Proposta de resolució sobre l’ús del català a l’Administració de Justícia


A LA MESA DEL PARLAMENT
Susanna Segovia Sánchez, portaveu, Elisenda Alamany Gutiérrez, diputada, Joan Josep Nuet i Pujals, diputat del Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem, d’acord amb el que estableixen els articles 167 i 168 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre l’ús del català a l’Administració de Justícia, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Justícia, amb el text següent:
Exposició de motius
El passat 29 de novembre de 2018 es va presentar a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya la Memòria del 2017 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on es recull, entre altres dades, quin és l’ús de la llengua catalana als òrgans judicials de l’àmbit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La situació del català a l’Administració de Justícia és molt preocupant: l’any 2017 només 18.346 sentències finals van ser redactades en aquesta llengua del total de 224.220 dictades durant el 2017 al territori català, el que significa que menys del 10% (un 8,20%) dels tràmits davant òrgans judicials de l’àmbit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van ser duts a terme en català.

Aquestes dades reflecteixen, doncs, un gran problema, i és que hi ha un baix ús, tant d’entrada com de sortida, del català en aquests tràmits judicials, però també deixa al descobert mancances de l’anàlisi, i és que ens falta informació i recerca pel que fa a ús oral. Cal remarcar, a més, el descens preocupant i, sobretot, continu, de l’ús del català a la Justícia: des dels efectes del Pla Pilot per a la Normalització Lingüística als Jutjats i Tribunals catalans, promogut pel Departament de Justícia, el descens ha estat imparable i sense aturador: del 21% de l’ús de la llengua a sentències i resolucions de tràmit l’any 2004, s’ha arribat a xifres del 12,72% el 2012 i al 8,2% el 2017.

Si ens fixem en altres àrees de l’àmbit del Dret, com és el cas de les oficines notarials, també es poden comprovar els problemes en l’ús del català. L’“Estudi de l’ús del català a oficines notarials de Catalunya” (març del 2018), elaborat per la Plataforma per la Llengua, ens aporta els punts principals a considerar per tal de resoldre les mancances detectades: en molts casos (68% dels estudiats) no s’ofereix l’opció d’elecció de la llengua, el que acaba generant una desproporció del castellà, visible en la dada que només un 25% de les escriptures es redacten en català. I aquestes mancances que genera no informar de la possibilitat d’escollir la llengua es poden també comprovar en el fet que, quan s’informa sobre la possibilitat d’elecció, el resultat del català millora, tot i que segueix sense arribar al 50% en dades globals, sense distingir entre catalanoparlants o castellanoparlants (en el cas de catalanoparlants, se supera el 50% per poc). L’estudi, a més, estudia les causes més comunes per les quals les escriptures es realitzen en castellà, malgrat ser catalanoparlants els clients: per la manca d’informació de la possibilitat d’elecció, per la mateixa inèrcia en el treball del notari malgrat poder estar duent a terme la interacció amb el client en català, o per tractar-se de continuació de tràmits i escriptures elaborats en castellà.

Segons les dades d’un altre informe de Plataforma per la Llengua, l’“Informe de queixes lingüístiques” de l’any 2017, les administracions són el sector amb més queixes tot i tenir una normativa molt més garantista dels drets lingüístics, gràcies a través de drets com el d’opció lingüística, aplicable a tots els nivells administratius (local, autonòmic i central) a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El 2017 hi va haver 63 queixes referides a l’administració catalana (un 41,2% del total de queixes referides a l’Administració), i 61 referides a l’administració central espanyola (un 39,9%). Si s’atén a les queixes per discriminació explícita o intencionada, és a dir, a aquelles que fan referència a fets no relacionats amb negligències o descuits, sinó a situacions on l’exclusió és totalment intencionada, es pot veure com és quelcom més freqüent al sector públic que no pas al privat (un 38,6% de les denúncies referents al sector públic són per discriminació explícita o intencionada), i és més freqüent en l’administració central espanyola. Entre les administracions amb més queixes, hi trobem el Ministeri de Justícia (amb 8).

L’administració catalana no pot quedar-se aturada davant les dades presentades a la Memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i ha de treballar per tal de garantir que els drets lingüístics de la ciutadania de Catalunya, com és el cas del dret d’opció lingüística, siguin respectats. Es constata un esgotament del pla pilot de la Generalitat per tal de fomentar l’ús del català a la Justícia, que ja compta amb 15 anys d’antiguitat, així com es constata una falta d’informació a la ciutadania sobre els seus drets lingüístics.
També l’administració estatal ha d’actuar decididament per acabar amb la discriminació lingüística a Jutjats i Tribunals de les persones parlants de llengües oficials diferents al castellà, exigència que ve reconeguda a les obligacions assumides per Espanya en el seu instrument de ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Per això, cal instar la modificació de diversos preceptes de la Llei Orgànica del Poder Judicial, perquè es reconegui el dret de tramitació dels processos en català, perquè les persones funcionàries de justícia coneguin el català i perquè aquest deixi de ser un simple mèrit (com també ho és el coneixement del Dret civil català) a l’hora d’endreçar l’assignació de destins un cop les places ja han estat adjudicades i passi a ser preceptiu.

Una font d’inspiració pot ser el model belga de plurilingüisme a la zona de Brussel·les, on els tribunals han de ser paritaris (la meitat dels jutges han de ser francòfons, mentre que l’altra meitat han de ser neerlandesos) i on algunes places de jutges han de ser, forçosament, per a jutges bilingües; pel que fa a la relació amb els ciutadans, aquests tenen el dret d’opció lingüística en tot el territori, és a dir, que si un ciutadà vol emprar el francès en les seves intervencions orals en un procediment judicial que té lloc en regions de parla neerlandesa, els tribunals faciliten un intèrpret; per últim, en l’àmbit penal les garanties del ciutadà estan encara més reforçades.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Col·laborar amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per tal de millorar les dades d’ús del català a la Justícia, així com insta a posar a disposició dels òrgans judicials tots els mitjans necessaris per a assolir aquest objectiu, en col·laboració amb el poder judicial.
2. Millorar el seguiment de les estadístiques d’ús del català, tant orals com escrites, incloent-hi dades disgregades per partits judicials i per cada jutjat i per totes les jurisdiccions i també l’ús que en fa la Fiscalia i les dades del registre de demandes al portal eJustícia.
3. Elaborar un informe anual sobre vulneracions drets lingüístics dels ciutadans catalans als tribunals, registres, notaries i registres de la propietat, mercantil i de béns mobles. Publicar l’informe i enviar-lo als organismes responsables de la prevenció d’aquestes conductes.
4. Reprendre el pla de foment del català al torn d’ofici, en conveni amb els Consells catalans de col·legis d’Advocats i Advocades i de Procuradors i Procuradores.
5. Proposar de nou a les Corts espanyoles la modificació de l’article 231 de Llei Orgànica del Poder Judicial per sol·licitar que la ciutadania tingui dret a la tramitació dels procediments judicials en català així com dels articles 431, 483, 521 i 530 de la mateixa llei, per sol·licitar que el coneixement del català (i l’occità, en el cas de la Vall d’Aran) sigui un requisit per a jutges/esses, magistrats/ades, fiscals, lletrats/des de l’Administració de Justícia i personal al servei de l’Administració de Justícia amb, si s’escau, un període d’adaptació no superior a sis mesos.
6. Autoritzar la convocatòria de places funcionarials als diferents cossos de l’Administració de Justícia sobre els quals la Generalitat té competència només quan s’hagi assolit una millora substancial del nombre de places en què la capacitació lingüística estigui garantida.
7. Cooperar amb les universitats catalanes per assegurar que l’oferta docent garanteix la possibilitat de cursar els graus de Dret i Relacions Laborals plenament en català així com els diferents postgraus jurídics, en especial el màster d’accés a l’advocacia.
8. Garantir l’existència de manuals jurídics actualitzats en llengua catalana.
9. Elaborar un pla d’actuació que inspeccioni que les notaries, els registres de la propietat, mercantil, de béns mobles i també les entitats financeres ofereixen de manera clara als clients en quina llengua volen tramitar els diferents documents i no condicionen la tria lingüística. El pla hauria d’incloure mesures correctores dels possibles incompliments.
10. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de promoure una reforma legal que protegeixi el dret d’opció lingüística en tots els processos.
11. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de promoure que la publicació de les normes al BOE sigui simultània en castellà i en català i inclogui la publicació de versions consolidades de totes les normatives també en català, revertint el decalatge de gairebé 6 mesos entre la publicació en castellà i la publicació en català.
12. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de formar i sensibilitzar els funcionaris, tant de l’Estat com del Poder Judicial i de la Generalitat, en el coneixement de totes les llengües oficials i dels drets lingüístics. A aquest efecte, convé assegurar el compliment dels protocols de respecte del dret d’opció lingüística
13. Interlocutar amb el govern de l’Estat per assegurar que els òrgans jurisdiccionals situats fora del domini lingüístic que coneixen de recursos d’apel·lació, cassació o de procediments judicials per raó de matèria a la ciutadania o persones jurídiques residents a Catalunya garanteixin els mateixos drets lingüístics que els tribunals situats en territori català.
14. Interlocutar amb el govern de l’Estat per tal de promoure que l’Escola judicial ofereixi la seva formació també en llengua catalana tant a nivell oral com de materials escrits.
15. Proposar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reiteri una vegada a l’any, tal com es va fer el 2014, que no es poden vulnerar els drets lingüístics.

Palau del Parlament, 23 de gener de 2019
Susanna Segovia Sánchez Elisenda Alamany Gutiérrez
Portaveu del GP CatECP Diputada del GP CatECP
Joan Josep Nuet i Pujals
Diputat del GP CatECP

Comments are closed.