Resolució del Consell Nacional d’EUiA sobre el resultats electorals del 26J

NUET VOTANT
RESOLUCIÓ DEL CONSELL NACIONAL D’EUiA, DE VALORACIÓ DELS RESULTATS DE LES ELECCIONS GENERALS DEL 26 DE JUNY DE 2016. (Aprovada per 49 vots a favor, 5 abstencions, i cap vot en contra).

1- EUiA felicita En Comú Podem per la victòria a Catalunya en aquestes eleccions generals, i agrair a 848.526 catalans i catalanes que ens hagin fet confiança. Per segona vegada, aquesta força transformadora guanya unes eleccions generals a Catalunya. Valorem molt positivament aquest fet, perquè no ha estat una campanya fàcil, a pesar de sortir com a favorits en totes les enquestes: En Comú Podem ha rebut atacs diaris de tots els seus adversaris polítics, sense excepció, i amb una gran part dels mitjans de comunicació, públics i privats, clarament a la contra, en un clima enrarit per les campanyes de la por i per la desqualificació barroera cap a les forces de canvi.

2- Felicitem a totes les persones i actors confluents que han fet campanya explicant les nostres propostes de canvi social, democràtic, i nacional, valorades novament com les millors per les classes populars d’aquest país, als candidats i candidates que han explicat arreu el programa i els valors d’En Comú Podem, al cap de llista de la confluència, Xavier Domènech, que ha liderat amb convicció i empatia aquest projecte col·lectiu guanyador, així com volem felicitar a les persones electes de la candidatura: 12 diputats i diputades, i 4 senadors i senadores que ens representaran a les Corts Generals.

3- EUiA fa un reconeixement a la feina feta per la seva afiliació i assemblees de base; molta gent s’ha implicat a fons en fer campanya, posant tot el nostre actiu humà i de continguts al servei de la confluència i de la seva victòria, distribuint materials i propaganda, fent actes, en l’activisme comunicatiu a les xarxes, i en l’elaboració programàtica.

4- EUiA ha vingut encertant amb una posició política favorable als acords de confluència, que una majoria de la societat catalana ha tornat a recolzar a les urnes de manera clara. EUiA, pel que respecta a Catalunya, ha assolit en aquesta campanya els objectius polítics que s’havia marcat:
-Fer una candidatura de confluència catalana unitària al màxim.
-Contribuir a que aquesta candidatura tornés a guanyar les eleccions a Catalunya.
-Obtenir representació a les Corts, amb els companys Joan Mena i Félix Alonso, que seran diputats electes d’En Comú Podem al Congrés.

5- Fem un repàs d’algunes de les dades a Catalunya, per entendre millor la victòria d’En Comú Podem (ECP), i com han evolucionat la resta de forces polítiques catalanes:
-ECP ha estat primera força a Catalunya amb 848.526 vots, un 24,51%, repetint 12 diputats i diputades i 4 senadors i senadores. Això suposa perdre un 0,20% (81.354 vots) respecte el 20D.
-ECP ha estat primera força a les províncies de Barcelona (690.477 vots, 26,23%; al 20D, 768.235 vots, 26,88%) i de Tarragona (75.021 vots, 21,84%; al 20D, 77.036 vots, 20,64%), i tercera força a les províncies de Girona (53.054 vots, 17,30%; al 20D, 54.071 vots, 16,26%) i Lleida (29.974 vots, 16,64%; al 20D, 30.538 vots, 15,37%), augmentant percentatge a Tarragona, Lleida, i Girona.
-ECP ha guanyat les eleccions a tres capitals de província (Barcelona, Tarragona i Lleida), als 5 municipis que composen el Barcelonès, a 28 dels 30 municipis que composen el Baix Llobregat, a 16 dels 23 municipis del Vallés Occidental, a 19 dels 39 municipis del Vallés Oriental, a 16 dels 30 municipis de Maresme, als 6 municipis que composen el Garraf, i a diverses capitals de comarca i ciutats mitjanes del conjunt del territori, com Tortosa, Reus, El Vendrell, Blanes, Lloret, Pont de Suert, entre altres. ECP és primera força en 12 capitals de comarca (les més poblades), en 4 és segona força, i en 26 la tercera força. En 15 capitals es puja en nombre de vots, sent l’única candidatura que aconsegueix ser entre la primera i la tercera força en totes les capitals de comarca.
-Si analitzem per municipis, ECP manté uns resultats similars als obtinguts en el 20D, revalidant la victòria a 173 municipis (181 el 20D), bàsicament en els municipis més poblats de Catalunya, distribuïts principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona i la costa de Tarragona. ERC ha aconseguit imposar-se 474 municipis, i CDC a 268 municipis. El PSC s’ha imposat en 20 municipis, el PP en 12 i Ciutadans en cap.
-A Barcelona ciutat es baixa lleugerament (196.205 vots, 25,68%, guanyant 8 dels 10 districtes; al 20D, 218.080 vots, 26,57% guanyant a 8 dels 10 districtes), però encara per sobre del resultat de Barcelona en Comú a les eleccions municipals (176.337 vots, un 25,21%, es va guanyar en 6 de 10 districtes).
-ERC es consolida com la segona força política del país, incrementant la distància amb CDC, quedant segona a Barcelona i Tarragona, i primera força a Lleida i Girona guanyant a CDC, augmentant en vot i percentatge (629.294 vots, 18,17%; al 20D, 601.782 vots, 15,99%), mantenint 9 escons, i augmentant de 6 a 10 senadors, que li pren a CDC (de 6 a 2 senadors/es).
-CDC queda quarta força en vots (481.839 vots, 13,92%; al 20D, 565.501, un 15,08%) i tercera en escons (8).
-El PSC aguanta resultats en les zones metropolitanes, i queda tercera força en vots (558.033 vots, 16,12%; al 20D, 589.021, un 15,70%), i quarta en escons, baixant de 8 a 7 escons en perdre la representació a Lleida, i continua sense representació al Senat.
-El PP, seguint la tendència de la resta de l’Estat, millora resultats en tots els aspectes, més vot, més percentatge, i més escons, cosa que li permet superar a Ciutadans respecte el 20D. El PP a Catalunya obté 462.637 vots, un 13,36% (al 20D, 418.369 vots, 11,12%), i passa de 5 a 6 escons.
-Ciutadans aguanta els seus 5 escons, però s’enfonsa en vot i percentatge, passant a ser la última força política amb representació parlamentària (378.445 vots, 10,93%; al 20D, 490.872 vots, 13,05%).
-En global, el resultat a Catalunya suposa que l’electorat ha donat suport majoritàriament a les forces d’esquerres, sobiranistes, i partidàries del dret a decidir, quedant relegades PP i Ciutadans, 5a i 6a força respectivament. El vot continua sent molt volàtil, hi ha factors comunicatius, generacionals, de conjuntura, que poden fer variar els resultats depenent del tipus d’eleccions, però el repte ha de ser consolidar aquesta tendència amb més organització, més arrelament social, i més mobilització que acompanyi l’avenç institucional, de cara a plasmar aquests resultats en qualsevol altre convocatòria electoral.
-Així mateix, valorem negativament l’augment de l’abstenció a Catalunya fins un 34,39% del cens, i ens segueix preocupant que una part de la població, sistemàticament, s’abstingui en qualsevol contesa electoral.

6- En Comú Podem ha tornat a demostrar la seva potencialitat com instrument electoral, ha posat de manifest l’efecte multiplicador de la suma de persones i organitzacions en un projecte comú guanyador, amb fort lideratge social i ciutadà, i en la línia del que la 6a Assemblea d’EUiA va definir com Nou Espai, volem que evolucioni cap a ser un nou subjecte polític català unitari en els propers mesos.
Els bons resultats electorals de la unitat son indiscutibles, però les mancances organitzatives, o de relació entre forces confluents, han de ser revisades i millorades, així com donar dimensió social i mobilitzadora a aquest nou instrument. Guanyar en l’esfera electoral/institucional és important, però aquest fet per si sol, és insuficient per portar a terme els canvis en profunditat que proposem; és necessita també la complicitat d’un teixit social potent per generar alternatives des de la pròpia societat, i per resistir els atacs que vindran en els propers temps per ofegar qualsevol possibilitat de canvi, que obligaran a una forta mobilització social organitzada. La lluita per l’hegemonia social, política i cultural és una carrera de fons, que necessita d’organització estable i quotidiana, als territoris, als centres de treball, als centres d’estudi, en general, allà on es desenvolupa el capitalisme i el seus valors. La maquinaria electoral i la presència mediàtica poden ser insuficients davant la capacitat dels poders financers de condicionar els escenaris polítics i l’acció política dels governs de canvi, i per això, és necessita una societat civil activa, amb quadres socials que empenyin des de baix els canvis que la majoria social reclama i que les institucions per si soles no poden portar; això no s’improvisa, cal una organització política amb aquest capteniment i empeltada en aquesta acció social, que només pot tenir èxit si es capaç d’aplegar el major nombre de forces i persones, si és capaç d’aglutinar i construir un nou espai social i polític de canvi alternatiu al model social conservador de les forces partidàries del statu quo.
7- A nivell estatal, els resultats no han estat els que volíem, ni com EUiA, ni com En Comú Podem, ni com Unidos Podemos i la resta de confluències. No hem pogut derrotar al PP, ni ser la primera força de progrés, ni en vots ni en escons; s’allunya la possibilitat d’un govern de canvi, que igualment seguim reclamant perquè hi ha escons suficients al nou Congrés per evitar que Rajoy torni a ser President, i posar en marxa els canvis socials, democràtics, i institucionals que la majoria social reclama.
Estem en un període de transició cap a un nou sistema de partits polítics més plural, marcat per la inestabilitat i les dificultats per poder formar govern, però que ha reforçat al PP com a primera força política, en un escenari europeu i mundial d’involució social i democràtica, on aspectes com el Brexit, o les campanyes difamatòries diàries contra les forces de canvi, han influït segur en el comportament electoral, així com el cansament d’una part important de la població davant del bloqueig de la política espanyola. Les campanyes de la por, i la repetició electoral, han afectat negativament a les forces de canvi, perquè han desmobilitzat a una part del seu electorat, o l’han mogut cap a opcions més conservadores. Algunes dades per il·lustrar els resultats estatals:
-El PP ha guanyat les eleccions en vots i en escons, i és la primera força al Congrés (137 escons, 123 al 20D) i al Senat (130 escons, 124 al 20D). Ha incrementat en vots i percentatge (7.906.185 vots, 33,03%; al 20D, 7.236.965 vots, 28,71%), ha aconseguit ser primera força a Madrid, tant a la capital com a la Comunitat Autònoma, i així mateix ser primera força a Andalusia, Galicia, País Valencià, Aragó, Castella Lleó, Castella- La Manxa, La Rioja, Astúries, Cantabria, Illes Balears, Illes Canàries, Múrcia, Navarra, Ceuta i Melilla.
-El PSOE ha fracassat en el seu intent de superar a Rajoy, i no ha guanyat a cap Comunitat Autònoma (al 20D, va guanyar a Andalusia i Extremadura). Pedro Sánchez ha quedat tercer a Madrid per darrera de Rajoy i Iglesias, però ha guanyat a Rivera respecte el 20D, i també s’ha vist superat electoralment per Unidos Podemos o candidatures de confluència a Catalunya, Euskadi, País Valencià, Illes Balears, i Navarra.
-Unidos Podemos no ha obtingut els resultats esperats, ni en vots ni en escons. No només no s’ha donat efecte multiplicador de la confluència, si no que en molts llocs ni tan sols ha sumat aritmèticament els resultats del 20D que Podemos i IU-UP havien aconseguit per separat. Encara així, es consolida com a tercera força en vots (3.201.170 vots, 13,37%; al 20D, 4.125.367 vots, 16,37%) i en escons (45; el 20D, 44), a més d’aconseguir 8 escons al Senat (9 al 20D). Cal destacar la seva victòria en vots i escons (de 5 a 6) a Euskadi, i haver estat segona força a Madrid, Illes Balears, i Navarra. El que resulta evident és que, si no s’hagués fet l’acord entre IU i Podemos, els resultats haguessin estat pitjors, per que la fragmentació electoral i el repunt del PP, juntament amb l’efecte majoritari de la llei d’Hondt a les circumscripcions més petites, hauria suposat segurament una major pèrdua d’escons.
-Les confluències En Marea (Galicia) i Compromís-Podemos (País Valencià) han obtingut resultats també per sota d’allò esperat. En Marea ha passat de segona a tercera força a Galicia, sent superada pel PSOE en vots i escons, i havent passat de 6 a 5 escons al Congrés, i de 2 a 1 escó al Senat. La coalició A la Valenciana repeteix com a segona força en vots i en escons al País Valencià (655.895 vots, 25,37%; al 20D, 785.512 vots, 29,3%, si sumem el que Compromís-Podem i EUPV havien obtingut per separat), repetint els 9 escons al Congrés, i augmentant de 1 a 3 la representació al Senat, però no ha sumat respecte el 20D, no podent evitar la victòria i l’increment de vots i escons del PP valencià.
A pesar de no ser el resultat esperat, cal posar en valor el conjunt dels 71 escons de les forces de canvi com una base important per construir el futur, i per resistir els atacs que continuaran venint als drets socials i a les llibertats democràtiques.
-Per últim, una de les grans perdedores aquestes eleccions ha estat Ciutadans, que queda com quarta força en vots (3.123.769 vots, 13,05%; al 20D, 3.514.528 vots, 13,94%) i escons (de 40 a 32), i sense cap representant al Senat. Especialment negatius son els seus resultats a Catalunya, on queda sisena força en vots i en escons, i a Euskadi o Navarra, on no treu representació.

8- El resultat d’aquestes eleccions generals tindrà impacte en la política catalana: la nova victòria de la candidatura d’En Comú Podem, el resultat d’ERC al alça i per sobre de CDC, i la desfeta de Ciutadans, mostren que és possible una alternativa d’esquerres que porti el canvi social i democràtic, i que permeti superar la situació de bloqueig en que ha quedat la política catalana després del 27-S i de l’anunci d’una qüestió de confiança per setembre per part del President Puigdemont en no poder aprovar els pressupostos. Però per fer realitat aquesta alternativa, per una banda, necessitem construir i concretar el nou subjecte polític català que ara s’ha expressat només electoralment amb la fórmula En Comú Podem; i per l’altra, unes bases d’entesa mínimes entre les forces de progrés en els tres eixos fonamentals (social, democràtic, i nacional, amb perspectiva constituent), per desbancar CDC de la Presidència de la Generalitat i, al mateix temps, aturar al neocentralisme.
S’ha tornat a mostrar majoritària la proposta d’En Comú Podem del referèndum, que ha de continuar sent el punt de trobada que aplegui a una gran majoria de la societat catalana per resoldre el conflicte amb l’Estat, on a més, ja es sumen més de 5 milions de vots a favor de que es reconegui el dret a l’autodeterminació i la plurinacionalitat de l’Estat; i s’ha de tenir consciència a la vegada que, la victòria i creixement del PP dificulta l’assoliment immediat de la seva convocatòria, però no invalida el seu plantejament com a opció política de reconeixement de Catalunya com a subjecte polític.
També té una dimensió europea el resultat de les eleccions a Espanya: ràpidament diversos sectors del stablishment europeu han tornat a cridat a un pacte entre PP, PSOE i Ciutadans, conscients de que no els interessa que més governs d’Estats membres de la UE puguin posar en qüestió les polítiques d’austeritat pressupostària als països del Sud d’Europa, ni que puguin introduir canvis en l’actual estructura política i territorial de la UE, en plena crisi pel Brexit.

Comments are closed.