant, cal que les institucions estiguem a l’alçada de les seves demandes i cal ser conscients que perquè puguin ser una realitat cal més que un pacte nacional contra la violència masclista, que el president Torra va anunciar de forma escueta en la seva intervenció de dilluns. Cal compromís polític per avançar ràpid i sobretot cal prioritzar recursos econòmics que ens permetin dur a terme les reformes i mesures necessàries. Per això instem a la Generalitat a augmentar la partida per l’abordatge de les violències masclistes als pressupostos de l’any vinent un 35%, revertint així les retallades que aquesta partida ha suportat des de l’any 2008 i millorant el finançament en la lluita contra les violències masclistes.
I cal també que avancem ràpid en la lluita contra les violències sexuals que, d’una manera o una altra, amb una intensitat o una altra, totes les dones patim. Unes violències sexuals que segueixen més que presents en la nostra societat, tot i que sovint són invisibilitzades o menystingues, i que necessiten d’un abordatge integral, amb equitat territorial i, un cop més, els recursos necessaris. Un model que creiem que cal implementar amb urgència i que ha d’anar, per tant, més enllà d’informes i diagnosis, calen mesures per protegir dones i infants.
I, per últim, com a mesures urgents per lluitar contra les violències masclistes també instem al govern de la Generalitat de Catalunya a un increment de la dotació pressupostària dels SIADs, els serveis d’informació i atenció a les dones, i de tota la xarxa de violències masclistes que tenim arreu del territori, per tal de poder millorar l’atenció que es dóna a les dones. Un cop més les entitats i professionals ens diuen que es podria fer molt més però que per això calen més recursos i per tant, voluntat política.
Cal impulsar totes aquestes mesures, i moltes d’altres contra les violències masclistes i sexuals perquè només així estarem construint un país més

❏ [PR 12] El cas dels Menors no acompanyats en Comissaries és una mostra de la inacció d’aquest govern i de la manca de política d’acollida. Aquesta situació és inacceptable i l’autocrítica del president Torra no té cap valor si sols serveix per justificar la passivitat:
➔ per això plantegem mesures de xoc que solucionin aquesta situació extraordinària.
❏ [PR 13] La situació de la sanitat pública està pitjor que mai, la precarietat que pateixen els i les nostres professionals clama al cel. Les retallades i la desorientació d’aquest govern no pot ser una excusa per a dignificar el nostre sistema de salut pública, començant pels CAP’s
❏ [PR 14] Per últim, la nostra televisió pública es mereix una posta a punt i cal renovar immediatament l’ens de la CCMA per això hem proposat per a garantir també l’estabilitat de la CCMA amb un nou contracte programa.

Comments are closed.